Seguint la idea d'en Xexu us ensenyo el meu racó.
És un racó reversible. De vegades em giro d'esquena a la finestra i a l'ordinador i canto alguna cançoneta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Finestres a la vida, finestres al mon,com dius reversibles per que la paraula fet cant digui d'ocellets que revolegen...
ResponEliminaGràcies al'Assumpta i a tu, Carme, he entrat a la vida nova, senzilla i ràpida, he entrat a Crome.
Saps que vaig canviar el teclat per que em pensava que els errors que feia teclejant eren d'ell i resultava que eren... No m'ho puc creure. I per obrir un blog, el meu o d'altres, era un sacrifici.
Gràcies, noies, un petonàs de festa major. Anton.
Wow com net! Tinc papers a tot arreu, i cordons! I l'altre costat és dolç! Bo cantar una cançóneta al teu nét!! Bon cap de setmana!
ResponEliminaGràcies per mostrar-nos-ho Carme. Ara ja sabem el que sens dubte és el millor racó de blogaire del món mundial. Amb aquesta companyia no m'estranya que se't desperti tanta sensibilitat per escriure els teus poemes. Genial, genial...
ResponEliminaMolt ordenat aquest "racó-nét" i molta tendresa...felicitats i admiració !!
ResponEliminaCarme!! Ho tens mega-endreçadet i ben posat... ara bé, clicant "la banda reversible" encara m'agrada més jejeje :-))
ResponEliminaVeus que content que està l'Anton ara que ha abandonat també l'Explorer? :-))
Petonassos!!
Está impecablemente ordenado todo,a mí me gusta que no haya mucha luz,me gusta la penumbra.Este rinconcito es muy acogedor,los míos son caóticos porque mi mente es así:un caos de pensamientos entrecruzados.Besos
ResponEliminaQue polit i ordenat, la meva taula de l'ordinador és un caos ordenat, ningú hi troba les coses i jo si me les canvien per ordenar-ho no trobo res.
ResponEliminaAnton, jo també estic contenta amb el Chrome!
ResponEliminaMerike, vaig endreçar una mica ... je, je, je... per fer la foto.
Gràcies, Xexu, només hi és de tant en tant... però sempre el llitet m'acompanya.
Gràcies, Elvira!
Assumpta, a l'esquerra del tot tocant a la paret que no surt a la foto tinc el típic piló de coses per endreçar i tot i que vaig endreçar el dia de la foto, ara mateix ja hi torna a ser. Es reprodueix sol... no hi ha res a fer...
Tere, yo necesito orden, si no me agobio mucho. Pero aún así tengo que ordenar muy a menudo ya que los papeles y libros y carpetas parecen tener vida propia i aparecen encima de mi mesa sin que nadie los llame. ;)
Marta... tinc el raconet del desodre més a l'esquerra...
Una bona finestra, sí, senyora! Tot i que això de tenir la pantalla d'esquena a la llum... Bé, no sé què dic, perquè tampoc no sé què és millor! hihihi
ResponEliminaM'encanta l'osset de peluix que et mira des del prestatge!
Un racó molt i molt ordenat!!! :) Felicitats per l'ordre ;)!
ResponEliminaÉs cert, molt ordenat!
ResponEliminaL'important és la personeta que hi ha darrera :)
Núr et confio el secret que en realitat és un conillet, però amb el barret no se li veuen les orelles llargues que té.
ResponEliminaGràcies Ma-Poc!
bajoqueta, hem gaudit junts la personeta i jo d'aquest any encara sense guarderia, una colla de matins a la setmana... tot s'acaba...