Trini, a vegades pot ser agradable i tot una mica d'enlluernament.
Assumpta, gràcies!
Jesús, quanta raó, la llum, la fosca i també l'enlluernament.
Gràcies, Noves Flors.
Anton... :) somric perquè acabo d'escriure més amunt que l'enlluernament mai no dura per sempre.
Elvira, el camí del mig... dels savis.
Aix, Sergi! jo també pensava... ai coi! em queden com ratapinyades. Però el contrallum tossut... només em deixava pintar-les de color fosc. I així es queda. Aleshores el Jesús me'l demana per una història de gavines i jo tot i que l'aviso... "no semblen gaire gavines, però el pots agafar si t'agrada", per dins em consolo pensant que això de les ratapinyades devia ser cosa meva i ara ja veig que no. Sergi em tornes a la dura realitat. Són gavines que m'han sortit com ratpenats! Aprenent que sóc!
Com no quedava clar si era la sortida o la posta del sol, inconscientment he pensat que podrien ser ratpenats, però que també es veu que són gavines, eh? :-)
Quin dibuix més bonic, m'ha agradat molt com has pintat les gavines totes amb les ales col.locades de diferent manera i la lluentor del sol que et crema en mirar-lo. Les paraules que l'acompanyen encertadíssimes. Moltes gràcies pel regal Carme. Volia passar abans per casa teva però he estat molt enfeinada i no ho he pogut fer abans.
Ni ho sé la quantitat de cops que m'he sentit així, sense poder veure res més.
ResponEliminaGràcies Carme.
Molt maca la foto i molt maca la teva interpretació!! :-))
ResponEliminaM'agrada el color groc! :-)
efímera és la llum i la fosca
ResponEliminaLa foto era bonica però el dibuix és bellíssim.
ResponEliminaLa prosperitat no para, ens tens enlluernats. Anton
ResponEliminaparadoxa de la llum i la foscor...massa llum no ens deixa veure massa foscor tampoc....
ResponEliminaEl sol no em deixa veure bé si són gavines o ratpenats, estic enlluernat!
ResponElimina:-)
Trini, a vegades pot ser agradable i tot una mica d'enlluernament.
ResponEliminaAssumpta, gràcies!
Jesús, quanta raó, la llum, la fosca i també l'enlluernament.
Gràcies, Noves Flors.
Anton... :) somric perquè acabo d'escriure més amunt que l'enlluernament mai no dura per sempre.
Elvira, el camí del mig... dels savis.
Aix, Sergi! jo també pensava... ai coi! em queden com ratapinyades. Però el contrallum tossut... només em deixava pintar-les de color fosc. I així es queda. Aleshores el Jesús me'l demana per una història de gavines i jo tot i que l'aviso... "no semblen gaire gavines, però el pots agafar si t'agrada", per dins em consolo pensant que això de les ratapinyades devia ser cosa meva i ara ja veig que no. Sergi em tornes a la dura realitat. Són gavines que m'han sortit com ratpenats! Aprenent que sóc!
Com no quedava clar si era la sortida o la posta del sol, inconscientment he pensat que podrien ser ratpenats, però que també es veu que són gavines, eh?
ResponElimina:-)
Je, je, je... ets un encant, Sergi! Un petonet. :)
ResponEliminaQuin dibuix més bonic, m'ha agradat molt com has pintat les gavines totes amb les ales col.locades de diferent manera i la lluentor del sol que et crema en mirar-lo. Les paraules que l'acompanyen encertadíssimes.
ResponEliminaMoltes gràcies pel regal Carme. Volia passar abans per casa teva però he estat molt enfeinada i no ho he pogut fer abans.