Un dinarò alegre que pot significar tantes vessants, no és estrany que les flors de la carena s'ho mirin,... No ens necessiten? qui sap si les flors de les paraules no pensen en les olors que esperen ser collides. ...... També em feia falta la paraula, l'haurem d'apuntar en els bons endreços. Gàcies. Anton.
Bonica paraula i significat el de xalesta.
ResponEliminaval l apena fer el camí
ResponEliminaQue temptador! Sota l'ombreta..., bones menges i bon beure, un bon xerrar, que corri l'airet i..., qui vol res més¿?
ResponEliminaEn bona companyia i en un indret fantàstic! Quina envegeta!
ResponEliminabonica la paraula xalesta...
ResponEliminagràcies als dos per descobrir-me-la!
buscar l'ombreta, des de que em llevo fins que marxo a dormir, és l'esport nacional d'aquests darrers dies. massa poc arbre per tant sol!
ResponEliminaUn dinarò alegre que pot significar tantes vessants, no és estrany que les flors de la carena s'ho mirin,... No ens necessiten? qui sap si les flors de les paraules no pensen en les olors que esperen ser collides.
ResponElimina......
També em feia falta la paraula, l'haurem d'apuntar en els bons endreços. Gàcies. Anton.
Les flors et miren i es diuen:
ResponEliminaOh, mira, ens ha somrigut!
Jo tampoc no coneixia xalesta. Fa goig anar aprenent. Els teus versos tan breus com bonics.
ResponEliminaM'ha fet somriure imaginar que les flors ens miren amb cara de sorpresa :-))
ResponEliminaEl blog d'en Ma-Poc és mooooolt bo!! ;-)
com diu l'Assumpta, a mi m'ha fet gràcia això de ls flors amb cara de sorpresa.
ResponEliminaDesconeixia xalesta
Caram, quina força que tenen aquestes flors que es veuen de meravella des de dalt estant!
ResponEliminaSota els arbres s'hi està rebé! Quin paisatge tan bonic!
ResponEliminaPreciós com sempre.
ResponEliminaCarena per mi és una paraula especial, té una sonoritat...
ResponEliminaNomés amb vuit paraules i amb vuit colors aconsegueixes una autèntica "delicatessen".
ResponEliminaGràcies pels teus regals. Encomanen el goig de la llum.