dimecres, 20 de febrer del 2013

Prestatges en dues versions - objectes





Entre  els  objectes  que  a tu  t'agraden,  deixa  espai.
En les  idees  que més  t'estimes,  deixa  espai.
En les  persones  que més  desitges,  deixa  espai.
Entre  cada pensament que  t'arriba,  deixa  espai.

30 comentaris:

  1. A la segona sembla que hi hagi més espai, suposo que és pel fons blanc. Deixem espai pel que pugui venir. Bona tarda, artista!

    ResponElimina
  2. Mira, avui m'ha vingut com anell al dit. S'ha romput una peça del meu portàtil i com no torno al treball fins dilluns, doncs per força hauré de deixar espai entre el meu bloc i els vostres, entre tu i jo...
    Ja us trobo a faltar!!

    Que passeu uns bons dies!
    Bessets i aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest espai forçat ... i tan ample potser serà massa, eh?

      Aprofita'l per fer coses diferents... que aquí estem molt enganxadets.

      Que passis bon cap de setmana!!! Abraçadetes...

      Elimina
  3. Molt bon consell, molt bo. I què difícil de fer, algunes vegades...

    ResponElimina
  4. Em quedo sens dubte amb la prestatgeria que té la paret de color; els tons ocres m'aporten una calidesa molt necessària al meu entorn, mentre que el blanc el trobo una mica fred. Sobre el fet de deixar espai entre les coses, jo més aviat hi posaria distància, entre algunes. Però en els objectes del prestatge no; amb una mica d'espai n'hi ha prou.
    Una abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada gran, Montse!!!

      Dic espai, quan no volem distància... si volem distància, aleshores llarga distància! :)

      Elimina
  5. Ai sí, això de l'espai és molt important, tots/es necessitem el nostre, per pensar i viure...
    Jo em quedo amb els prestatges de dalt, m'agraden les parets blanques, perquè ressalten més els colors...
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
  6. Rodeta del ratolí amunt, rodeta avall, rodeta amunt, rodeta avall... :-)

    A mi m'agrada més el primer... dóna més sensació tridimensional, és molt maco, els colors lliguen tan bé... Però ja suposo que a tu t'agrada més el segon hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquests d'avui no tinc massa preferències, no m'agrada gaire cap dels dos.

      Ahir vaig fer un dibuix aquarel·lat, tres cops, cap dels tres m'agrada... pe`ro els penjaré igualment.

      Elimina
  7. Jo no triaré que se'm ha girat feina a fer espai.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més a més entre tria i tria també has de deixar espai, eh? :D

      Elimina
  8. M'agraden els dos dibuixos. I m'agrada l'idea. Crec que és un bon consell que hauria d'aplicar-me!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) És una idea ben necessària per tots, jo també me l'hauria d'aplicar!!! Però crec que el que ens passa a tots és que en alguns àmbits ens és fàcil i en altres difícil.

      Elimina
  9. Ara sí. Si no ens posem nerviosos hi cabrem tots. Més espai, més oxigen.
    Entre aquarel·les cal triar?
    Doncs la segona, per les roses, que hi són més vermelletes.

    ResponElimina
  10. :) De fet, no, Jordi, no cal triar... jo voldria fer-les diferents i em surten iguals, per això no cal triar... :) De la segona que tries, a mi també m'agraden les roses i el gerro blau... la resta no gaire.

    Bon dia, Jordi, m'agrada trobar-te de tant en tant. Et trobava a faltar.

    ResponElimina
  11. En una associació d'idees força estúpida, me n'he recordat de com començaven els episodis d'Star Trek: "L'espai, l'última frontera...". En quant al tema del post, jo sóc més minimalista, més aviat m'agrada deixar algun objecte, idea, persona o pensament entre els espais, que com es pot deduir són força aaaaaaaaaaaaammmmmmmmmmmmmmpppppppppppplllllllllllleeeeeeeeeeeeeessssssssssssss.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'espai, l'última frontera... me'n recordo jo vaig ser una Trekkie de poca durada, quan tenia 18-20 anys m'agradava veure l'Star Trek, però després em va passar la fal·lera. M'agrada la teva idea minimalista, jo en algunes coses també en sóc... no pas en totes. A vegades em passo pels extrems.

      Profà del rebost, un plaer veure't per aquí, ocupant un dels teus aaaaaaaaammmmmmmppppppplllllllllllleeeeeeeeeeeeeeeeeeessssssssssss espais! :D

      Abraçades amb espai.

      Elimina
  12. Seguiré el teu consell.
    Deixaré espai entre els objectes, perquè atapaïts, no sabria apreciar-los.
    A les idees els deixaré espai perquè si ho necessiten, creixin i esdevinguin alguna altra cosa.
    L'espai per les persones que més desitjo els hi deixaré, perquè no es sentin ofegades i tinguin la temptació d'anar-se'n
    I deixaré espai als pensaments que m'arriben, perquè puguin triar marxar o quedar-se.

    Bon dia Carme, diuen que potser neverà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mònica, ja veig que te n'has sortit amb la foto del perfil. :)

      D'això se'n diu acabar de completar les idees... :) Una abraçada immensa.

      Si neva, se'ns ompliran els espais de neu i seran més clars i més bells. ;)

      Bon dia, Mònica, espero que trobis espais que et facin somriure, avui.

      Elimina
  13. Quin consell més bo!...M'encanta! Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Ben fàcil de dir, oi? I a vegades difícil de fer...

      Elimina
  14. L'espai !! Considerar l'espai... estic al núvol. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem oblidar mai l'espai. M'agraden els espais força nus.

      Elimina
  15. L'espai és indispensable per no agobiar-nos.

    ResponElimina
  16. Potser és en la buidor de l'espai on un es troba. Una abraçada, Carme!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari