dimarts, 7 de juliol de 2009

Records que fan de bon recuperar

Vaig escriure un conte per 365 contes de la bajoqueta perquè em va venir aquest record llunyà, un poema que avui fa 21 anys que vaig escriure... allà el conte (no sé quin dia sortirà encara) i aquí l'original.

COMARRUGA. DIJOUS 7 DE JULIOL DE 1988

‑ Mare, explica'm coses del mar.

Des de la quietud i la foscor, veiem,

com si fóssim només espectadors,

l'ordenada disposició de les estrelles,

situades cadascuna al seu lloc,

exactament igual que ahir.

Endevinem,

l'extensió de mar davant nostre,

gairebé invisible, si no es descobrís

per les petites línies d'escuma

blanca ran de la sorra.

Interpretem,

que els oscil.lants llumets, de diferents

intensitats, són les barques

de pescadors, lluny o més lluny

encara, de la platja.

El mar és negre a la nit i

s'ha anat fent gran de tant

passar‑hi les barques.

Els pescadors encenen i apaguen

els seus llums, juguen amb els peixos

i amb nosaltres, mentre van pescant.

Les estrelles, tan lluny com són,

ens acosten a tots aquells que

en aquest moment les miren.

I, aleshores

deixem de ser espectadors,

hem descobert el secret del mar,

hem estat pescadors per uns instants

i junt amb els altres contempladors d'estels,

ens hem sentit com un astre més , entre ells.

Carme i Oriol

22 comentaris:

  1. buf!
    .
    ..
    ...
    bell
    impressionant

    (per què ha remogut alguna cosa als dins?)

    bon dia, nina
    un petonet dolcíssim
    :¬)***

    ResponElimina
  2. El conte... 25 de juny :-))

    El podeu llegir aquí :-))

    Què maco recordar la data d'un poema i què maco igualment inspirar-se en ell per haver fet un conte tan tendre :-)

    ResponElimina
  3. Bon dia, barbollaire.
    Una abraçada.

    Assumpta, gràcies maca, per l'enllaç, per tot... però no és aquest conte, n'és un altre que la bajoqueta encara té guardat, que explica l'escena mateixa que el poema, però amb unes altres paraules. Clar que tot és mar, no hi havia caigut!

    ResponElimina
  4. Oh!!! jajaja

    En sortir un petit i parlar del mar... quina ficada de pota! :-)

    Jo he interpretat que el conte ja havia sortit... :-))

    ResponElimina
  5. Assumpta, tampoc és una ficada de pota! Està mal explicat, ara ho arreglo al post, que s'entengui que encara bo ha sortit.

    ResponElimina
  6. Bueno, avui mengem... bocado di cardinale... qe no en menja qui vol si no és cardinale...
    Sort que estava assegut i els colzes a la taula...
    Jo no em creia tanta tendresa i delicadesa... i la conserves i sense aditius.
    Anton.

    ResponElimina
  7. Assumpta, rectificat el post! gràcies, maca!

    Anton, sempre m'ha agradat aprofitar els moments màgics. I penso, si no l'hagués escrit el recordaria com el recordo? Segur que no.

    ResponElimina
  8. Si sempre m'agraden els teus poemes, avui aquest també m'ha remogut molt per dins, crec que barbollaire amb poc ha volgut dir molt. Jo també dic: buff!... que bonic!
    Aquest, si m'ho permets, també me'l portaré a l'escola, em deixaràs?
    Moltíssimes gràcies! (i sortirà en versió conte també?, uau!l'espero amb candeletes!)

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt la descripció/comparació que fas entre el mar i el cel.

    ResponElimina
  10. Assumpta :) Els trossets de pa somriuen, oi?

    Gracies Noves Flors.

    Cèlia i tant que te'l deixo. M'afalaga que el vulguis, molt, molt. Una abraçada i Felicitats per demà!

    Gràcies Marta!

    Cesc, gràcies per venir... una abraçadeta.

    ResponElimina
  11. Quina preciositat, és impressionant Carme, m'ha agradat moltissim... El mar negre nit que es fon amb el cel i les llums i els estels.... Preciosissim, com tu. Petonets.

    ResponElimina
  12. oh! és preciós! d'aquells escrits, d'aquells moments que des del principi, ja hi ets dins. Què bonic.

    I és que abans de començar a llegir ja hi era dins, pel dibuix. Ostres, m'ha agradat moltíssim, tot!

    ResponElimina
  13. Anna, que bé que t'agradi! Gràcies!

    robadestiu, estic contenta, m'afalaga tot el que dius. Petonets.

    ResponElimina
  14. Somreia quan m'he sorprès mirant la data de la teva poesia, després d'haver-la llegit.
    Malgrat ja hagin passat 21 anys, et podria dir fil per randa què vaig fer aquell dia.
    Els meus fills havien nascut feia 26 dies i es van passar dos mesos a incubadores, a JoanXXII de Tarragona, i jo em passava tot el dia a l'hospital, amb ells, fins que amb el darrer tren de la tarda, tornava a casa esgotada. Així, durant 60 dies.

    ResponElimina
  15. Unes grans paraules molt emocionants, i que se nota que están escrites amb el cor :)

    El conte sortirà publicat el dia 2 d'agost.

    ResponElimina
  16. Molt bonic, preciós! Jo en aquella època tot just feia els deures escolars... ;)

    ResponElimina
  17. Trini, déu n'hi do! M'agrada compartir el moment encara que sigui així a distància. El meu fill és de l'agost del 83, o sigui que gairebé tenia 5 anys.

    Gràcies, bajoqueta, ho posaré al post. Una abraçada.

    Ma-Poc, això és una de les coses bones dels blocs, que generacions molt diferents ens trobem i compartim coses ... sens e importar massa els anys. Gràcies per passar per aquí.

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Doncs jo per aquella època segur que corria davant d'un brau albí per Sant Fermí, o potser era que celebrava l'aniversari del meu pare? Bé, tant se val, el cas és que m'ha agradat llegir-ho i comprovar que l'any 88 ja tenies tantes taules com fusta jo al cap...
    :-)
    PS: Esperarem al 2 d'agost, doncs...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari