- Ensenya'm com ho fas això dels dibuixos - em diu una amiga.
- Necessito algun model, a vegades n'invento però no em queden gaire bé.
- Una foto?
-Sí, una foto, què vols que dibuixi?
- El que vulguis... quanta estona hi estàs per a fer un dibuix d'aquests.
- Depèn, un quart d'hora... mitja hora.
- Va ensenya-m'ho!
(Veig un cavallet damunt d'un prestatge i poso "cavall" a les imatges de Google, en trio un que corre per un camp. Va ser un dels dibuixos més ràpids, però a la foto estava més guapo.)
No sé com seria la foto de google, però aquest, de guapo, n'és un munt.
ResponEliminaHi tens molta traça, la ma trencada que es diu. La teva amiga deuria quedar bocabadada, segur. Ja la veig aplicant la teva tècnica, je,je.
Si em dones permís, Carme, m'agradaria "penjar-lo" al bloc de l'hípica. Ja em diràs.
Un petó!
;)
Jo també me la imagino perquè a mi també m'hi deixes, qualsevol fotografia que et crida l'atenció la reprodueixes màgicament i l'acompanyes d'un poema...
ResponEliminaT'ho dic de veritat... Veig tan clarament "encaixats" els teus dibuixos en llibres de contes infantils!!
ResponEliminaEls nens es quedarien embobats mirant la imatge, els colors vius que els hi dones, les siluetes clares i ben marcades, mentre escoltarien la història que pares, avis, tiets, llegirien :-))
Tu les tries, les "engalanes", i nosaltres les disfrutem!
ResponEliminaJo fins i tot, en els teus dibuixos, hi he vist les nostres coloristes catifes de Corpus.
ResponEliminaEls dones un toc com naïf que enamora.
aquest cavall és molt bonic!
ResponEliminaQUina sort la teva amiga. En va aprendre?Hauràs de fer una trobada on ens mostris com fas un dibuix, i de passada ens convides a berenar ;)
Seriosament m'encanten les combinacions que fas de paraules i dibuixos
Hauràs d'obrir un blog-taller per ensenyar-nos detalladament com fer-ho, ha,ha.
ResponEliminaés complicat fer dibuixos amb el ratolí, i els teus tenen l'encant del descobriment de la creació a les primeres mans (i no és una crítica, és un gran, gran, gran el·logi).
ResponEliminaCarme, si no tenies feina, te'n pot venir a dojo. I és que pintar és molt, molt, molt... relaxant.
ResponEliminaQualsevol dia hi posaràs `veu acompanyant, que de tu m'ho espero tot i ta, ta, ta, xant... Meravelles... Segueix, segueix, no et destorbo,mes faltaria. Anton.
Aquest es molt xulo, de veres!
ResponEliminaDoncs és ben xulo... i en uns 15 minuts els pots tenir fets? increïble!
ResponEliminaEm repetiria si digués...
ResponEliminajo m'apunto al blog-taller que proposa novesflors:)
una abraçada!
No crec que a la foto estigués més maco, li has sabut imprimir el moviment i la salvatgia. Això només ho pot aconseguir una artista.
ResponEliminai quan dius que s'obre la matricula al curset??
ResponEliminajejejej
dubto que l'original fos mes bonic.
no pot esser!!
assumpta, i tant que sí... pots penjar-lo allà on vulguis! Gràcies!
ResponEliminaCèlia... n'hi ha que escriviu sense necessitar tots aquests estímuls, jo us admiro...
Assumpta, tu escrius i jo dibuixo? :)
Gràcies, Mireia.
Trini, m'afalagues... ja seria una passada veure un dibuix meu convertit en catifa de flors!
Khalina, no ho sé si s'hi ha posat... si us hi poseu, com jo, que no en sabia gens, n'aprendreu, això segur!
Noves Flors, ja, ja, ja i com es fa això? mare meva quina professora estaria feta... ensenyant el que encara tot just descobreixo... si al menys ens servís per a riure una bona estona...
Josep Manel, estic descobrint això si que és cert. Gràcies!
Gràcies, Anton... tinc els blogs endarrerits, des del cap de setmana... he vist que has treballat molt ... ja m'ho llegiré tot en calma.
Gràcies, Neo.
Gràcies, Ma-Poc.
Fanal blau... seria més divertit un taller presencial, riuríem més!
sargantana; una altra que vol fer un curset de riure! Com que sóc psicòloga li podríem donar un nom rimbombant: farem tallers de "risoteràpia" je, je, je