diumenge, 19 d’abril de 2009

Joc literari 104


Passejava per Collserola, l'immens parc de la ciutat, a trossos lliure i feréstec i a trossos domesticat, quan va veure, dalt les branques, un llibre alliberat.
No va dubtar ni un moment, i ràpid es va enfilar fins a l'enforcadura de l'arbre i molt lentament i amb parsimònia, amb la mà, acaronà les pàgines obertes a l'atzar.
Va pensar que se l'enduria a casa i que o bé el tornaria a alliberar o en portaria un altre de recanvi per qui el volgués compartir.
Caminava amb un somriure i el llibre a la mà quan va sentir uns lleugers gemecs, com un plor que voldria arrencar, sense acabar de fer-ho.
Es va girar, l'arbre se sacsejava amb un petit tremolor perceptible. Va recular per acostar-s'hi. Es va fer el silenci de nou. Sense saber perquè, es va tornar a enfilar i es va posar a llegir. L'arbre es va calmar.
En acabar el llibre, el va deixar allà mateix i va marxar amb les mans buides i el cor ple del que havia llegit. L'arbre va somriure en silenci, però ella no ho va veure pas.

15 comentaris:

  1. Ja sabem que d'escriure en saps i molt, però et surts xiqueta :)

    ResponElimina
  2. l'arbre va somriure i nosaltres també

    ResponElimina
  3. Jo vaic arribar despres i vaig trobar el llibre acaronat i calent.

    ResponElimina
  4. moltes gràcies per la teva participació

    ResponElimina
  5. I es va veure reflectida en les pàgines del llibre. I el va deixar entre les branques de l'arbre perquè ell aprengués també a somniar.

    (Fa temps que no passe pels blogs, com abans solia fer. Pensava que aquesta situació duraria tres mesos però ara veig que s'allarga més del que estava previst, potser fins a l'estiu... Paciència.)

    ResponElimina
  6. Ostres, quina passada!!! M'ha encantat!!! :-))

    No sé... però estic llegint uns relats per aquest Joc 104 que són tots magnífics... vaig de blog en blog i tots m'agraden!!! I crec que n'he llegit ja sis o set... o vuit... Serà que el dibuix és màgic? :-)

    Jo vull conèixer aquest arbre, Carme!!! :-))

    Si fos molt rica, agafaria tots aquests relats i els editaria en un sol llibre petitó perquè tothom en pogués gaudir!!

    ResponElimina
  7. Però segur que alguna coseta va sentir...

    ResponElimina
  8. I gràcies per les frases d'Òscar Wilde

    ResponElimina
  9. Cesc, quines coses que em dius! Gràcies.

    Ma-Poc, doncs ja m'agrad a que el llegeixis així.

    Khalina, em sento recompensada sobradament amb el teu somriure.

    Striper, continaudor de relats?

    Gràcies, a tu Jesús, per fer-nos jugar sempre.

    Patricia, un altre petó de moltes gràcies!

    Noves Flors, prendrem paciència doncs, que et trobem a faltar! Una abraçada.

    Assumpta, jo també n'he llegit uns quants i tots m'han agradat molt.

    Possiblement, Fanal blau, possiblement.

    A veure si te'n trobo alguna més, de els que m'agraden, Jesús!

    ResponElimina
  10. No et quedes mai enrere escribint.Bonìssim.Anton.
    Sembla que en ploguin... N'està el mon de la xarxa ple.Anton.

    ResponElimina
  11. Uuufffff !
    Ahir et vaig dir que "les postres" amb el teu post, havien estat genials.

    Avui, em quedo curta si et dic que el trobo SUBLIM!!!

    Avui sóc al bloc d'en Tibau per llegir tots els publicats. I n'hi ha un quants que em semblen genials!

    Però aquest, se surt !!!!!!!!!

    No deixis de dibuixar... però tampoc d'escriure: haikús, prosa, relats, el que vulguis, però escriu.

    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  12. Fa un temps que he tornat a la universitat i això em roba molta estona d'altres activitats que m'encanten, com llegir el teu blog. Disfruto amb aquestes historietes senzilles, i també amb els teus dibuixos sintètics. Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  13. Molt bon relat, Carme!
    A veure si a l'Assumpta li toca la 6/49 eh?
    ;-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari