Col·lecció de moments: De Personatges Itinerants II

dissabte, 18 de juliol del 2009

De Personatges Itinerants II

Hi ha racons arrecerats

de qualsevol pluja

i de tota ventada.

Immensament petits.

Racons on passen els minuts

sense esgotar-se mai.

Preservats de llàgrimes i tristors,

hi ha racons arrecerats

on el dia i la nit

es barregen en un bes.

11 comentaris:

fra miquel18 de juliol del 2009, a les 8:14
A un racó d'aquests necessito anar jo! A desconnectar una mica!
De moment, la lectura em proporciona petits moments que son com racons arrecerats, preservats de llàgrimes i tristors.
Molt bonic, Carme
Un bes
ResponElimina
Respostes
bajoqueta18 de juliol del 2009, a les 11:00
Sort d'estos raconets :)
ResponElimina
Respostes
estrip18 de juliol del 2009, a les 11:36
racons ben necessaris
ResponElimina
Respostes
rebaixes18 de juliol del 2009, a les 11:44
I aquest, no el teniu per un raconet on sembla que de vegades hi ve el murmuri dolç d'una pasraula,l'alé d'un sospir de joia, el contacte d'un bes de recordança...?
Jo ara hi he vist en aquest raconet com em mirava el Guillem
i se m'ha ompert el cor de dolcesa. Li he dit, que gran que et fas...!! I m'ha dit, un dia seré gran com tu, Anton, si,si, sap el meu nom.... Anton, es clar, jo també se el seu per que som amics.
ResponElimina
Respostes
Mireia18 de juliol del 2009, a les 11:49
De vegades si no fos per aquests racons...
ResponElimina
Respostes
Anònim18 de juliol del 2009, a les 18:43
Amagats racons, qui se'ls trobara...
ResponElimina
Respostes
hypatia18 de juliol del 2009, a les 19:06
un racó preciós....

i com m'agraden aquests dibuixos que fas!!!!

tks per compartir-los
=;*)
ResponElimina
Respostes
khalina18 de juliol del 2009, a les 20:04
racons d'amor :) Sempre hauríem d'estar en aquests racons, però la vida és de contrastos
ResponElimina
Respostes
Marta19 de juliol del 2009, a les 2:41
Tothom té el seu oasis personal. El meu és passejar per algun racó del país amb un llibre d'història a la mà i mentre el llegeixo i m'amaro del paisatge, no hi ha llàgrimes ni tristors. Hi soc jo i la meva pàtria fosos en un tot. A mi em reconforta tant com a d'altres un antidepressiu o un ansíolitic. L'amor et proporciona pau interior, per això quan cerques un oasi particular, t'aconsello que miris de trobar un lloc on et sents en pau en tu mateixa, llavors dons amor i et sents estimat. La terra també dona amor.
ResponElimina
Respostes
assumpta19 de juliol del 2009, a les 18:21
Aquests petits racons que sovint guarden grans moments.
;)
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas19 de juliol del 2009, a les 18:41
Fra miquel, tots necessitem raconets arrecerats... en els teus jardins bé n'hi deu haver algun!

Sort, bajoqueta!

estrip, oi que si?

Anton, en Guillem és un raconet fantàstic! Tu ja ho saps, que ets avi expert ...

Mireia, la vida seria molt agitada o avorrida depenent dels casos.

Josep Manel... a vegades s'han de buscar. :)

Hypatia, gràcies per la visita i el comentari. M'alegro que t'agradin els dibuixos.

Khalina, potser si sempre hi fóssim ja no tindrien el mateix valor.

Marta, quin comentari més bonic! N'estic segura que la terra dóna amor!

assumpta, sí grans o petits moments, si són bonics... la mida no importa. :)
ResponElimina
Respostes