Triaré
el teu lloc
per saber-te,
per saber-te,
de lluny.
Per escurçar
Per escurçar
l'espera.
D'una foto d'Estrip
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
preciosa espera
ResponEliminaL'espera, segons com, pot ser un d'aquells petits plaers que ens dóna la vida de tant en tant.
ResponEliminaBones vacances, Carme! ;)
Amb aquesta tumboneta vora el mar, qualsevol s'espera... ;)
ResponEliminaQuan he vist aquest dibuix em pensava que te n'anaves de vacances... :)
ResponEliminaSi s'espera còmodament en aquesta "tumbona" ben segur que l'espera és dolça
ResponEliminaQuè bé t'ha quedat!!! :-))
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquesta "pesca" que fas per altres blogs per, després, regalar paraules!! :-)
Me la deixes una estona?
ResponEliminaJo també m'hi assec...
Jo també vull esperar aqui asseguda!! On agafe el torn??
ResponEliminaUna abraçada molt forta Carme, feia temps que no passava de visita per les vostres cases i ... ho enyore!!
Ai quina tumbona... Ai.. que jo també espero... i em desespero per moments... Aissss.... bufffff....
ResponEliminaAi, Carme que vaig a mig gas i feia dies que no venia a veure't!!!
;-D
O per desitjar que l'espera no s'acabi mai.
ResponEliminaestrip, gràcies
ResponEliminacaterina, és bo prendre's l'espera com tu dius! Bones vacances!
Sí, Trini, no s'hi deu estar malament.
Doncs gairebé que sí, Noves flors, aviat...
D'això es tracta, Elvira, oi? de gaudir dels moments fins i tot de l'espera.
Assumpta, gràcies, a mi també m'agrada aquesta mena de pesca...
Seu, seu, fanal blau, i mira el mar tant com vulguis. Acompanyaràs l'espera.
Albanta, no hi ha torn, bonica, aquí tot és màgic pots seure sempre que vulguis. M'agrada veure-t'hi a tu també.
Eli, no t'amoïnis... ja sé que necessites carregar les piles. Una abraçada.
Marta, és una altra possibilitat... si la gaudim, cap problema!
Que maco, de cop m'ha vingut la Bretanya al cap...Cancale...
ResponEliminaBona espera, petons!
es com un tast de les vacances.
ResponEliminaesperare...