En acabar el dibuix, molt satisfeta de com li havia quedat, l'havia deixat damunt el seu escriptori, per donar-li una sorpresa.
—Marieta, vols portar-me la capsa de mistos? He d'anar encenent la llenya per torrar la carn, que si no, es farà tard! I aquestos estan a punt d'arribar.
—Sí, Pep! Ara te'ls porte. Escolta! Que no has vist res al despatx?
—Si he vist? Què havia de veure
Despistats com sempre, homes!! ;)
ResponEliminaBessets!!
Aquest és el relat perfectament complementari del de la M. Roser!
ResponEliminaJa es veu que la sorpresa la va tenir ella però potser encara hi és a temps de salvar el seu dibuix, per sort en Pep no té mistos.
ResponEliminaM'has fet pensar en aquella expressió que es diu a vegades quan algú no entén una cosa que ens sembla senzilla d'entendre "Vols que te'n faci un dibuix?"... a aquest no li serveix ni que li facin un dibuix... no té ni idea, el pobre!!!
ResponEliminaNo faré mai un dibuix ni per al Jp ni la M. Roser! hehe
ResponEliminaRecoi mira que arriben a ser destralers, no es fixen mai en res!
ResponEliminaQuina manca de sensibilitat.
ResponEliminaTens raó Xexu i és que les dones anem tan atrafegades que de vegades ens despistem...I Sílvia, prometo que no cremaré cap dibuix que em facis...
ResponEliminaPetonets a tots.