"Tots tenim una màquina del temps. Per anar cap enrera són els records, per anar cap endavant són els somnis"
Frase de la Pel·lícula "La màquina del temps"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
m'agrada viatjar-hi
ResponEliminaEls viatges en el temps són possibles, de fet tots hi viatgem cada dia.
ResponEliminaal final però sempre s'ha de tornar i viure el present.
ResponEliminaVaig fer una vegada un post.
ResponEliminaA vegades he desitjat poder anar amunt i avall amb aquesta màquina del temps.
Però em sembla que això no és possible, oi?
:-D
i el present fa d'aduana efímera.
ResponEliminaEstà molt ben pensat!! :-))
ResponEliminaPerò aquesta màquina del temps és il·limitada en quant al futur... però limitada en el passat. Jo voldria viatjar més enrera encara :-))
M'agradaria veure per un foradet com seria la Tarragona (Tarraco) en temps dels romans, és una il·lusió insistent! El futur... no sé si tinc ganes de veure'l, en tinc tan poca confiança!, però la frase és genial i hi estic d'acord!
ResponEliminaQue bona aquesta peli!
ResponEliminaQuan era era petita m'encantava!
La frase és absolutament brillant.
Cert, una frase brillant...
ResponEliminaEstic d'acord amb l'Assumpta: ens faltaria poder viatjar més enllà del nostre passat personal. Prò com ha dit sempre ma mare: en aquesta vida no ho podem tenir tot! :)
ResponEliminano ho havia pensat mai, però ben cert
ResponEliminaOstres, quina frase més maca, és molt encertada, oi?
ResponEliminaDiuen que el vent pot parlar del pasat quan se'ns creua, no sabem la llengua en que ens parla... per això per les nits somniem a veure si entenem el que ens deia el vent.
ResponEliminaRecordar, somniar... Somniar de dia és viure, somniar de nit, qui se'n recorda? Anton.
i tornar a començar amb nous somnis Carme.
ResponEliminaComencem a forjar en el present els somnis que volem.
ResponEliminaI el que ahir era present avui ja és futur i nosaltrem anem avançant...
ResponEliminaBon estiu Carme!
Dues bones maneres de viatjar. La tercera via seria a través dels llibres que tant poden anar cap al passat com cap al futur...
ResponEliminaEs cierto que,aunque una no quiera desear,ni hacer planes ni soñar en conseguir algo especial,hay algo en nuestro interior que nos lleva a ello y nos damos cuenta al sufrir la decepción.¿Tú me entiendes?
ResponEliminaBesos
Una frase molt bona aquesta, eh?
ResponEliminaAra no recordo què he somniat aquesta nit...
Hauràs d'anar a l'especialista nano...