dimecres, 5 de setembre del 2012

Passeig Maristany



En  la claror  o  en la fosca,  cada  arbre,  o  també  cada  home és  el  mateix.  
Només  nosaltres  els  mirem  diferents.


34 comentaris:

  1. M'agrada com relaciones les dues versions de la pintura. És ben cert, tots tenim llum i ombra i som els mateixos. Igualment no et sabria dir quina de les dues aquarel·les m'agrada més. Molt bon dia, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon dia Sílvia! De fet és una sola aquarel·la, primer era clara i després la vaig enfosquir.

      Elimina
  2. Altre cop sense el dibuix de fons, ara me n'he adonat! Són xules. Millor amb el fanal apagat, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte! Ho vaig provant, però mai no m'acaben d'agradar del tot, no contrasto prou els colors, Millor que t'agradi més aquest... l'altre ja no existeix! :)

      Elimina
  3. Jo en la fosca semble menys lleig, però paradoxalment, espante molt més.

    ResponElimina
  4. ambdues són molt suggeridores, i juntes encara més :)

    ResponElimina
  5. Tens molta raó. Es inimaginable el que podem fer canviar amb la mirada les coses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només veiem allò que coneixem i allò que volem veure... som mig cecs, de fet! :)

      Petonassos, guapa!

      Elimina
  6. La claror o la fosca poden ser interiors i, en aquest cas, no només que nosaltres els veiem diferents sinó que ells mateixos (parle de les persones, és clar) se senten diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben cert, Noves Flors, ells mateixos se senten diferents, però malgrat que les persones sentin diferent, molt sovint són les mateixes, amb les mateixes coses bones i dolentes. No pas per sentir diferent en un moment donat, deixem de ser vàlids o capaços per a les mateixes coses que érem abans.

      Potser volia dir que massa sovint desqualifiquem les persones per uns moments dolents. Fins i tot (aquesta és una paradoxa, per a mi, incomprensible) deixem de valorar els mateixos, exactament els mateixos aspectes que abans valoràvem molt.

      Elimina
  7. Anava a preguntar com ho has fet, però ja veig, per la resposta a en XEXU, que has jugat amb un mateix original i que el "clar" ja no existeix... Ufff... Menys mal que tens blog per poder guardar aquests quadres virtualment!! :-))) I, a més, en fas una bona reflexió! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'explicaré com ho he fet. Vaig seure en un banc del passeig just davant d'aquests arbres i d'aquest fanal. I vaig pensar provaré de pintar sense dibuixar, o millor dit, dibuixant només amb el pinzell.

      I vaig fer el clar, (que com molts cops em passa queda molt més lluminós a la foto, que a l'original) i em va quedar bullit del tot. Malgrat això el vaig guarda r i fotografiar com faig amb tots. Dies més tard, vaig pensar que havia d'omplir els espais entre els arbres de fosc, (perquè en realitat es veia fosc, però de vegetació, no de nit) i vaig fer el segon intent.

      Cap dels dos estadis és gaire bo, per no dir gens, però m'han servit per fer la reflexió!

      Elimina
  8. Fa molta estona que hi penso. Ja dec ser un arbre.
    PS: és un apunt boníssim.

    ResponElimina
  9. Respostes
    1. Quanta raó que tens, sempre hi ha ulls que saben mirar bé (però poquets!)

      Una abraçada, Deric

      Elimina
  10. Portant la teva frase a l'exageració, diuen que l'amor és cec, però que els problemes comencen quan es recupera la vista... O també que, amb el temps, l'adorada pigueta es converteix en una cacho-verruga... Certament, és la nostra subjectiva forma de mirar el que canvia la percepció que tenim de les persones i les coses... Pot ser que no ens agradin tant o que ens agradin més, o que ens agradin igual però que les veiem diferents... El que m'ha agradat moltíssim han estat els teus dos dibuixos.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Galionar, també és cert que les ombres i les llums són tant subjectives com qualsevol altra cosa. I a més a més, tot canvia inevitablement, tot canvia i tots canviem.

      Abraçades, maca!

      Elimina
  11. És el mateix, quan canvies el color de la pantalla amb el comandament de la tele ... és el mateix.

    Bona nit Carme i ... perdó per la broma :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure? Porta aquest comandament cap aquí! :)

      Bona nit, Pere.

      Si no fessis bromes no series el Pere, l'enfant terrible dels blogs!

      Elimina
  12. M'agrada entrar a casa teva i veure que tot segueix endavant.

    ResponElimina
  13. Tinc debilitat pels fanals! m'agraden les dues versions! la realitat és plural tots tenim la nostra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree, tots tenim la nostra, ben cert!

      Elimina
  14. M'agraden aquesta nit i aquest dia...
    Sí, és clar però els mirem i també els veiem diferents, a no ser que sigui una nit de lluna plena, amb claror gairebé diürna...
    Petonets.

    ResponElimina
  15. Milions de mirades diferents per cada cosa!
    M'has fet pensar en una frase de la meva besàvia, sempre se sorprenia que amb la quantitat de persones que hi han al món, totes tinguin una cara diferent. Una cara i una mirada, afegiria jo.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si! entre la teva besàvia i tu feu un bon equip! :)

      Una abraçada.

      Elimina
  16. És ben cert el que dius, seguint tot igual com varia a vegades la manera de veure-ho!
    Quin fanalet més eixerit, m'agrada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari