Novaproposta blocaire
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si,
ResponEliminaperdura el missatge,
l'impacte del missatge al cor, i a les ninetes.....
=;)
el temps per dir alguna cosa no és pas perdut. tot i que ningú l'acabi escoltant o llegint.
ResponEliminaM'agrada molt més la imatge amb el teu dibuix que al natural... al natural em feia una ràbia l'ampolla tirada per la sorra!! jajaja
ResponEliminaA mi no m'hagués sortit cap poema (no ja per les meves limitacions en aquest àmbit jaja) per a mi representava un acte d'incivisme jeje
Sempre hi ha més temps per recuperar el perdut. I tu ho has fet.
ResponEliminaUn petó
El missatge perdurarà sempre al record de qui l'ha llegit.
ResponEliminaI el plàstic perdurarà una llarga temporada perquè no és biodegradable...
Carme, m'ha agradat, el teu haiku, però transmet una sensació de defalliment que no és la teva. Encara que l'aigua desfaci el paper, les paraules sempre perduren, si més a dintre nostre.
ResponEliminaEl missatge ha arribat tard? Sabem si l'envol tori que el duia no reunia prou condicions? Perdurar en el temps
ResponEliminadeu ser no envellir... No sé qui ho aconsegueix.
Pobra botella, com nosaltres, qui perdura sempre en el missatge emprés.
Com sempre el dibuix és de mèrit. Anton.
hypatia, gràcies, tens raó, els missatges sempre peduren, de fet mai no he cregut que escriure un missatge fos temps perdut. Va ser simplement un encadenament d'idees.
ResponEliminaóscar, exacte! encara q eu ningú l'acabi escoltant om llegint els missatges serveixen. Totalment d'acord!
Assumpta, deu ser per això que a mi m'ha sortit un poema negatiu o una mica rebotat... ja que en el fons no sento pas així.
Albanta, gràcies, segur que sí.
Núr, quina ràbia catxis el plàstic!
Teresa, gràcies, no sé ni com ni d'on van sortir aquestes paraules de mi. Crec que no diuen gran cosa de mi, però potser deu ser d'una imatge que com li dic a l'Assumpta, tenia una connotació negativa.
Anton, clar que tots envellim, l'ampolla també i fons i tot els missatges, no? envelleixen sovint... bé potser no tots. Hi ha missatges que traspassen els segles i les generacions, aquests són els bons.
Com diu Assumpta, a mi també m'agrada molt més el teu quadre que la pèssima fotografia que vaig fer (amb mòbil a Sa Platja d'Alboraia PV). Tanmateix, ha tingut un ressò que m'ha agradat moltíssim. La fotuda deixalla ha servit perquè un bon grapat de gent haja transformat la imatge en un alè poètic. Gràcies a tots.
ResponEliminaSalut i Terra
Molt ben trobat! El temps és una cosa efímera...
ResponEliminaEl temps d'escriure el missatge de ben segur que era tan intens que no s'ha perdut. De segur que l'univers està ple de missatges callats.
ResponEliminaJo, com l'Assumpta...
ResponEliminaAbans que me n'assabentés, ara fa uns minuts, a casa la Fanalet Blau, de que això era una proposta, vaig deixar el meu mini-rotlle pseudo-ecològic a casa d'en Víctor Pàmies... - no tinc remei... - :)
Bonic treball, Carme. Precioses paraules i millor adaptació de la imatge.
M'alegro que t'agradi Francesc... veus? amb la teva proposta has sabut treure profit d'una deixalla ben desagradable.
ResponEliminaMa-Poc, tot em sembla efímer, de vegades... menys els pilons de papers que persisteixen i persisteixen... ;)
Noves Flors i de no callats també... quin munt de missatges generem! Mira et confesso que a mi m'agraden molt més els no callats.
Trini, és desagradable veure deixalles... però com que tinc adicció al Paint mira... fins i tot això dibuixo.
El missatge sempre estarà en el pensament de qui l'ha trobat, el recordarà en el seu cor o simplement farà volar la seva imaginació però mai serà en va.
ResponEliminaL'ampolla que va omplir el mar, o la medusa que no era...
ResponElimina