Hi ha qui diu que existeixen les fades, els follets, els mags, les bruixes bones o dolentes... hi ha qui diu que això són coses dels contes i de les històries i que ni existeixen ni existiran mai;
Si un dia en veiem algun, deixarem de dubtar si existeixen o no, perquè l’haurem vist. Si no tenim la sort de veure’n cap... el dubte pot continuar.
Però fa uns dies vaig anar al teatre grec, a Montjuïc i el vaig veure. No sé si surt sempre o té tendència a amagar-se... tampoc hi vaig tant com per a poder-ho assegurar. Sé que jo no l’havia vist mai i l’altre dia el vaig veure, claríssim inqüestionable, ben il·luminat amb els focus de l’escenari.
De tots els animals i éssers mítics, aquest és el més desconegut.
Viu allà al teatre Grec i s’alimenta de música, bàsicament.
És pacífic, i té aspecte de bon Jan.
L’heu vist? Heu anat al Grec aquest estiu? Heu mirat bé la paret de darrere l'escenari? No m’agradaria ser l’única que el pot veure... si us plau, si algú l’ha vist que m’ho digui! Els meus acompanyants el van poder veure... però només després que jo el dibuixés i el poguessin buscar i comparar amb el dibuix... què hi dieu? Quin nom li posaríeu?
Ostres, Carme! Sembla un ós formiguer alat, i amb herba a la cua!! Un bon element de la natura, un follet en estat pur! Rumiaré un nom per aquesta bestioleta màgica, tot i que no tinc gaire imaginació per a aquestes coses...
ResponEliminaNo l'he vist però el trobo simpatiquíssim!! :-))
ResponEliminaPensaré un nom!! jajaja
Podria ser un:
ResponEliminaUllgrós alat.
Nasllarg de Grècia.
Bonjan tímid teatral.
Cuaflorida.
També:
ResponEliminaCapplà de tons marrons.
Ullgran Menjamúsica.
Cuamàgic de Montjuic.
No n'has vist mai cap de follet o de fada?? Bé, veig que sí!!! L'important és estar al lloc adequat en el moment precís i amb tots els sentiments a flor de pell, llavors els podem veure... :)
ResponEliminaCarme, l'Assumpta els clava, els noms, així que jo voto per un dels que ha dit, potser Cuaflorida m'agrada perquè la cua m'ha cridat l'atenció!
ResponEliminaNo hi puc anar al Grec, o sigui que no l'havia vist.
ResponEliminaPerò ara ja puc dir que n'he vist un!
Voto com la Cèlia, pel de Cuaflorida de l'Assumpta! ;)
Petons.
Núr, hi havia parts de la figura, l'ull, la trompa que eren la forma del relleu de la mateixa pedra, però la cua era feta d'heura...
ResponEliminaAssumpta, quina imaginació inventant noms! Una colla de bones propostes... ja en triaré una, ja!
Thera, doncs mira aquest dia devia tenir la sensibilitat a punt...
Cèlia, gràcies per la teva aportació.
assumpta... doncs crec que li quedarà cuaflorida, a mi també m'agrada.
Jo també vote per Cuaflorida.
ResponEliminaOstres, gràcies :-))
ResponEliminaJajaja he batejat un ésser màgic!!
Em sento com la J.K. Rowling! :-)
Cuaflorida és bonic :)
ResponEliminaAquest any no he anat al Grec... Altres anys sí, però no vaig veure en Cuaflorida. No sóc prou màgica. Ais, demanaré a Peter Pan que em deixi una miqueta de polsim de fada