Si parla un somriure,
un murmuri li contesta.
La mà explica mil tendreses
la pell respon silenciosa.
Si es fan preguntes els ulls
tornen a parlar els somriures.
Aportació de Fanal Blau:
Si somriuen uns ulls,
uns llavis li responen.
La pell li parla a la tendresa
d'unes mans que,
suaument i silents
ens acompanyen la mirada.uns llavis li responen.
La pell li parla a la tendresa
d'unes mans que,
suaument i silents
Aportació de Barbollaire:
Si el somriure ens mira,
ens llueix la vida,
ens acaronen uns llavis,
ens besen les mans,
ens parlen les pells.
La tendresa ens flueix
reconduint l'amor
i el desig"
ens llueix la vida,
ens acaronen uns llavis,
ens besen les mans,
ens parlen les pells.
La tendresa ens flueix
reconduint l'amor
i el desig"
Sensibilitat màxima amb senzillesa. No es pot demanar més.
ResponEliminaGràcies.
Un somriure sempre diu moltes coses.
ResponEliminam'agraden aquests diàlegs
ResponEliminaUna conversa extraordinària del cos, un esplèndit diàleg!
ResponEliminaquina conversa més maca, entre la mà i l apell
ResponEliminai, tot i així, decidim molts cops que les paraules esguerrin el que diu el cos.
ResponEliminaSi somriuen un ulls,
ResponEliminauns llavis li responen.
La pell li parla a la tendresa
d'unes mans que,
suaument i silents
ens acompanyen la mirada.
Ara m'has fet adonar que la pell acient també te els seus colloquis amb l carìcia,li agrada,es deixa subjugar i respon amb com ella és, finament.
ResponElimina.....
Quines preciositats, que encara segueixes en la Roda?
............
Carme, tens la gran ensibilitat dels oetes, per més que el margrit que ja ho té tot ens digui qe som versaires.
Li hauré de enviar uns quants trenets a veure si se'n e surt que no xoquin...
.....
Quanta poesia hi ha pel mon tancada sense esboternar, quina llàstima...Anton.
Meravellosa comunicació no verbal :-)
ResponEliminaRamon, gràcies per passar per aquí!
ResponEliminaStriper, No hi ha cap engruna de nosaltres que no comuniqui alguna cosa... oi?
Estrip, gràcies!
Cèlia, gràcies a tu també.
Jesús, a mi m'espera una conversa... de sopa de lletres, a veure si la imprimeixo, que en pantalla ... se'm fa complicat.
Óscar, a vegades també ho milloren, eh? que de paraules n'hi ha de molt boniques!
Fanal blau, em sembla que et poso a dalt... de continuació! Gràcies!
Anton, moltíssimes gràcies. No m'importa massa que em diguin poeta o versaire o res de res. El que m'importa és gaudir de les paraules i del fet de compartir-les. Saps que ho faig, que ho fem ... això és suficient per a mi.
Assumpta, una abraçada.
Si el somriure ens mira,
ResponEliminaens llueix la vida,
ens acaronen uns llavis,
ens besen les mans,
ens parlen les pells.
La tendresa ens flueix
reconduint l'amor
i el desig"
bona nit estimadíssimes "nenes"
Una bossa de petonets dolços
Una abraçada infinita
Hi ha diàlegs que val la pena resseguir, oi?
ResponEliminaBarbollaire, això sembla Ja Personatges Itinerants amb les vostres aportacions!
ResponEliminaEl diàleg poètic... de l'un a l'altre.
Noves Flors, i tant que si!
Jo també estava ara pensant en Personatges Itinerants en veure com s'ha continuat el poema inicial :-)
ResponElimina