He perdut, no hagués hagut d'aceptar aquest repte.
Pensava que per més guerrers que fossin, jo podria aconseguir-ho.
Un guerrer també hauria de tenir una mica de sentit de l'humor.
Ja es veu que no.
Ningú abans que ells se m'havia resistit.
He fet pixar-se de riure a tothom que m'ha escoltat.
Sense excepcions, fina ara.
Però aquest cop... ni un de sol no ha rigut quan els he explicat
els meus millors acudits.
Hahaha, que bo! Molt ben trobat! Aquest guerrers són uns rancis, home!
ResponEliminaQuè bo, Carme!!! :-)))
ResponEliminaEstava esperant la teva participació perquè estava segura que m'agradaria!! :-))
Tens tota la raó, els acudits que has explicat són boníssims però, com diu en XeXu, aquests són uns rancis jajaja
Es que son uns aborrits no has vist com vesteixen.
ResponEliminaXexu, Assumpta, Striper, què pot esperar-se dels guerrers? Me l'apunto per a un altre dia!
ResponEliminaElls seran avorrits, però el teu escrit m'ha fet riure. Ben trobat!
ResponEliminaJaja! Que bo! Potser els acudits no els han fet riure però el relat en si segur que ha fet esquerdar més d'un somriure als guerrers!
ResponEliminaMolt divertit! M'ha agradat molt!
ResponEliminaHi ha guerrers amb molt poc sentit de l'humor...
ResponEliminauna abraçada!
jejeje, molt original. Crec que he vist un guerrer a qui se li escapava una rialleta :)
ResponEliminaQuina mala jugada anar a explicar acudits a uns guerrers, d'on no n'hi ha no en raja...
ResponEliminaMolt bona proposta Carme!