dijous, 16 de gener de 2014

Un conte per a nens


És un conte sobre l'Annabel, que troba una capsa plena de llanes de colors i comença a fer jerseis, per a ella,  per  a tota la família,  pels gossos i gats, pels cotxes i xemeneies,  per les  cases, per les tanques, per les lletres.  I no se li acaba mai la llana,  ni tan sols  quan li roben la capseta. 

Jo vull ser l'Annabel, i que no se m'acabi mai la llana. La metàforica  llana d'escalfar sentiments.

29 comentaris:

  1. D’aquesta metafòrica llama d'esclafar sentiments, no sols no s'hauria d'acabar, si no que tindria que haver sempre més de la que gastéssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no s'hauria d'acabar mai. Espero que no se'ns acabi mai...

      Elimina
  2. Jo sempre m'he sentit molt abrigada al teu costat. En tens molta de llana i de la que escalfa de veritat. No crec que t'hagis d'amoïnar per fer curt.
    Una abraçada immensa amb molta escalfor, d'aquelles que escalfen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mònica, jo crec que no, que no faré curt... ;) les abraçades immenses ajuden força a reomplir les reserves de llana...

      Elimina
  3. Tens llana per estona...:)
    Ha de ser ben bonic aquest conte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és bonic. Perquè quan ve un home molt poderós a comprar-li la capseta, l'Annabel no la vol vendre a cap preu. Rabiós pel seu fracàs l'home li roba aquella mateixa nit. I quan la té ell la capseta està buida. Furiós la tira al mar i el mar li torna a portar a la platja vora l'Annabel i per ella torna a ser plena. Preciós, no?

      Una abraçada de llana

      Elimina
  4. T'imagines que fos possible, materialment parlant, tenir una capseta màgica així? :-))

    Mira, crec que l'Annabel ha passat per aquí

    I parlant d'abraçades (jo sempre les relaciono amb escalfar sentiments)... Què maques que són i com ajuden!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria molt maco, tenir la capseta de l'Annabel!!! Per això l'home ric la vol, tot i poder comprar tota la llana que vol, perquè té molts diners, prefereix la capseta.

      Segur que sí!!! he escrit cotxes i m'he oblidat els autobusos...

      Una abraçada càlida per a tu.

      Elimina
    2. Mmmmmmmmmmmm que bonaaaaaaa! ;-)))

      Elimina
  5. que bonic, carme.
    pensava que l'annabel va continuar tenint llana, a pesar de no tenir la capseta, i ara als comentaris veig que la capseta va tornar. tan de bo tinguéssem llana sempre, fins i tot sense capseta.
    llana o cotó, que hi ha qui necessita no sentir-se tan abrigat :)

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encarregaré també cotó metafòric per qui no vulgui sentir.se tant abrigat... em sembla una bona idea.

      Gràcies, bonica. Una abraçada

      Elimina
  6. Crec que t'assembles més a l'Annabel del que et penses, crec que els nostres sentiments els escalfes sempre, des de fa set anys, i diria que tens corda per estona. La teva llana és infinita, però que ningú no et robi la capseta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, en aquest sol comentari, trobo reserves de llana per 7 anys més...

      Gràcies!!! Una abraçada.

      Elimina
  7. Ara lligo caps i trobo una resposta a, perquè sempre ens agrada tant passar per aquí i entretenir-nos una estona!!...
    Aquesta "llana/cotó" que ens dòna aquesta escalfor tant dolça i els colors tant macos de les troques que ens aporten tanta alegria!!
    Maremeva!!... Quina capseta màgica!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, que maca que ets!!! Segueixo acumulant la vostra llaneta que escalfa i segur que no se m'acabarà mai...

      Una abraçada ben forta!

      Elimina
  8. Preciosa la metàfora de la llana! La teva llana tampoc no s'acabarà mai perquè són les idees que et fan ser creativa, constant i tota una artista, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no s'acabi, ni la llana de els idees ni la llana d'acompanyar-nos.

      Elimina
  9. I "aquella inexhaurible/ tinta blava de l'aigua". Ve a ser el mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ...

      Aquests dos versos, genials
      de l'Helena Bonals!!!

      Gràcies per recordar-los!!!

      Elimina
  10. Tenen raó: tens moooooolta llana i no se t'acaba mai! i a fe de Déu que no sempre et diem coses, però tu, ens aculls sempre igual, tant si parlem com si callem. Ets màgica? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, bonica... però això no és el que fem la majoria de la gent? Potser per aquí, per aquests barris i aquests veïns, tots som màgics...

      Petonassos, reina!!!

      Elimina
  11. Crec que no necessites desitjar tenir aquesta capseta, la tens de fa molt. Ets la troca mare, el motor que ens fa seguir, que ens escalfa i ens anima cada dia.
    No paris de fer-nos jerseis!! Gràcies nina!!

    Bessets embolcallants :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un gustet fer jerseis per a vosaltres, que sou genials!!!

      Abraçades de llana de colors...

      Elimina
  12. Aquest ha de ser un conte molt bonic. M'has fet agafar ganes de tenir-lo. A mi també m'agrada molt teixir coses per a tothom i estimar-los molt també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És dolcet i preciós, sí!!!
      T'agradarà si el trobes.

      Elimina
  13. He llegit l'explicació del conte que li fas a Fanalet i m'encanta, el conte. La llana no és infinita per a tothom, s'ha de tenir una determinada actitud davant els altres i davant la vida perquè la llana no se t'acabe mai. Bonic, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és... primer vaig resumir el conte ben curtet, com si no volgués descobrir la màgia i explicar-lo del tot, però finalment no me n'he sabut estar. L'actitud és fonamental sempre... no ens en hauríem d'oblidar...

      Elimina
  14. Quin conte més bonic...Està bé això de fer jerseis de llana per la gent que estimes, perquè no es refredin els sentiments...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic, me l'han regalat, aquest matí, l'he portat al cotxe mentre duia els nens a l'escola i l'hem explicat. Jo conduïa i explicava, ells miraven els dibuixos...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari