Ets una lladra, com aquells que ols canvien de lloc les coses. Quina il·lusió que em fa. té història aquesta ermita, abans una prometença el construir-la del compte de la Torre. Buscat per persones de Barna per fer-li pagar deutes -no sé si de llençols o de diners- es va refujar damunt de l'ermita, en la roca en una cova. Allí cada dia un tal Monxili li portava el tiberi i les noticies que el podien afectar fins que la cosa es calmà. Despr´s va venir la construcció enacció de gràcies. Avui el lloc ocupat es propietat de l'Ajuntament i un lloc d'esbarjo per anar-hi a fer costellades i arròs. El dilluns de Pàscua si reuneix el poble en una festa de picnic,,, La vindré a collir per posar-la al blog i quan en el blog Rtalls Vells toqui el tema, també hi figurarà en lloc preferent. No em de perdre eixos detalls, son com una gran abraçada d'amic. Gràcies, Carme. en nom de tot el poble.Anton.
Gràcies per la història Anton, m'agrada molt saber-la-
Gàcies, Elvira.
Si, Assumpta, els llocs tenen màgia, oi? i les ermites la recuperaven i mantenien la continuïtat de les visites de la gent al lloc. es carreguen piles en llocs com aquest... jo crec que per això s'hi fan aplecs.
Trini ja he posat el lloc, gràcies al teu avís. Me n'havia oblidat!
Sargantana, ja l'he tret... em va fer il·lusió d e posar-lo però no m'agrada deixar-lo sempre.
Ets una lladra, com aquells que ols canvien de lloc les coses.
ResponEliminaQuina il·lusió que em fa. té història aquesta ermita, abans una prometença el construir-la del compte de la Torre. Buscat per persones de Barna per fer-li pagar deutes -no sé si de llençols o de diners- es va refujar damunt de l'ermita, en la roca en una cova. Allí cada dia un tal Monxili li portava el tiberi i les noticies que el podien afectar fins que la cosa es calmà. Despr´s va venir la construcció enacció de gràcies. Avui el lloc ocupat es propietat de l'Ajuntament i un lloc d'esbarjo per anar-hi a fer costellades i arròs. El dilluns de Pàscua si reuneix el poble en una festa de picnic,,,
La vindré a collir per posar-la al blog i quan en el blog Rtalls Vells toqui el tema, també hi figurarà en lloc preferent. No em de perdre eixos detalls, son com una gran abraçada d'amic. Gràcies, Carme. en nom de tot el poble.Anton.
Preciosa la caixeta i l'ermita!
ResponEliminaM'agrada mooooooltíssim això de "la màgia antiga"... així mateix és :-)
ResponEliminaI el dibuix, que t'he de dir? :-)) Ja saps que m'agraden molt :-)
On és aquesta caixeta? Que guapeta que t'ha quedat!
ResponEliminadons si...es bonica..i molt.
ResponEliminapero jo encara busco les galtones d'en guillem. que dormo encara?? o ja l'has tret??
quina creu!!
no es pot venir gran!!
Gràcies per la història Anton, m'agrada molt saber-la-
ResponEliminaGàcies, Elvira.
Si, Assumpta, els llocs tenen màgia, oi? i les ermites la recuperaven i mantenien la continuïtat de les visites de la gent al lloc. es carreguen piles en llocs com aquest... jo crec que per això s'hi fan aplecs.
Trini ja he posat el lloc, gràcies al teu avís. Me n'havia oblidat!
Sargantana, ja l'he tret... em va fer il·lusió d e posar-lo però no m'agrada deixar-lo sempre.