D'una foto de fanal blau
Embastem paraules de tots colors
ataronjades de somriures,
blau pàlid de xiuxiueigs,
violetes de ximpleries,
les fúcsies d'aclariments
i les vermelles dels riures.
Quan embastem silencis
els brodem ben irisats
sobre la pell.
Un altre creació de les teves per disfrutar.
ResponEliminaGràcies.
Salut.
m'agrada el to amarronat del dibuix i els colors del poema.
ResponEliminaPrecfiós, Carme, vaig a posar-me al dia a la teva pàgina, que fa massa temps que no podia entrar.
ResponEliminaFelicitats per ahir (si tots els sants tenen vuitada, el teu també, no?)
Una forta abraçada des del meu "riu"
Bon dia Ramon, salut!
ResponEliminaGràcies estrip!
Montse, i tant que en té de vuitada! Gràcies, maca ... et vaig seguint... pel teu riu...
Primer de tot felicitats pel sant...després felicitats pels versos...el món és tan petit..tan petit que de vegades no ens deixa veure el que tenim al davant i anem pel món endebades cercant un no sé què i resulta que no havíem d'anar tan lluny....a tall de curiositat...enguany he fet un post grau en teràpia breu estratègica....cercant per la xarxa vaig anar a parar al teu bloc sobre TEB....i ara he ajuntat totes les peces del mosaic i ets també Col.lecció de moments...és fantàstic!!!! i a sobre escrius la mar de bé!!!! la meva admiració sincera per tot plegat!!!
ResponEliminaLa imatge d'escriure embastant paraules és preciosa :-)
ResponEliminaets una modista de les paraules
ResponEliminaLa foto em va agradar moltíssim quan la vaig veure i trobo que el dibuix t'ha quedat molt bé. Això sí, el poema que has escrit supera les dues imatges! :)
ResponEliminaElvira, moltes gràcies, per la felicitació, pel comentari... per tot. Jo vaig fer el master de TEB, que ve a fer el Nardone i el seu equip, ja fa uns anys. És interessantíssim aplicar-ho i veure com funciona. Ja estarem en contacte, Elvira. Una abraçada.
ResponEliminaAssumpta, Jesús, moltes gràcies...
ResponEliminaNúr a tu també, gràcies dobles avui, pel comentari i per la informació d'experta.
Carme,
ResponEliminaprimer de tot gràcies per fer-ne un dibuix!
Vaig fer aquesta fotografía pensant-la com a capçalera d'un nou bloc amb el que no m'he acabat de decidir, de moment.
Amb aquestes agulles el meu pare m'havia ensenyat a envetar espardenyes...
I entre l'envetar i l'embastar...anirem cosint, descosint i trenant paraules.
Un poema preciós! Preciós!
Tinguis un molt bon dia!
Gràcies a tu, Fanal Blau, per deixar-me la fotografia. És molt bonica i té un color molt especial el fons i les agulles... Un petonet.
ResponEliminaI continues amb el brodarts, si BRODARTS...Amb el dibuix i amb les paraules ben envetat poden caminar segurs davant esperits crítics. Anton.
ResponEliminaJa saps que em deleixo amb els colors... i quan estigui tot ben embastat, podrem escampar les paraules?
ResponEliminaGràcies, Anton, aquí tots els crítics sou molt benevolents, dóna gust!
ResponEliminaCèlia, escampar les paraules... res no m'agradaria tant de saber fer... ho provarem.
Molt guapo això de filar, o embastar, paraules, mai millor dit!
ResponElimina:-)
(Aquest comentari no precisa resposta ;-) )