diumenge, 26 d’abril de 2009

Tres vegades feliç.

Per Sant Jordi, remeno molts llibres: hi ha els que em regalen, els que regalo, els que em compro per mi... Començo pels que m'han regalat i ja m'han arribat perquè sé que encara me'n falta algun per arribar. Tots tres tenen la felicitat com a protagonista. Ves tu quines coses! Me'ls han regalat persones diferents i que no tenen res a veure entre elles. Contes i poesia. Les dues coses m'agraden.



El Laberint de la felicitat és un conte metafòric.
Misteriosament feliç és Joan Margarit, per tant tanto segur!
Selma és un conte per nens d'una ovella, sàvia i feliç.

23 comentaris:

  1. Si et regalen aquests llibres serà que et veuen així, que veuen la felicitat que hi ha en tu, i dóna gust regalar aquests llibres a algú que encara serà més feliç en rebre'ls.

    ResponElimina
  2. Que be quins magnifigs regals..Felicitat pura i neta.

    ResponElimina
  3. i és que amb poca cosa es pot ser feliç eh :)i no és pas poca cosa el què en ensenyes :)

    ResponElimina
  4. Si podem comprar la felicitat,... encara que sigui en llibre, ja tenim molt de guanyat,Anton.

    ResponElimina
  5. Tenen molta raó en regalar-te aquests llibres! Tanta felicitat que dones, és lícit que tu també en rebis! Un petonet de sant Jordi!

    ResponElimina
  6. ostres el del margarit em fa molta enveja..pero molta eh??
    el tinc ullat de fa temps, pero vaig retrasada llegin
    ja m'en faras cinc centims oi??

    bon dia bonica!!

    ResponElimina
  7. Hola,
    El amor siempre nos acompañan, el amor a la gente que nunca lo abandonarían. Todos mis buenos pensamientos que has enviado!

    ResponElimina
  8. Quina bonica casualitat! Disfruta dels llibres i ja ens diràs si t'han agradat :-)

    ResponElimina
  9. Una ovella sàvia i feliç!! :-)) Només llegir-ho ja he somrigut!!
    Aquest ha de ser maco, segur!! :-))
    M'encantaria llegir-lo i, després, poder explicar-lo!! :-))

    En quant a Àlex Rovira... ai!... a veure, això dels gustos és molt personal, però me'n van deixar un "La Buena Vida" i el tinc començat i el vaig deixar per llegir-ne un altre, cosa que no m'agrada fer.
    Per què en aquest cas? Doncs, el trobava massa "fàcil", massa "bonic"... Què senzill és dir-li a la gent "anima't", "tot depèn de tu", "tu pots" quan qui ho diu està bé... lo difícil és trobar les paraules que animin de veritat a aquells que ho necessitin realment...

    Quan acabi el que estic llegint ara, hi tornaré, no el vull deixar a mitges i espero equivocar-me, pobre, però se'm va "atravessar". Li donaré una segona oportunitat :-)

    Ostreeees em sap greu deixar-te aquest comentari i porto estona pensant si clico "publiqueu" o no.
    Bé, el publico, tu no faci's massa cas tampoc, que això dels gustos és absolutament subjectiu. Si l'home ven milions de llibres per alguna cosa serà jeje :-))

    ResponElimina
  10. I tant, Xexu, i quino és més feliç en rebre un regal?

    Striper, em fa gràcia, la coincidència.

    Cesc, poca cosa o no crec que és molt relatiu, pot ser molt, si et fa feliç, o poc també... si no et diuen res.

    Anton, i si te la regalen, encara millor!

    Gràcies, Cèlia, un petonet per a tu també.

    Sargantana, cinc cèntims i deu i tot...

    Gràcias Geanina, bienvenida a mi blog!

    Assumpta, que no m'assabenti jo... que tens un comentari escrit i no cliques "enviar"! Clar que ho pots dir, només faltaria! Totes les opinions són benvingudes, però és que resulta que en el fons jo penso igual que tu, però en primer lloc, me l'han regalat, i en segon lloc ara mateix m'interessa la manera de fer contes a través de metàfores. O sigui que ha aribat en un bon moment. Em fa servei poder analitzar les maneres de dir les coses. Gràcies per enviar-lo, bonica! Explicaré el conte de l'ovella, algun dia. És molt curtet.

    Gràcies, Lliri blanc. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Ostres!! Gràcies :-)) És que m'hagués sabut molt de greu "xafar-te" una mica les ganes de llegir-lo, saps?

    Ara, si el que vols és utilitzar-lo una mica com a eina, la millor manera d'expressar les coses, etc. llavors genial!!!
    Com aquell dia que ens explicaves allò de dir les coses en positiu o en negatiu, recordes? :-)

    Per això, sí que puc dir que és un bon llibre :-))

    (Serà possible? jajaja Et prometo, però de veritat, eh? que ara agafaré el "meu" -que és deixat- amb més ganes jajaja què bo!!!)

    ResponElimina
  12. Assumpta, les ganes de llegir-lo... ja gairebé el tinc acabat. Em falten tot just una vintena de pàgines.

    ResponElimina
  13. Ets una "devoradora" de llibres!!! :-)))

    ResponElimina
  14. Tres títols preciosos. El Joan Margarit m'encanta. Bona lectura!!

    ResponElimina
  15. Què tindran els llibres per atraure'ns tant?
    Sort que noés una addicció dolenta :)
    Bona lectura Carme!

    ResponElimina
  16. Misteriosament feliç el tinc i m'encanta... El vaig llegint a estones, trobo que és millor saborejar-lo mica en mica...

    Bona setmana, maca!

    ResponElimina
  17. Assumpta abans dels blogs sí que ho era... de veritat!

    Ma-Poc, gràcies!

    Kweilan, ami també m'agrada molt!

    Joana, doncs per a mi tenen vida i emocions i tens raó, sort que no és una adicció dolenta!

    Rita, compartirem emocions, doncs!

    ResponElimina
  18. el de l'ovella em fa tilín!

    jo, abans dels blogs, també era molt més devoradora de llibres, sembla mentida, oi? però és que llegir-vos a vosaltres m'agrada tant!!!!

    ResponElimina
  19. Montse, promerto explicar-vos-el a tu i a l'Assumpta!

    ResponElimina
  20. Al de Joan Margarit li tenc moltes ganes. Esper amb ànsia la teva ressenya. Ja ens diràs què tal les lectures ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari