Fa pocs dies que Hypatia va passar pel meu bloc i jo pel seu.
Li dedico un post de benvinguda.
foto d'Hypatia
Juguen els núvols dels records
i s'esfilagarsen les enyorances.
S'enfilen els verds tendres del present.
Entre branques i núvols, escletxes de claror.
Mirar al cel els núvols del record i veure-hi coses diferents, segons com els modelin les mans del vent... I tot plegat mentre jaiem sota aquests arbres preciosos que has dibuixat. mmmm... No se sent olor de primavera?
ResponEliminaRegal de colors...
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaés un regal preciós!!!!!
un poema que reflexa ben bé l'essència del que sentia...
.... i com m'agraden els teus dibuixos!!!
em fas molt feliç, molt, molt...
un petó de lluna
=;*)
Encara que per nosaltres sempre és el present continuo o continuant, jo hi veig en el poema les clarors com un resquill que es dibuixa del futur, estem o no ageguts davall l'arbriu o cantant els records o esfilagarsant petons i abraçades... Que bonic el poema i qu bonic el dibuix... Anton.
ResponEliminaUn regal molt bonic. Núvols i branques jugaqnt a deixar escletxes
ResponEliminaNúr: A vegades els pensaments es poden comparar amb els núvols... i els deixem passar de llarg sense aturar-nos-hi, per a descansar la ment I a vegades els núvols són com records, que no deixen de se r pensaments...
ResponEliminaAssumpta, els busco sempre.
Hypatia, un petó de núvol doncs per a tu. Gràcies.
Anton, el present s'alça en primer pla i si el volem viure omple molt, però sempre hi ha escletxes per on ens arriba una mica de passat i de futur.
Khalina, deu ser que el futur el podem veure entre els escletxes del present i del .
Molt bonic el dibuix i la poesia.
ResponEliminaUna abraçada,
Una abraçada, Marta.
ResponElimina