dimecres, 1 d’abril de 2009

Un altre dia del balcó

He sentit les flors,
darrere els porticons.
En obrir-se,
tot s'ha il·luminat
dels somriures de colors.
Olors de felicitat
han omplert l'espai
dibuixant pètals vermells
amb uns dits meravellats
a cada silenci i a cada paraula

26 comentaris:

  1. molt millor el balcó amb portes obertes

    ResponElimina
  2. Jesús, obertes, deixant entrar el fora fins a dins de tot.

    ResponElimina
  3. Ja el trobo més com cal. Un balcó que sent, que suspira, que pot ser fins important per a ell mateix el obrir-se. com passa en els humans.Qui està reclós, no licircula ni idees ni sentiments... obrim el balcó i que s'ensenyi.Anton.

    ResponElimina
  4. Hola carme!fixat jo quin cap mes verd! que fins avui que no m'adono que encara tenia l'enllaç vell del meu blog al teu antic que ja vas emplenar.menys mal que sempre es pot un deixar badal mirant des de el balco...

    ResponElimina
  5. No puc venir, perquè quan marxo tinc unes ganes boges d'enganxar el paint, i he d'acabar els informes, Carme, i si fem conxorxa? Tu m'ajudes i jo dibuixo... les precioses paraules les poses tu.

    ResponElimina
  6. Anton, m'alegro que t'agradi més aquest.

    Miquel Àngel, doncs a mi no se m'actualitza bé el teu blog, que fa dies que no veig res actualitzat i ara vinc i hi ha tres escrits que no havia vist ni sentit.

    Trini, gràcies per les floretes... de tota mena...


    Ai, Zel, si fóssim més a prop, si en faríem conxorxes! Informes, paint, escrits i tot el que calgui...

    ResponElimina
  7. Com m'agrada!!! Els porticons que s'obren i ensenyen el de fora a dins i tot ple de somriures de colors...
    Energia positiva a dojo!
    Petonets dolça.

    ResponElimina
  8. carme...

    lo dibuix del balcó tancat, "despullat de flors", ja m'havia agradat. potser era molt auster, però m'agradava igualment.

    la imatge plena de flors que t'ha portat la trini... què preciosa :)

    i esta transformació que li has fet al balcó, "dixant entrar el fora fins a dins de tot", com li dius al jesús... fantàstica, carme.

    una abraçada

    ResponElimina
  9. M'agrada molt més aquesta versió! Més primaveral i més viva :)

    ResponElimina
  10. Jo vull viure en aquesta casa! Barrejada entre flors de mil colors!

    ResponElimina
  11. Arribi on arribi, la llum ha arribat i és que de vegades es necessita llum :)

    ResponElimina
  12. Energia positiva, Anna, justament és això que ha entrat a dins!

    Iruna, sempre aprofito lesd ocasions quan algú em porta flors o energia positiva... no en deixo perdre ni una gota.

    Ma-poc, fins i tot els balcons, lex cambres, les persones, les cases, tenim dies i dies.

    Cèlia, pots viure en aquesta casa o bé portar-te un bon "camp" de flors a casa teva.

    Roselles i pixallits, Striper.

    Assumpta, eren fora i eren dins, tot a la vegada.

    Si senyor! l'has clavada, cesc.

    ResponElimina
  13. M'imagino la fragancia que despren aquest balcó amb els porticons oberts... Una olor fresca i dolça...

    Que bonic aquest dibuix!!!

    ;-D

    ResponElimina
  14. Una de les coses que m'agraden quan arriba el bon temps i encara no fa massa calor, és sortir al balconet de casa i llegir. I em sembla mentida la gran quantit de gent que desaprofita el balcó.

    Besets!

    ResponElimina
  15. he respirat colors ,paraules i serenitat.
    Peton

    ResponElimina
  16. Mira que jo mantinc la proposta en ferm...
    un petonet, carme!!!

    ResponElimina
  17. El teu balcó sembla un jardí secret.
    M'encanta!!!
    Carme, t'he escrit un mail al correu que hi tens de contacte al blog.
    Espero que l'hagis rebut.
    Besitos!

    ResponElimina
  18. aquest dibuix i el poema están molt treballats! bona ona de positivisme... l'agafo per tenir forces :)

    ResponElimina
  19. Eli, una olor boníssima!

    Caterina, són bonics els balcons i tens raó molta gent els desaprofita.

    Gràcies, Lliri blanc, també hagués pogut e ntrar un lliri en aquesta cambra... hi faria bonic!

    Fanal blau, je, je, je, no m'ho diguis més que a la propera et prenc la paraula. Gràcies bonica!

    Eva, espero q ue tu també ahgis rebut la resposta... petonets.

    Krapumka, agafa, agafa... que per això està.

    ResponElimina
  20. A mi també m'agrada més aquest balcó. L'altre feia peneta. En canvi aquest és tan feliç amb les seves flors

    ResponElimina
  21. vegades fem el mateix amb les persones, jutgem per l'exterior..i el millor es a dins
    molt bonic !!!
    un peto,maca

    ResponElimina
  22. Aaaah!
    Així que el secret era desat a l'interiooor...
    Nooo, ha dit que deixava entrar el de fora a dins, nano...
    Aaaah...
    Molt millor :-)
    O no... ;)

    ResponElimina
  23. I mai més ben dit... No hi ha color! (en l'altre).
    Perquè en aquest sí que n'hi ha de color, d'energia, de sentiments, de paraules, d'alegria, de VIDA!
    Fugi l'altre ben lluny, benvingut aquest !

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari