divendres, 14 de setembre del 2012

Vilopriu 2



La llum s'escapa,
fugitiva,
còmplice dels nostres ulls.
De cada color ens n'arriben matisos diferents.  
Assedegats de claror
ens bevem amb la mirada
cada espurna que belluga.

PD: són uns versos inspirats en una foto de la Montse , una foto amb tanta llum que no sé reproduir, per això he posat un altre dibuix que ja tenia fet.

21 comentaris:

  1. Ai, filla meva, quan veig les teves aquarel·les les voldria totes!!... Em produeixen una reacció positiva :-))
    Són terapèutiques? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Si són terapèutiques potser que les utilitzi a la feina... no se m'havia acudit mai!!!

      Elimina
    2. Prova-ho!! :-))

      Que hi surtin arbres, plantes... marrons i verds... natura :-))

      Elimina
  2. La llum se'n va a buscar més colors, perquè la nostra mirada pugui gaudir de tota la seva bellesa...
    Els colors influeixen en el nostre estat d'ànim...

    ResponElimina
  3. Sembla una escena després de la pluja, si era així, ho has aconseguit. És molt difícil controlar la pintura humida, però tu ho fas fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, ara em fas riure amb això que ho faig fàcil... ho faig com puc i com surt. No controlo pas el que vull que surti sinó que vaig fent i surt el que surt. El voldria repetir i sortiria ben diferent... I no, no era després de la pluja... catxís! podia haver dit que sí, però no, és que no ho era! :)

      Gràcies pels ànims. Avui és el tercer cop que ho dic, però és cert. Pinto perquè vosaltres m'heu animat sempre. Molt. I me n'heu fet venir més ganes, i més i més.

      Una abraçada, Jp i Bon cap de setmana!

      Elimina
  4. I ho fas molt bé, encara que tu diguis que com surt...màgia des del teu dits arriba sempre a nosaltres.

    Aferradeta, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna, crec fermament que per aquí sabem crear una màgia compartida.

      Una abraçada i molt bon cap de setmana. Cuida't molt!!!

      Elimina
  5. El teu poema m'ha portat a recordar un trosset de la cançó d'en Raimon "tots els colors del verd" cantant al País Basc. I es que el joc de llums i ombres ens porten sempre a gaudir aquesta arribada de matisos diferents. Bonic poema.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. M'agrada molt el traç i la llum que desprenen els teus dibuixos!!...No et queden així per casualitat d'anar fent...Tota aquesta sensibilitat i aquesta traça, la portes dins.
    I com l'Assumpta, també et diré, que transmeten la sensació d'alegria i positivisme!!
    I per descomptat, em fa molta il.lusió que una imatge meva hagi posat en marxa la teva creació.
    Gràcies per tot.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que sempre les teves imatges m'inspiren, Montse!

      Em surten paraules sense gairebé pensar-les, aquí les he portat una mica més arregladetes. :)

      Elimina
  7. Uy que Gandul!! que estic amb TU he? Passa pas res Carmeta . Canvis de paradigma +- = 0 Trobut que això de pintar ho fais molt beníssim, cada vegada millor i mes intens .m'agrada molt .Saps que ja tinc la canço de Pandero Quasi mig acabada? en que torni a portar les copses de gravar de Pons , t'en faré un disc Particular per a TU . Tardo molt però TU nop et desanimis he que arribarà.
    Una abraçada
    Miquelangelet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquelangelet, tranquil, quer això dels canvis de paradigma passa a les millors famílies! :) aix! quina ilu i quins nervis! no trobo pas que tardis molt... que tot vol el seu temps! Una abraçada!

      Elimina
  8. Tan en aquesta com en l'anterior és respira Empordà al cent per cent, net i engrescador gràcies a la tramuntana que aquests dies ens desperta unes olors que anuncien tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan! que em diguis això té un gran valor per a mi! Una abraçada.

      Elimina
  9. És meravellosa la complicitat entre els nostres ulls i la llum i els colors, tal com passa amb la complicitat amb les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Noves Flors, són dues complicitats que s'assemblen, tenen moltes coses en comú. Gràcies, bonica!

      Elimina
  10. La llum sempre s'escapa. Ho fa expressament per crear-nos un sentiment d'enyor en no tenir-la, el qual ens impulsa a cercarla constantment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! vaja! així que ho fa expressament la molt trapella! És fa desitjar! ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari