dissabte, 22 d’octubre del 2011

Brassens encara...



Avui  faria  90  anys.  D'aquí  pocs  dies en farà  30  que va  morir.  Ho he trobat  a ca  la Júlia.

Brassens és  uns dels  grans,   amb  una poesia   sense complexos, a vegades  seva,  a vegades musicant altres  autors,   sovint   molt provocador,  sovint molt  tendre,  i  sempre  sabent  combinar  la seva  condició  d'anarquista,  de lliure  pensador,  de  persona sense prejudicis, crític  fins  al fons,   amb  l'amor  per l'ésser  humà,  pels  amics,  per  les persones que estimava.  És  una cançó  de  crítica  dels  benestants.  Metàfora  a través  de les  aus,  de  l'aviram  i dels ocells  migradors  i lliures.  Perdoneu el rotllo però  a mi m'encanta.

Aquesta cançó  és  un poema  de  Jean Richepin,  que li va  costar un procés  per atacar i  ultratjar  els  bons  costums.

És  difícil aquesta  traducció  que  em proposo.   Però  és  una cançó que sempre  m'emociona,  sempre...

Ô vie heureuse des bourgeois
Qu'avril bourgeonne
Ou que decembre gèle,
Ils sont fiers et contents
Ce pigeon est aimé,
Trois jours par sa pigeonne
Ça lui suffit il sait
Que l'amour n'a qu'un temps
Ce dindon a toujours
Béni sa destinée
Et quand vient le moment
De mourir il faut voir
Cette jeune oie en pleurs
C'est la que je suis née
Je meurs presd de ma mère
Et je fais mon devoir
 Elle a fait son devoir
C'est a dire que Onques
Elle n'eut de souhait
Impossible elle n'eut
 Aucun rêve de lune
Aucun désir de jonque
L'emportant sans rameurs
Sur un fleuve inconnu
 Et tous sont ainsi faits
Vivre la même vie
 Toujours pour ces gens là
Cela n'est point hideux
 Ce canard n'a qu'un bec
Et n'eut jamais envie
Ou de n'en plus avoir
Ou bien d'en avoir deux
 Ils n'ont aucun besoin
De baiser sur les lèvres
Et loin des songes vains
Loin des soucis cuisants
 Possèdent pour tout cœur
Un vicere sans fièvre
Un coucou régulier
Et garanti dix ans
 Ô les gens bien heureux
Tout à coup dans l'espace
Si haut qu'ils semblent aller
Lentement en grand vol
 En forme de triangle
Arrivent planent, et passent
Où vont ils? ... qui sont-ils ?
Comme ils sont loins du sol
 Regardez les passer, eux
Ce sont les sauvages
Ils vont où leur desir
Le veut par dessus monts
 Et bois, et mers, et vents
Et loin des esclavages
L'air qu'ils boivent
Ferait éclater vos poumons
 Regardez les avant
D'atteindre sa chimère
Plus d'un l'aile rompue
Et du sang plein les yeux
 Mourra. Ces pauvres gens
Ont aussi femme et mère
Et savent les aimer
Aussi bien que vous, mieux
 Pour choyer cette femme
 Et nourrir cette mère
Ils pouvaient devenir
Volailles comme vous
 Mais ils sont avant tout
Des fils de la chimère
Des asoiffés d'azur
Des poètes des fous
Regardez les vieux coqs
Jeune Oie édifiante
Rien de vous ne pourra
 monter aussi haut qu'eux
 Et le peu qui viendra d'eux à vous
C'est leur fiante
Les bourgeois sont troublés
De voir passer les gueux.


