És bo tenir sempre a punt el recurs
d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne
la pertinent cuirassa que em preservi
del malson de l'enyor i la tristesa.
Aleshores te'm fas present en cada
vers que escric, i quan, sol, me'l repeteixo,
no hi ha distància entre el teu cos i el meu,
units per sempre més en un poema.
Els bells camins. MMP
Esplèndit com sempre Miquel Martí i Pol.
ResponEliminaSeguiré el teu nloc amb atenció.
Gracies.
Deliciós em Martí i Pol i bonic el teu dibuix...
ResponEliminaBon capde!
Carme, avui m'has fet tilin adins l'anima, aquesta flor ja va pel perfeccionisme,el teu treball i lluita amb el Paint et posen a l'altura somniada,i jo m'n alegro.
ResponEliminaEn l'altra les paraules de MMP que envaeixen el més intim, jo voldria alcançar aquesta perfecció
que té- tenia- aquest poeta.
Un pot sentir i no saber dir-ho, però som tossuts... vencerem un dia les paraules. Quin post més encertat per el que jo necessito... Bé, una mica egoista, em perdones, veritat?Anton.
Els versos de Martí i Pol són d'una bellesa esborronadora.
ResponEliminaLa bellesa feta poesia!
ResponEliminaBon estiu Carme!
Martí i Pol junt amb els teus dibuixos, una molt bona combinació!
ResponElimina¡Qué maestría para atrapar los sentimientos en palabras!. Gràcies per aquest poema.Besos
ResponEliminaPreciós poema... magnífic. Quin do tan gran saber escriure així...
ResponEliminaI la flor, t'ha quedat maquíssima, Carme :-))
És un poema que és una maravella, me'l guardaré prop per a recitar-lo quan necessiti aquestes paraules.
ResponEliminaCarme: Ara pertot la vida recomença
ResponEliminapoderosa com mai;
i els amants que són lluny l'un de l'altre
s'enyoren i es desitgen.
(Els Bells Camins...)
Uns versos magnífics i el dibuix, també.
ResponEliminaMiquel Martí i Pol és un dels meus autors preferits.
ResponEliminaUna flor que emplena el buit!!...Molt encertat el teu dibuix com a símbol del que ens expresa el magnífic MMP.
ResponEliminaUna delícia!!
Una abraçada.
Seguir un bell camí sense enyorança, per la joia d'un vers! Magnific, oi?
ResponEliminapH, gràcies per la visita i el comentari.
ResponEliminaRita, gràcies, bona setmana!
Anton, I què t'hauria de perdonar? Si compartir les paraules té aquesta gràcia, que algun cop aconseguim tocar el cor d'algú o altre. Sempre aprenent a dir les coses de maneres boniques. Hi ha mestres i aprenents i a vegades cal deixar espai pels mestres. Però tens raó som tossuts i ens barallem cada dia amb les paraules!
Gràcies Noves Flors!
Bon estiu, Joana!
Gràcies Khalina!
Gracias a ti Tere! Un beso.
Assumpta, sí que és un do, sí!
Cesc, el que tenen de bo els grans poetes és que un dia o altre sempre ens podem fer nostres els seus mots. Guarda'ls!
Pere, gràcies pel complement... preciós també i molt conegut per mi.
kweilan, gràcies
I meu també, Marta!
Gràcies, Montse, maca!
Cèlia, ho diu tan bé que sembla que sigui possible i tot!