De la claror dels teus ulls,
en bec el riure silenciós.
Nostàlgies vénen i marxen
com esfilagarses d'un sucre
que se'ns desfà entre les mans.
Salten espurnes de colors,
de tendresa, de misteri,
i d'altres que no conec.
En la claror dels teus ulls
hi viatja el teu univers.
Sempre portem un univers que cal mirar ulls endins. Les parpelles són un portam que serven misteris irrepatibles.
ResponEliminaSalut i Terra des del sud
No sols per la nit cal tancar les parpelles, /dins mirant els ulls el teló fosc d'elles/ pot esdevenir en pel·licules de records---
ResponEliminaCom aquest que ens presentes,Anton.
bon vehicle per viatjar
ResponEliminaLleugerament modificat (ho he anat a mirar jeje no és que me'ls sàpiga tots de memòria) i preciós igualment :-))
ResponEliminaBeure's el riure és tota una golafreria, però si prové de la claror dels teus ulls... quina mirada tan especial! Com la teva per veure sempre tots els detalls de la vida.
ResponEliminaCap univers més expressiu que el dels ulls.
ResponEliminaVeig que no sóc l'única que arreplega el que ja vam sembrar als Personatges itinerants. Allà anàvem tan de pressa que va ser com la força de la tempesta, i ara ho podem assaborir amb la calma consegüent.
El comentari anterior és meu (novesflors), estava escrivint-lo des de l'ordinador d'una altra persona.
ResponEliminaDe la claror de les teves paraules,
ResponEliminan’extrec la mel per a un somriure,
en la claror de les teves paraules,
s’hi troben sempre raons per viure.
;)
Petons.
Preciós! Els ulls expressen tant!
ResponEliminaUnes grans paraules, m'han agradat molt.
ResponEliminaI és que dins nostre cap tot un univers sencer...
Preciós...carme, preciós...
ResponElimina