He sentit les flors,darrere els porticons.
En obrir-se,
tot s'ha il·luminat
dels somriures de colors.
Olors de felicitat
han omplert l'espai
dibuixant pètals vermells
amb uns dits meravellats
a cada silenci i a cada paraula
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
molt millor el balcó amb portes obertes
ResponEliminaJesús, obertes, deixant entrar el fora fins a dins de tot.
ResponEliminaJa el trobo més com cal. Un balcó que sent, que suspira, que pot ser fins important per a ell mateix el obrir-se. com passa en els humans.Qui està reclós, no licircula ni idees ni sentiments... obrim el balcó i que s'ensenyi.Anton.
ResponEliminaHola carme!fixat jo quin cap mes verd! que fins avui que no m'adono que encara tenia l'enllaç vell del meu blog al teu antic que ja vas emplenar.menys mal que sempre es pot un deixar badal mirant des de el balco...
ResponEliminaEts realment genial, Carme! :)
ResponEliminaNo puc venir, perquè quan marxo tinc unes ganes boges d'enganxar el paint, i he d'acabar els informes, Carme, i si fem conxorxa? Tu m'ajudes i jo dibuixo... les precioses paraules les poses tu.
ResponEliminaAnton, m'alegro que t'agradi més aquest.
ResponEliminaMiquel Àngel, doncs a mi no se m'actualitza bé el teu blog, que fa dies que no veig res actualitzat i ara vinc i hi ha tres escrits que no havia vist ni sentit.
Trini, gràcies per les floretes... de tota mena...
Ai, Zel, si fóssim més a prop, si en faríem conxorxes! Informes, paint, escrits i tot el que calgui...
Com m'agrada!!! Els porticons que s'obren i ensenyen el de fora a dins i tot ple de somriures de colors...
ResponEliminaEnergia positiva a dojo!
Petonets dolça.
carme...
ResponEliminalo dibuix del balcó tancat, "despullat de flors", ja m'havia agradat. potser era molt auster, però m'agradava igualment.
la imatge plena de flors que t'ha portat la trini... què preciosa :)
i esta transformació que li has fet al balcó, "dixant entrar el fora fins a dins de tot", com li dius al jesús... fantàstica, carme.
una abraçada
M'agrada molt més aquesta versió! Més primaveral i més viva :)
ResponEliminaJo vull viure en aquesta casa! Barrejada entre flors de mil colors!
ResponEliminaCrec que son rosellas oi?
ResponEliminaLes flors eren a dins!!! :-))
ResponEliminaArribi on arribi, la llum ha arribat i és que de vegades es necessita llum :)
ResponEliminaEnergia positiva, Anna, justament és això que ha entrat a dins!
ResponEliminaIruna, sempre aprofito lesd ocasions quan algú em porta flors o energia positiva... no en deixo perdre ni una gota.
Ma-poc, fins i tot els balcons, lex cambres, les persones, les cases, tenim dies i dies.
Cèlia, pots viure en aquesta casa o bé portar-te un bon "camp" de flors a casa teva.
Roselles i pixallits, Striper.
Assumpta, eren fora i eren dins, tot a la vegada.
Si senyor! l'has clavada, cesc.
M'imagino la fragancia que despren aquest balcó amb els porticons oberts... Una olor fresca i dolça...
ResponEliminaQue bonic aquest dibuix!!!
;-D
Una de les coses que m'agraden quan arriba el bon temps i encara no fa massa calor, és sortir al balconet de casa i llegir. I em sembla mentida la gran quantit de gent que desaprofita el balcó.
ResponEliminaBesets!
he respirat colors ,paraules i serenitat.
ResponEliminaPeton
Mira que jo mantinc la proposta en ferm...
ResponEliminaun petonet, carme!!!
El teu balcó sembla un jardí secret.
ResponEliminaM'encanta!!!
Carme, t'he escrit un mail al correu que hi tens de contacte al blog.
Espero que l'hagis rebut.
Besitos!
aquest dibuix i el poema están molt treballats! bona ona de positivisme... l'agafo per tenir forces :)
ResponEliminaEli, una olor boníssima!
ResponEliminaCaterina, són bonics els balcons i tens raó molta gent els desaprofita.
Gràcies, Lliri blanc, també hagués pogut e ntrar un lliri en aquesta cambra... hi faria bonic!
Fanal blau, je, je, je, no m'ho diguis més que a la propera et prenc la paraula. Gràcies bonica!
Eva, espero q ue tu també ahgis rebut la resposta... petonets.
Krapumka, agafa, agafa... que per això està.
A mi també m'agrada més aquest balcó. L'altre feia peneta. En canvi aquest és tan feliç amb les seves flors
ResponEliminavegades fem el mateix amb les persones, jutgem per l'exterior..i el millor es a dins
ResponEliminamolt bonic !!!
un peto,maca
Aaaah!
ResponEliminaAixí que el secret era desat a l'interiooor...
Nooo, ha dit que deixava entrar el de fora a dins, nano...
Aaaah...
Molt millor :-)
O no... ;)
I mai més ben dit... No hi ha color! (en l'altre).
ResponEliminaPerquè en aquest sí que n'hi ha de color, d'energia, de sentiments, de paraules, d'alegria, de VIDA!
Fugi l'altre ben lluny, benvingut aquest !