Oh! vida feliç dels burgesos  Que l'abril borrona   O que el desembre gela.  Estan orgullosos i contents.  Aquest colom ha estat estimat, Tres dies per la seva coloma  Això li és suficient, sap Que l'amor no té més que un temps Aquest gall dindi sempre ha beneït el seu destí. I quan li ve el moment De morir, cal veure Aquesta jove oca en plors. És aquí on jo he nascut Moro vora de la meva mare I he complert el meu deure Ella ha fet el seu deure. És a dir que mai No tingué cap desig impossible Mai no tingué Cap somni de lluna Cap desig de vaixell que se l'emportés sense remers Sobre un riu desconegut I tots són fets així: Viuen la mateixa vida I mai per aquesta gent això no té res d'horrible Aquest ànec només té un bec I no tingué mai enveja O de no tenir-ne cap O bé de tenir-ne dos No tenen cap necessitat De petons sobre els llavis I lluny dels somnis vans Lluny de les preocupacions urgents Posseeixen per tot cor Una víscera sense febre Un cucut regular I garantit per deu anys. 


Oh! la gent ben feliç Tot de cop, en l'espai Tan amunt que semblen anar Lentament, en un ran vol. En forma de triangle Arriben planegen, i passen On van? ... qui són ? Com són tan lluny del sòl Mireu-los passar, ells, Aquest són els salvatges Van on el seu desig vol Per sobre les muntanyes I boscos, i mars, i vents I lluny dels esclavatges L'aire que beuen Faria esclatar els vostres pulmons Mireu-los abans D'arribar a la seva quimera Més d'un, l'ala trencada I els ulls plens de sang. Moriran. Aquesta pobre gent Tenen també dona i mare I les saben estimar Tan bé o millor que vosaltres Per mimar aquesta dona I alimentar aquesta mare. Podien esdevenir aviram com vosaltres Però són abans tot,  fills de la quimera Assedegats d'atzur, poetes, bojos. Mira els vells galls Jove oca edificant Res de vosaltres no podrà pujar mai tan amunt com ells I el poc qui vindrà d'ells a vosaltres Serà la seva femta. 


Els burgesos s'han trasbalsat De veure passar els rodamóns.

12 comentaris:

  1. No el coneixia, nena... quina veu més bonica, Carme.

    Abraçada de mig dia, reina.

    ResponElimina
  2. Anna, nineta, ja sé que ets molt més jove que jo! I es nota en això també! :)

    ResponElimina
  3. I ara que veig l'ànec que llueixes m'adono que aquesta cançó parla d'ànecs. ;)

    ResponElimina
  4. :) Jp, també estimes Brassens? I tu no tens un ànec al perfil tens una gavina, salvatge, no aviram!

    ResponElimina
  5. Potser vaig arribar tard a Brassens, però molts cantants d'aquí i d'allà em varen portar de la mà pel seu univers.

    ResponElimina
  6. S'ha de tenir una edat per saber de Brassens...i de tants com ell, oi Carme? Ja veig i ho sabia, que gaudim dels mateixos records, gairebé paral·leles en el temps, ens uneixen molts punts... Una traducció preciosa sense perdre cap dels sentits originals. Gràcies, me'l prenc com el regal d'avui. Un petonàs estimada!

    ResponElimina
  7. Ai el gran Brassens! que bell que trist que bo que bé que ho diu i gràcies a tu per recordar-nos-lo!

    ResponElimina
  8. Rafel, mai no és tard per arribar a Brassens. M'ha agradat molt el teu post.

    Una abraçada, zel, sempre és agradable i sobretot esperançador compartir records, inquietuds, fins i tot quimeres, com els ocells salvatges.

    Elfree, gràcies per compartir, també, Brassens.

    ResponElimina
  9. m'agrada! crec que no l' havia escoltat mai (a casa de vegades sonaven autors francesos xò no recordo pas)

    ResponElimina
  10. Carme en Brassens tota una icona de la música francesa, a mi també m'agrada molt. La seva veu i les lletres de les cançons que diuen tantes coses...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. rits, fa 30 anys que és mort, ets molt jove per tenir-ne cap referència!

    Mª Roser, gràcies! Compartint!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari