dimarts, 21 de juliol de 2009

Cignes



La nit enyora la tarda
i la claror que encega
i el lliscar plaent damunt les hores.


Aportació i contrapunt de Noves Flors:

I el dia xafogós
d'un sol estrident
enyora la nit
tèbia de foscor
i placidesa.


14 comentaris:

  1. Quin tries per ser tu, el blanc o el negre? El que no vulguis, quedem que sóc jo, val? hi havia una vegada, dues oques un xic bogetes, que, com que no tenien res a fer.... jejejeje Petons, guapíssima!

    ResponElimina
  2. Seguint s la Zel que és meravellosa,també jo serè la roca que s'aparta o la sorra per que pugueu posar-hi els peus quan us canseu de l'aigua. El blanc és llustrós, el negre amb aquells verds irisats... o és que jo ho veig així? Anton.

    ResponElimina
  3. avui no anem bé...
    serà que necessito vacances...

    però he vist el dibuix i, el primer que m'ha vingut al cap ha sigut això!!!!
    X¬DDDDDDDDDD

    (perdó, perdó, perdó... heus ací la demostració del mal que fa la tele... i del gamberru que sóc!)

    petonets dolços :¬)***

    ResponElimina
  4. Una molt bona imatge per a representar el yin i el yang, la idea dels oposats...

    Els cignes t'han quedat molt buniks!

    ResponElimina
  5. De veritat el xerraire és un gamberrot, Carme :) Quines paraules més belles i adients a la imatge...!

    ResponElimina
  6. Lliscar plaent damunt les hores...

    En la meva interpretació particular, m'ha fet arribar una sensació de descans, de calma :-)

    ResponElimina
  7. La nit és el cigne negre i la tarda el blanc? M'agrada això del lliscar plaent de les hores....

    ResponElimina
  8. L'horabaixa , quan llustreja és el moment del dia que enyoro sempre...la calma?
    Bon estiu Carme!

    ResponElimina
  9. I el dia xafogós
    d'un sol estrident
    enyora la nit
    tèbia de foscor
    i placidesa.

    ResponElimina
  10. Zel, ... s'explicaven contes i paintejaven desaforadament... :)
    Petons...

    Anton, t'ho mires de molt bons ulls, sempre, gràcies per deixar-nos reposar els peus... oi, Zel?

    Barbollaire... i quan dius que tens les vacances? No es poden demanar vacances d'urgència? :)

    Gràcies Núr, maca.

    Trini, és que xerraire i gamberru fa una combinació... que ja veus... :) gràcies, maca, sort que n'hi ha que em compreneu.

    Assumpta, això sempre ens fa molta falta a tots.

    Gràcies Elvira, sí podria ser així, també.

    Joana, sempre és una hora maca... saps jo la paraula llustreja la utilitzava més aviat per l'alba... dèiem a casa... ja llustreja quan es començava a veure claror. M'agrada recordar paraules, fa temps que no la sentia. Gràcies, maca.

    Un preciós contrapunt, Noves Flors. Gràcies.

    ResponElimina
  11. Molt bé noies, heu reblat el clau. Sempre volem el que no tenim.

    ResponElimina
  12. s'enyoren perquè es necessiten mutuament. Un complementa l'altre

    ResponElimina
  13. Carme, quina meravella!
    No havia pogut accedir a la teva pàgina, aquí on sóc ara tinc wifi diguem "normal" i ho he vist. Amb el teu permís, m'emporto la imatge cap al meu blog, em fa molta il·lusió que l'hagis tingut en compte en els teus poemes. Una abraçada forta!

    ResponElimina
  14. Molt ben trobat Khalina, segur que és això!

    Montse, serà gràcies a tu que m'has proposat una imatge inspiradora i suggeridora. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari