diumenge, 19 de juliol de 2009

Nathalie

Una cançó romantica que sempre m'ha agradat. Intentava ensenyar-li a una amiga com posar un vídeo al blog i com a exemple vaig posar aquest. I doncs aquí es queda!


NATHALIE (Pierre Delanoë / Gilbert Bécaud)

LA PLACE ROUGE ÉTAIT VIDE
DEVANT MOI MARCHAIT NATHALIE
IL AVAIT UN JOLI NOM, MON GUIDE
NATHALIE

LA PLACE ROUGE ÉTAIT BLANCHE
LA NEIGE FAISAIT UN TAPIS
ET JE SUIVAIS PAR CE FROID DIMANCHE
NATHALIE
ELLE PARLAIT EN PHRASES SOBRES
DE LA RÉVOLUTION D'OCTOBRE
JE PENSAIS DÉJÀ
QU'APRÈS LE TOMBEAU DE LÉNINE
ON IRAIT AU CAFE POUCHKINE
BOIRE UN CHOCOLAT

LA PLACE ROUGE ÉTAIT VIDE
J'AI PRIS SON BRAS, ELLE A SOURI
IL AVAIT DES CHEVEUX BLONDS, MON GUIDE
NATHALIE, NATHALIE...

DANS SA CHAMBRE À L'UNIVERSITÉ
UNE BANDE D'ETUDIANTS
L'ATTENDAIT IMPATIEMMENT
ON A RI, ON A BEAUCOUP PARLÉ
ILS VOULAIENT TOUT SAVOIR
NATHALIE TRADUISAIT
MOSCOU, LES PLAINES D'UKRAINE
ET LES CHAMPS-ÉLYSÉES
ON À TOUT MELANGÉ ET L'ON A CHANTÉ
ET PUIS ILS ONT DÉBOUCHÉ
EN RIANT À L'AVANCE
DU CHAMPAGNE DE FRANCE ET L'ON À DANSÉ

ET QUAND LA CHAMBRE FUT VIDE
TOUS LES AMIS ETAIENT PARTIS
JE SUIS RESTÉ SEUL AVEC MON GUIDE
NATHALIE

PLUS QUESTION DE PHRASES SOBRES
NI DE RÉVOLUTION D'OCTOBRE
ON N'EN ETAIT PLUS LA.
FINI LE TOMBEAU DE LENINE
LE CHOCOLAT DE CHEZ POUCHKINE
C'EST, C'ETAIT LOIN DÉJÀ
QUE MA VIE ME SEMBLE VIDE
MAIS JE SAIS QU'UN JOUR À PARIS
C'EST MOI QUI LUI SERVIRAI DE GUIDE
NATHALIE, NATHALIE.

La plaça Roja era buida
davant meu caminava Nathalie
tenia un nom bonic el meu guia
Nathalie.

La plaça Roja era blanca
la neu feia una estora
i jo seguia en aquest fred diumenge
Nathalie.

Ella parlava amb frases sòbries
de la revolñució d'octubre
i jo ja pensava
que després de la tomba de Lenin
aniríem al cafè Pouchkine
a beure chocolata.

La plaça Roja era buida
he agafat el seu braç i ha somrigut
tenia els cabells rossos el meu guia
Nathalie, Nathalie

A la seva cambra, ala universitat
una colla d'estudiants
l'esperaven impacientment.
Vam riure, vam parlar molt.
Volien saber-ho tot
Nathalie traduia.
Moscou, les planes d'Ucrania
i els Champs Elysés
ho vam barrejar tot i vam cantar.

I després van destapar
rient per avançat
xampany francès i vam ballar
I quan la cambra va quedar buida
tots els amics havien marxat
em vaig quedar sol amb el meu guia.

Ja no era qüestió de frases sòbries
ni de revolució d'octubre
ja no érem pas allà
acabada la tomba de Lenin
la xocolata de can Pouchkine
ja tot era molt lluny.

Que buida em sembla la meva vida
Però jo sé que un dia a Paris
Seré jo que li serviré de guia.
Nathalie.

10 comentaris:

  1. Molt bé, hehehe, així com qui no vol la cosa la coles. És clar, és que les cançons que ens agraden s'han de posar!

    ResponElimina
  2. .. ejem...
    A mi el que m'ha deixat badant i amb un somriure graaaaaaaaan molt gran és l'Slide amb les fotos d'en Guillem que has posat a la barra lateral ;-))

    Què maco que és!! Li ensenyes els dibuixos que fas? Els d'animals sobre tot, ocells, el cavall, la gosseta... Jo vull veure aquests dibuixos algun dia en contes infantils!! El dia que em toqui una travessa en parlarem jajaja

    ResponElimina
  3. ostres, Nathalie....
    aquesta la cantàvem a l'insti, als quinze (junt amb el Moustaki).... cuantos recuerdos!!

    =;)

    ResponElimina
  4. M'ha agradat el contrast.

    Per una banda escoltar la cançó, amb un bon grapat d'anys darrera.
    I per l'altra l'slide d'en Guillem.
    És guapíssim!!!, encara que tu ja ho saps, oi?
    ;)

    ResponElimina
  5. Precios post com sempre...
    La piazza rossa era vuota
    davanti a me camminava Nathalie
    aveva un nome grazioso, la mia guida
    Nathalie
    lalalalalalalaala

    ResponElimina
  6. Molt bonica la cançó. L'esperança no s'ha de perdre mai i si el somni no es compleix sempre en quedarà un grat record.

    ResponElimina
  7. ¡Qué bonito,qué bonito está Guillem!
    Ay,señor,que tiene unos mofletes que están para ser comidos a besos.Voy a poner una foto en el facebook de mi sobrino-nieto que nació en Mayo para que lo veas,no lo puedo poner en el blog,no se lo he preguntado a sus padres,aunque suene a tópico no me importa porque un crío es lo más bello del mundo.Sobre la canción,ya sabes que los franceses de esa época me encantan,soy sentimental hasta el hartazgo.Besos

    ResponElimina
  8. en gilbert becaud sempre m'aha agradat...i l'altre que de joveneta trovaba guapisim i m'agradaba com cantaba es en sasha distel...ummmmm

    m'en vai a veura aquest nano tan maco que diuen...coi...no m'hi he fitxat..soc un cas!!

    ResponElimina
  9. Jo sóc més de Jacques Brel, però aquesta cançoneta no està pas malament, oi que ens entenem?
    Un petó bonica!
    :)

    ResponElimina
  10. Ah, de la meva jove.. O és masculin jove? Joventut? No sé però m'encanta la canc,ó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari