
"Tots tenim una màquina del temps. Per anar cap enrera són els records, per anar cap endavant són els somnis"
Frase de la Pel·lícula "La màquina del temps"
Una foto de la Montse, una mica de tot
“Quan ens sentim més segurs,
passa alguna cosa:
una posta de sol,
el final d’un cor d’Eurípides...
i un altre cop estem perduts.”
19 que col·leccionen amb mi:
m'agrada viatjar-hi
Els viatges en el temps són possibles, de fet tots hi viatgem cada dia.
al final però sempre s'ha de tornar i viure el present.
Vaig fer una vegada un post.
A vegades he desitjat poder anar amunt i avall amb aquesta màquina del temps.
Però em sembla que això no és possible, oi?
:-D
i el present fa d'aduana efímera.
Està molt ben pensat!! :-))
Però aquesta màquina del temps és il·limitada en quant al futur... però limitada en el passat. Jo voldria viatjar més enrera encara :-))
M'agradaria veure per un foradet com seria la Tarragona (Tarraco) en temps dels romans, és una il·lusió insistent! El futur... no sé si tinc ganes de veure'l, en tinc tan poca confiança!, però la frase és genial i hi estic d'acord!
Que bona aquesta peli!
Quan era era petita m'encantava!
La frase és absolutament brillant.
Cert, una frase brillant...
Estic d'acord amb l'Assumpta: ens faltaria poder viatjar més enllà del nostre passat personal. Prò com ha dit sempre ma mare: en aquesta vida no ho podem tenir tot! :)
no ho havia pensat mai, però ben cert
Ostres, quina frase més maca, és molt encertada, oi?
Diuen que el vent pot parlar del pasat quan se'ns creua, no sabem la llengua en que ens parla... per això per les nits somniem a veure si entenem el que ens deia el vent.
Recordar, somniar... Somniar de dia és viure, somniar de nit, qui se'n recorda? Anton.
i tornar a començar amb nous somnis Carme.
Comencem a forjar en el present els somnis que volem.
I el que ahir era present avui ja és futur i nosaltrem anem avançant...
Bon estiu Carme!
Dues bones maneres de viatjar. La tercera via seria a través dels llibres que tant poden anar cap al passat com cap al futur...
Es cierto que,aunque una no quiera desear,ni hacer planes ni soñar en conseguir algo especial,hay algo en nuestro interior que nos lleva a ello y nos damos cuenta al sufrir la decepción.¿Tú me entiendes?
Besos
Una frase molt bona aquesta, eh?
Ara no recordo què he somniat aquesta nit...
Hauràs d'anar a l'especialista nano...
Publica un comentari