dijous, 13 d’octubre del 2011

El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal

Josep Manel Vidal  del blog  Filant Prim, ha publicat  el seu primer  llibre.  

Josep Manel  va ser  un dels  primers  blocaires  que  em va  captivar  per  la seva  manera  d'escriure,  per  les seves imatges,  metàfores  i  sobretot  pel sentiment  que  és  capaç  de transmetre.  Ara,  potser ja no podria ser objectiva  a l'hora de fer-ne  un comentari.  Però  no importa,  ja  que  el dia  que no el coneixia de  res  i  em vaig  enganxar  al seu  blog,  sí que ho era,  totalment  objectiva  i imparcial.  I la meva  opinió no ha  canviat.

El llibre  està  fet  de paràgrafs de la mida  dels seus  posts.   

Intensos, que encomanen  el sentiment  que l'ha dut  a  escriure'ls.

Poesia  pura,  encara que no tingui  versos. 

Jo crec  que deu ser  impossible  de  llegir  d'una tirada.  Ja  que tot  i voler-ne  més...  perquè  no tenia pas  ganes  de parar...  em veia  obligada  a aturar-me  per  pair  tot  el que  transmet  cadascun.  

Són com delicadeses  profundes.  Filigranes  plenes  de contingut.   Bombons  farcits  d'un licor  embriagador. 

En fi...  vosaltres mateixos...




Un  fragment  de  "No vull":


"Les coses que no es diuen no solament mai no se  saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat  d'estudiada  displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les  teues  dreceres abans que tu no les solques amb les teues  passes, i em convertiré  en una presència  infinita. T'aniré deixant caure  mirades, perquè les  trepitges sense soroll, amb els teus  ulls oceànics..."

20 comentaris:

  1. Crec que m'agradarà endinsar-me en la prosa poètica que ens mostres.

    ResponElimina
  2. També jo l'estic llegint ara. A poc a poc, assaborint-ho, perquè cada prosa poètica és una delícia.

    Bona recomanació.

    ResponElimina
  3. M'hi posaré tan bon punt tingui el llibre.
    Si el recomanes, segur que val la pena.

    ResponElimina
  4. Pilar, t'agradarà, segur!

    Mercè, això mateix, a poc a poc... no hi pot haver altra manera.

    Pep, espero que t'agradi. Sentiment en estat pur.

    ResponElimina
  5. El llegirem Carme! tens tota la raó és un gran poeta i un esperit delicat....

    ResponElimina
  6. Ostres, doncs jo no el coneixia de res. Clar, com sempre, baixo de la figuera... Però aquest fragment que ens has posat, promet, igual que promet com de bé en parles. S'haurà de tenir present!

    ResponElimina
  7. Ostres, doncs jo no el coneixia de res. Clar, com sempre, baixo de la figuera... Però aquest fragment que ens has posat, promet, igual que promet com de bé en parles. S'haurà de tenir present!

    (què tal la ressaca post-gala?)

    ResponElimina
  8. El buscaré. Gràcies per parlar-nos d'aquest llibre. Salut, CARME!

    ResponElimina
  9. Tens raó, CARME, és un text ple de poesia... i preciós!! Què maco això d'anar deixant caure mirades! :-)

    ResponElimina
  10. Com diu la carme, estem tots d'acord amb la bellesa profunda de les seues paraules.

    El príncep.

    ResponElimina
  11. En Josep Manel és un poeta sense rima, i ni falta que li fa. Un privilegi per la catosfera.

    ResponElimina
  12. Carme, era un desconegut per a mi, però hi posaré remei.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Jo fa temps que el segueixo perquè escriu molt bé.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  14. Ja vinc de fer-ne un tomb. I hi reconec la densitat que tu deies. Els poemes en prosa (i totes les formes que s'hi assemblen) són costoses per al lector, exigeixen més esforç.

    ResponElimina
  15. Tens raó Carme, he fet un tomb pel seu blog i m'ha semblat molt poètic, però també filosòfic...
    M'agrada molt el títol del llibre, que no sempre és fàcil d'encertar.
    Petons,
    M. ROser

    ResponElimina
  16. Quina descoberta!
    Gracies, Carme, és preciós.

    ResponElimina
  17. Elfree, cec que ja el coneixes, no?

    Yáiza, doncs fes un volt pel seu blog... I la ressaca post-gala, doncs ara que ho dius una mica de ressaca sí. ressaca d'emocions, que no pas d'alcohol, eh?

    Salut, Jordi!

    Assumpta, diu les coses de maneres precioses i per ami impensables. :)

    Totalment d'acord, príncep!

    Clídice, ni falta que li fa, ja ho dius bé ja... afortunats de tenir-lo tan a prop a un sol clic!

    Galionar, sé segur que t'agradarà! :)

    Si senyor, escriu molt bé!

    Jordi, no sé si és ben bé densitat, jo més aviat diria intensitat... :)

    M'alegro que t'agradi i tens raó, el títol és molt bonic!

    Glòria, si ho és!

    ResponElimina
  18. Llegir un blog en paper... que bonic!
    Diga-li al teu amic, que si en vol fer una presentació, em connecti.

    ResponElimina
  19. Un llibre preció, molt bell, de la mà d'un gran blogaire i també escriptor, sinó temps al temps. I el dibuix, Carme, és sensacional! BRUTAL! Enhorabona, artístassa! ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari