siboc o xiboc
xot banyut
Fa dos o tres dies, va arribar un nou comentari al meu post Maneres de dir.
L'Enric m'ofereix una mica de poesia que m'agrada compartir amb vosaltres.
(El comte Arnau explica a la seva muller que la foscúria als boscos durant la nit no solament no l’espanta, sinó que fins i tot hi troba un món que l’atrau i el fascina):
una mena de tropa i de ramat,
que et va fent la més rara companyia
i et dóna com un bleix d’esperitat.
Hi ha un xiboc golaoberta que t’espera,el muricec voleia com un foll,
i el xot banyut comença la cacera
sense fer ni una gota de soroll."
Sagarra, un gran expert en ornitologia, utilitza amb freqüència molts noms d’ocells en els seus poemes. En aquests versos, a part del muricec, anomena dos ocells nocturns: el xiboc (o “siboc”), i el xot (mussol) banyut.
muricec
veus el món en forma de dibuix i colors
ResponEliminaInteressant, curiós, instructiu, i molt bonic :-))
ResponEliminaFent de corriola , que també de vegades s'ha de pujar de terra el
ResponEliminasac al ùltim pis per ensenyar-lo millor.
Venint aquí sempre s'apren.Tens un de trasmetre tant gran...,i el curiós, és que no et quedes mai sense o sense res. Extraordinari. Anton.
Jo tinc un parell de sibocs prop de casa que cada vespre ens ofereixen un bon concert nocturn! El que no havia escoltat és "xiboc", quant al ratapaxet, recordo que ja vas fer un post i ara he entès què és el muricec! El xot o mussol banyut sí que ho diem igual...
ResponEliminaNo sabia que el rat-penat o rata-pinyada que és com en diem a Lloret de Mar també és digués muricec. Gràcies per ampliar el meu vocabulari.
ResponEliminaJo també li dic rat-penat al muricec que dibuixes. Els altres noms tampoc els havia sentit. Però si que he llegit "El Compte Arnau" de Segarra. Em va encantar, encara que en aquell moment no sabés exactament de quins animals parlava quan deia el xiboc, el xot banyut o el muricec.
ResponEliminagracies Carme
Ja t'he dit que he obert un nou blog?
http://bancambvistes.blogspot.com/
Una abraçada
Jesús, quan m'agafa una dèria..
ResponEliminaAssumpta, gràcies maca!
Anton, gràcies... aprenc de tots... en aquest post de l'Enric que m'ha regalat aquest fragment.
També aprenc sempre de tu, Cèlia. Gràcies!
Marta, si cliques l'enllaç d e maneres de dir, en trobaràs moltes aportades pels amics blocaires de diferents comarques.
Gràcies fra miquel, ja vaig veure el teu nou blog, enllaçant-lo des del llibre, però encara estava molt al començament, hauré de tornar a passar.
En general,no conec massa les classes d'ocells. Els muricecs sí, però els altres em costa diferenciar-los. I és una pena!... Ara direu que sóc massa de ciutat.
ResponEliminaSort del meu company que m'instrueix i de tu, Carme
Moltíssimes gràcies, Carme, per convertir el comentari que et vaig fer arribar en un post tan magníficament il·lustrat.
ResponEliminaCaram mossa, quins dibuixos i quina tria més bonica! Ara que potser al bosc de nit, a més d'aquestes bestioles que t'hi esperen, pots trobar-te amb alguna sorpresa tan desagradable com un senglar d'ullals esmolats que...
ResponEliminaUi ui ui...
:)
Ets com un pou de sabiesa. No havia sentit mai muricec.
ResponEliminaA l'ermita antiga, quan era tancada, hi nidaven les òlibes (mussols), encara que no sabria pas trobar-los-hi la diferència a cadascún. Ho miraré.
Sempre en surto amb alguna coseta bona d'aquesta casa.
I dels dibuixos, avui no et dic res... però t'ho imagines, no?
;)
Sagarra és una debilitat per a mi. Vaig llegir el seu llibre "Els ocells amics" quan era ben petita, i em pensava que em cansaria... me'l vaig acabar de seguida. Un llibre divulgatiu sobre els ocells amb l'estil de Sagarra és una meravella. Petonets.
ResponElimina