Vaig escriure un conte per 365 contes de la bajoqueta perquè em va venir aquest record llunyà, un poema que avui fa 21 anys que vaig escriure... allà el conte (no sé quin dia sortirà encara) i aquí l'original. COMARRUGA. DIJOUS 7 DE JULIOL DE 1988
‑ Mare, explica'm coses del mar.
Des de la quietud i la foscor, veiem,
com si fóssim només espectadors,
l'ordenada disposició de les estrelles,
situades cadascuna al seu lloc,
exactament igual que ahir.
Endevinem,
l'extensió de mar davant nostre,
gairebé invisible, si no es descobrís
per les petites línies d'escuma
blanca ran de la sorra.
Interpretem,
que els oscil.lants llumets, de diferents
intensitats, són les barques
de pescadors, lluny o més lluny
encara, de la platja.
El mar és negre a la nit i
s'ha anat fent gran de tant
passar‑hi les barques.
Els pescadors encenen i apaguen
els seus llums, juguen amb els peixos
i amb nosaltres, mentre van pescant.
Les estrelles, tan lluny com són,
ens acosten a tots aquells que
en aquest moment les miren.
I, aleshores
deixem de ser espectadors,
hem descobert el secret del mar,
hem estat pescadors per uns instants
i junt amb els altres contempladors d'estels,
ens hem sentit com un astre més , entre ells.
Carme i Oriol
buf!
ResponElimina.
..
...
bell
impressionant
(per què ha remogut alguna cosa als dins?)
bon dia, nina
un petonet dolcíssim
:¬)***
El conte... 25 de juny :-))
ResponEliminaEl podeu llegir aquí :-))
Què maco recordar la data d'un poema i què maco igualment inspirar-se en ell per haver fet un conte tan tendre :-)
Bon dia, barbollaire.
ResponEliminaUna abraçada.
Assumpta, gràcies maca, per l'enllaç, per tot... però no és aquest conte, n'és un altre que la bajoqueta encara té guardat, que explica l'escena mateixa que el poema, però amb unes altres paraules. Clar que tot és mar, no hi havia caigut!
Oh!!! jajaja
ResponEliminaEn sortir un petit i parlar del mar... quina ficada de pota! :-)
Jo he interpretat que el conte ja havia sortit... :-))
Assumpta, tampoc és una ficada de pota! Està mal explicat, ara ho arreglo al post, que s'entengui que encara bo ha sortit.
ResponEliminaBueno, avui mengem... bocado di cardinale... qe no en menja qui vol si no és cardinale...
ResponEliminaSort que estava assegut i els colzes a la taula...
Jo no em creia tanta tendresa i delicadesa... i la conserves i sense aditius.
Anton.
Assumpta, rectificat el post! gràcies, maca!
ResponEliminaAnton, sempre m'ha agradat aprofitar els moments màgics. I penso, si no l'hagués escrit el recordaria com el recordo? Segur que no.
Jejeje ets un trosset de pa :-))
ResponEliminaBellíssim. Una delicatessen.
ResponEliminaSi sempre m'agraden els teus poemes, avui aquest també m'ha remogut molt per dins, crec que barbollaire amb poc ha volgut dir molt. Jo també dic: buff!... que bonic!
ResponEliminaAquest, si m'ho permets, també me'l portaré a l'escola, em deixaràs?
Moltíssimes gràcies! (i sortirà en versió conte també?, uau!l'espero amb candeletes!)
M'ha agradat molt la descripció/comparació que fas entre el mar i el cel.
ResponEliminaQue bonic...
ResponEliminaAssumpta :) Els trossets de pa somriuen, oi?
ResponEliminaGracies Noves Flors.
Cèlia i tant que te'l deixo. M'afalaga que el vulguis, molt, molt. Una abraçada i Felicitats per demà!
Gràcies Marta!
Cesc, gràcies per venir... una abraçadeta.
Quina preciositat, és impressionant Carme, m'ha agradat moltissim... El mar negre nit que es fon amb el cel i les llums i els estels.... Preciosissim, com tu. Petonets.
ResponEliminaoh! és preciós! d'aquells escrits, d'aquells moments que des del principi, ja hi ets dins. Què bonic.
ResponEliminaI és que abans de començar a llegir ja hi era dins, pel dibuix. Ostres, m'ha agradat moltíssim, tot!
Anna, que bé que t'agradi! Gràcies!
ResponEliminarobadestiu, estic contenta, m'afalaga tot el que dius. Petonets.
Somreia quan m'he sorprès mirant la data de la teva poesia, després d'haver-la llegit.
ResponEliminaMalgrat ja hagin passat 21 anys, et podria dir fil per randa què vaig fer aquell dia.
Els meus fills havien nascut feia 26 dies i es van passar dos mesos a incubadores, a JoanXXII de Tarragona, i jo em passava tot el dia a l'hospital, amb ells, fins que amb el darrer tren de la tarda, tornava a casa esgotada. Així, durant 60 dies.
Unes grans paraules molt emocionants, i que se nota que están escrites amb el cor :)
ResponEliminaEl conte sortirà publicat el dia 2 d'agost.
Molt bonic, preciós! Jo en aquella època tot just feia els deures escolars... ;)
ResponEliminaTrini, déu n'hi do! M'agrada compartir el moment encara que sigui així a distància. El meu fill és de l'agost del 83, o sigui que gairebé tenia 5 anys.
ResponEliminaGràcies, bajoqueta, ho posaré al post. Una abraçada.
Ma-Poc, això és una de les coses bones dels blocs, que generacions molt diferents ens trobem i compartim coses ... sens e importar massa els anys. Gràcies per passar per aquí.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs jo per aquella època segur que corria davant d'un brau albí per Sant Fermí, o potser era que celebrava l'aniversari del meu pare? Bé, tant se val, el cas és que m'ha agradat llegir-ho i comprovar que l'any 88 ja tenies tantes taules com fusta jo al cap...
ResponElimina:-)
PS: Esperarem al 2 d'agost, doncs...