Aires de selva
entren per la finestra.
Calents i humits.
Els gatets juguen
o dormen o reposen.
Qui som per ells?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
per a ells de vegades devem ser patètics, i increïbles d'altres
ResponEliminaUi..., els gatets mai se sap que poden pensar d'un o d'una...
ResponEliminaEl gran enigma felí, la seva mirada pot amagar tantes reaccions diferents...!
Maco el dibuix! els gats sempre m'han agradat , són un punt salvatges i només vénen a tu si ells volen i quan volen...
ResponEliminaEs un animal senyor, ell mana, fa el que vol i si no ho sabeu a mi els germans em deien l'Anton dels gats.
ResponEliminaEren tots grans amics meus...Anton.
Moltes gràcies,m´ha fet molta il.lusió veure aquets post,he entrat amb un IP que la meva filla va dur de Nueva York,però és molt més complicat escriure des d´una pantalla tan petita.Gràcies,ets una amiga extraordinaria.
ResponEliminaSi miras el teu feedjit live veuràs una entrada des de Salamanca,es tracta d´una neboda meva que me fa la vida impossible controlant tot el que faig amb el meu blog i ara em segueix pel meus contactes.
Aquesta horabaixa estic una mica trista perque els bandolers terroristes ens han fet molt de mal.Si no fos per aquestes petites coses que feu la bona gent,aquesta vida seria impossible de suportar amb nebodes psicòpates i d´altres assassins.
Gràcies i petons
No sé qui som per a ells, però quan t'entren sigilosament a casa, sense que ho sàpigues, t'acostumes a endur un bon ensurt!
ResponEliminaPer cert, estic fent neteja del formulari del Diccitionari i he vist que ens has enviat una citació de Cortázar que ja la teníem. L'he actualitzada amb la informació que ens has fet arribar. Mercès!
Jesús, segur que sí... ni m'ho puc imaginar.
ResponEliminaTrini jo mai els he acabat d'entendre..
Elvira, no és que m'agradi molt, no, però cada dibuix surt al seu aire, més que no pas com jo vull.
Anton, m'hauries de fer un curset accelerat de gats... :)
Tere, gràcies per passar a vegades no comento els blogs, però sempre recullo llavors de colors d'aquí d'alla...
Hi ha tants temes al món que em sobrepassen, que tinc tendència aquedar-me en els espais agradables i on podem sembrar bon rotllo... no sé si és bo o dolent però ho faig així. Una abraçada.
Aquesta vegada he reconegut l'original sense haver d'anar al blog de la Tere ;-)) Recordo el recorregut que ens va fer per la seva selva :-))
ResponEliminaVíctor... ja m'ha passat algunes vegades!
ResponEliminaAssumpta, tu tens molt bona memòria i fas un recorregut llarguíssim pels blogs! :)
Ja voldria aquesta memòria (que és cert que la tinc jeje) per la llista del súper :-) Sóc incapaç de recordar més de quatre coses jajaja
ResponElimina