Dia 12 de Juliol, cinquentenari de la mort de Carles Riba:
Llibre primer d'Estances
- [1]
- T'ha enquimerat la gràcia fugitiva
- d'un desig i ara ets deserta, oh ment.
- Ai soledat sense dolç pensament
- i foll traüt sense paraula viva!
- Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
- la inquietud pregonament perdura?
- Encara el goig sobre la carn s'atura,
- duent l'anunci d'algun cant no dit.
- I ell és el foc sagrat que et perpetua
- damunt les cendres del desolament;
- no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
- oh folla que has gosat mirar-te nua.
- [42]
- Tènuement mon cant declina:
- els mots son tendres i perfets;
- mes, febre viva, tu no hi ets,
- tu ja no hi ets, joia divina.
- La blava coma ponentina
- escondí el flam etern del sol;
- mes fins que venci el negre dol
- un llarg reflex ens il.lumina.
- No per morir, joia divina:
- sota l'or tímid d'un estel
- jo esperaré el retorn fidel
- del cant roent que ara declina.
Bonic homenatge!
ResponEliminaTú també enquimeres amb els teus dibuixos...i la poesia!
bon diumenge!
Magnífic, Carme!
ResponEliminaLes teves adaptacions al paint s'han convertit en la teva firma.
Magnífic, de debò!
Bon diumenge! :)
Els teus dibuixos també estan plens de poesia. Meravellós homenatge!
ResponEliminaQuan vaig llegir al blog d'en Víctor Pàmies la frase "La idea és que cadascú faci un escrit sobre el tema decidit, d'acord amb la filosofia i estil del seu blog" esperava veure un dibuix teu del gran humanista català :-))
ResponEliminaPer tant, no puc menys que estar totalment d'acord amb els anteriors comentaristes ;-))
I jo també hi estic! Un homenatge xulíssim!
ResponEliminaCarme, ets un encant! I quin dibuix de Riba! No podia faltar!
ResponEliminaun bonic homenatge :)
ResponEliminaEn molts blogs hi ha avui aquest homenatge però en el teu, a més, hi ha el dibuix...
ResponEliminaM'agrada la crida que fa a mirar-se nu, qui ho fa du la valentia i l'esperit de lluita en el seu interior. Pot perdre alguna batalla però no serà mai derrotat. Reneixerà comm l'au fènix.
ResponEliminaTu no hi podies faltar...
ResponEliminaPreciosa la tria, tenim el Pàmies molt content!
Com no ha d'estar content en Pàmies, Zel? Us adoneu que hem trencat les barreres territorials de les esferes catosfèriques?
ResponEliminaNo ens uneix un territori (depassem fins i tot la Catosfera, tot sovint), sinó unes idees o una il·lusió o projectes transversals que avui seguim uns quants i demà uns altres.
I tant que estic content!
Preciós l'homenatge que li has fet a Riba. No coneixia el poema concretament. Mol bonic :)
ResponEliminaBesets
Bon homenatge al mestre!
ResponEliminaArRIBA molt, la poesia. Salut!
ResponElimina