dimarts, 12 de febrer del 2013

Si fossiu un estel



Si fossiu un estel,  serieu  el cúmul d'estrelles  Pleïades,  que podem  veure  a la Constel·lació  del Taure.  Seductores,  brillants  amb  un fons  de pols  d'univers  que les  fa més  brillants encara.

Un cúmul  que sembla  força  proper,  amb  un to  preciós de  color  blau  i  que  desprèn  molta escalfor  i calidesa.

En realitat  les  estrelles són  properes  i llunyanes  a la vegada,  només  depèn  de  la comparació  amb  la resta. Com vosaltres,  a moments  a  tocar  i altres moments  en galàxies  llunyanes.

Una  complicitat,  unes  paraules,  un xiuxiueig...   i  puc  tocar-vos...

Gràcies  per ser-hi,   us  envio  un  bes,  a les  estrelles...

61 comentaris:

  1. Estrelles o estrellats, això tant és, però és un plaer passar per aquí cada cop que s'actualitza el blog!

    ResponElimina
  2. M'ha arribat el teu xiuxiueig i ja em tens aquí!! Aquesta nit recolliré el teu bes i n'ha haurà un de tornada.

    Molta d'aigua enmig, però a cops sembla una gota. :)
    Aferradetes, nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada veure't quan arribes... malgrat la gota d'aigua que tenim enmig... :)

      Una abraçada immensa!

      Elimina
  3. M'ha encantat la comparació i la paradoxa. És cert, estem lluny però som molt a prop, al mateix temps.

    ResponElimina
  4. Certament de vegades tan a prop, i d'altres tan distanst, i sempre en el mateix punt. Si fos un estel, veure de ben a prop aquells trocets de cel que hi tinc escampats, i des de la meva constel·lació!!! ja no puc demanar res més!!
    Un post celestial!!!!

    ResponElimina
  5. molt boniques paraules carme, és així la distància és una qüestió de percepció molt subjectiva

    des de la meva galàxia t'envio la meva abraçada, espero que t'arribi ! :-)

    ResponElimina
  6. un que és taure, li agrada veure com es tracta de seductora aquesta constel.laciò......que sempre vol ser propera.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat aquesta comparació amb una estrella. I m'ha fet pensar quina m'escau més. Si fos una estrella seria Antares, de la constel·lació de l'Escorpí. Al capvespre treu el cap a l'estiu, a prop de l'horitzó, sempre a punt d'amagar-se de nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb un lleuger to vermellós, oi? La conec. M'encanta mirar els estels.

      Però ara que has sortit al meu horitzó blocaire no t'amagaràs de nou, oi? :)

      Elimina
  8. Ja ho dic jooo! Que cada cop et surten millor les aquarel·leees. He he ;o)
    Gràcies a tu per estar aquí il·luminant-nos amb la teva llum estel·lar.
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Miquel, si sabessis els dies que fa que no pinto res... :)

      B7S

      Elimina
  9. Ui, que bonic és sentir-se estel del teu univers! ;)

    ResponElimina
  10. Gràcies, entenc que jo, de quan en quan, també en formo part, d'aquest univers teu. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Mai m'ho havia mirat des d'aquest punt de vista..., però és tan bonic que no sé pas què dir-te!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal que diguis res, amb la teva llum en tinc prou. Una abraçada de color blau, però càlida.

      Elimina
  12. Jo també sóc taure saps?
    Si fos un estel i tu volguessis et guiaria pels camins de nit i fins i tot et mostraria l'univers ... tot passejant.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Ja deia jo... un altre seductor... he, he, he...

      Vinga! endavant amb la passejada. :DDDD

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  13. Tan llunyans i tan propers alhora. Pols d’estels que ens acaronem per donar-nos la llum que necessitem quan ens manca.
    Un batec d’ales, amb fulgor, per la teva col•lecció d’estels i moments infinits, Carme.

    ResponElimina
  14. vols dir que els blocaires som com les estrelles? bonica metàfora! ull que divendres ens passa aprop un asteroide! ( serà el senyor blogger')

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un asteroide!!! Ho he sentit, sí!

      A veure si serà el B- 612 del Petit Princep!

      Elimina
  15. eeep molt bonic el que has escrit Carme !

    ResponElimina
  16. Les estrelles existeixin i són, en la immensitat de l'univers. Els teus colors i els teus versos obren un espai immens per on ens deixem anar i ens despengem i ens permetem el luxe de ser estrelles. I potser es cert que, fins i tot en algun moment fem llum, però es llum que ve de tu i cada un de nosaltres, només som un intent de reflex

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això depèn del moment, Mònica. Hi ha moments que tu has fet molta més llum que jo. O al menys així m'ha semblat veure-ho... Gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  17. Les estrelles són els fanalets que ens guien a la nit perquè no ens perdem dins de la foscor...O són cuques de llum que s'han enfilat cel amunt enamorades de les lluentors germanes?

    A mi m'agrada molt sentir-me com una estrella, com si formés part d'un jardí lluminós...Si pogués triar seria la Polar, per ajudar als que han perdut el nord...

    Petonets envoltats de polsim de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posats a triar, M Roser, ja veig que tries bé! la polar per ajudar als que han perdut el Nord. Que bé que sona, eh?

      Elimina
  18. Jo seria una supernova ben brillant

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, Deric, tu no t'hi poses per poc!!! :D No seràs taure tu també?

      Elimina
  19. És gratificant tancar els ulls i sentir-nos formant part d'aquest cel ple d'estels, tot i que alguns ens sentim més planetes que estrelles: rebem la llum d'elles i a vegades som capaços de reflectir-la i, segons com se'ns pot confondre amb els autèntics estels.
    De tota manera jo també estic agraït per l'existència de la galàxia blocaire de la que formes part.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, em sembla preciós això que dius, encara que en la comparació de persones i estrelles, no necessitem adjudicar-nos cap paper permanent, un dia tu seràs planeta i reflectiràs una altra llum i un altre dia seràs l'estel més brillant i tindràs algú a la vora que rebrà la teva llum... segur.

      Gràcies per ser-hi!

      Elimina
  20. Carme! Si sabessis com m'agraden els estels... Tinc dues gossetes i quan surto a la nit a treure-les, gaudeixo gairebé tots els dies, de milers d'estels! Només mirant el cel, sabria en quina època de l'any estem, me les conec tan bé... He vist cents d'estels fugaços i he demanat un munt de desigs!
    Que boniques que són!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, aquesta nit, sortiré amb tu i les teves gossetes i mentre mirem les estrelles, me les expliques, jo en sé poquet... Són precioses!

      Elimina
  21. Un cel amb núvols de dia i amb estels de nit són de les coses més boniques que he vist.
    La teva metàfora és preciosa i molt afalagadora per tots els blocaires que formam part de la constel·lació de la Col·lecció de Moments.
    Gràcies, Carme. I bona i estelada nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria!!!! Entre tots fem una constel·lació ben bonica!!!

      Elimina
  22. Quines paraules tan maques t'han inspirat les estrelles!!

    Aquesta foto m'encanta. Fa unes setmanes en vaig triar una de semblant pel blog de la Parròquia, però la teva és més bonica encara, més clara :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig buscar Pleïades i en vaig mirar moltes i moltes... :) Aquesta em va agradar molt.

      Elimina
  23. Mmmmmm! Si dius que els taures són seductors, ara s'enten com ens atrau i captiva casa teva. També és taure!

    Taure té una estrella. La més brillant de la constel.lació. Amb un nom, per mi, plé de ressons màgics: Aldebarà. Sembla que ve de l'àrab i que significa "el seguidor", perquè sembla seguir les Plèiades. També és la 13a més brillant.

    No et diré que, per un "trekkie" com jo, parlar d'estrelles té un que de dolç i somniador.

    Gràcies per deixar-nos entrar en les teves òrbites.

    Un petonet ben dolç, bonica.
    Una abraçada d'estrelles.

    (PS. per cert... jo també sóc Taure...) X¬DDDDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbo, no havia pensat mai que la Col·lecció de Moments era taure! :D

      Ui! però això què és???? és una reunió de taures d'alt nivell!!!! Quin honor, quina emoció!!! :DDD

      Gràcies a vosaltres per voler-hi entrar, és un bonic viatge estelar, aquest!

      Abraçades, poeta.

      Elimina
    2. Quines paraules més maques! m'agrada aquesta entrada! i comento aquí perquè m'ha fet gràcies el comentari del Barbo, ma germana li va posar Aldebarà al gosset per l'estrella. És una romàntica també. :) (Aldu pels amics! :) )

      Elimina
    3. M'alegro que t'agradi, estrelleta meva, he, he, he...

      :)

      Quin nom més maco per un gosset!!! Deu estar ben orgullós del seu nom.

      Elimina
  24. Jo hi passo des de fa poc... però cada vegada m'hi quedo enganxat en aquests textos! Gràcies!

    ResponElimina
  25. Respostes
    1. Sempre m'he considerat una persona afortunada... tens raó. Fins i tot en moments tristos o difícils, sempre penso que malgrat tot sóc afortunada.

      Elimina
  26. l'estel afortunat té molts altre que l'envolten, amb problemes o sense segueixen el seu curs asl costat de la llum de l'estesl. Anton.

    ResponElimina
  27. Has fet una comparació molt maca amb l´estel i l´univers, i he pensat una vegada més que casa teva i tu mateixa brilleu amb llum intensa en la foscor de l´espai. Gràcies.

    ResponElimina
  28. Oooh, tan lluny i tan aprop. Preciós! tb ets una estrella que veig brillar ben sovint!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari