És un conte sobre l'Annabel, que troba una capsa plena de llanes de colors i comença a fer jerseis, per a ella, per a tota la família, pels gossos i gats, pels cotxes i xemeneies, per les cases, per les tanques, per les lletres. I no se li acaba mai la llana, ni tan sols quan li roben la capseta.
Jo vull ser l'Annabel, i que no se m'acabi mai la llana. La metàforica llana d'escalfar sentiments.
D’aquesta metafòrica llama d'esclafar sentiments, no sols no s'hauria d'acabar, si no que tindria que haver sempre més de la que gastéssim.
ResponEliminaNo, no s'hauria d'acabar mai. Espero que no se'ns acabi mai...
EliminaJo sempre m'he sentit molt abrigada al teu costat. En tens molta de llana i de la que escalfa de veritat. No crec que t'hagis d'amoïnar per fer curt.
ResponEliminaUna abraçada immensa amb molta escalfor, d'aquelles que escalfen.
Gràcies, Mònica, jo crec que no, que no faré curt... ;) les abraçades immenses ajuden força a reomplir les reserves de llana...
EliminaTens llana per estona...:)
ResponEliminaHa de ser ben bonic aquest conte...
Sí que és bonic. Perquè quan ve un home molt poderós a comprar-li la capseta, l'Annabel no la vol vendre a cap preu. Rabiós pel seu fracàs l'home li roba aquella mateixa nit. I quan la té ell la capseta està buida. Furiós la tira al mar i el mar li torna a portar a la platja vora l'Annabel i per ella torna a ser plena. Preciós, no?
EliminaUna abraçada de llana
T'imagines que fos possible, materialment parlant, tenir una capseta màgica així? :-))
ResponEliminaMira, crec que l'Annabel ha passat per aquí
I parlant d'abraçades (jo sempre les relaciono amb escalfar sentiments)... Què maques que són i com ajuden!! :-))
Seria molt maco, tenir la capseta de l'Annabel!!! Per això l'home ric la vol, tot i poder comprar tota la llana que vol, perquè té molts diners, prefereix la capseta.
EliminaSegur que sí!!! he escrit cotxes i m'he oblidat els autobusos...
Una abraçada càlida per a tu.
Mmmmmmmmmmmm que bonaaaaaaa! ;-)))
Eliminaque bonic, carme.
ResponEliminapensava que l'annabel va continuar tenint llana, a pesar de no tenir la capseta, i ara als comentaris veig que la capseta va tornar. tan de bo tinguéssem llana sempre, fins i tot sense capseta.
llana o cotó, que hi ha qui necessita no sentir-se tan abrigat :)
una abraçada
Encarregaré també cotó metafòric per qui no vulgui sentir.se tant abrigat... em sembla una bona idea.
EliminaGràcies, bonica. Una abraçada
Crec que t'assembles més a l'Annabel del que et penses, crec que els nostres sentiments els escalfes sempre, des de fa set anys, i diria que tens corda per estona. La teva llana és infinita, però que ningú no et robi la capseta!
ResponEliminaXeXu, en aquest sol comentari, trobo reserves de llana per 7 anys més...
EliminaGràcies!!! Una abraçada.
Ara lligo caps i trobo una resposta a, perquè sempre ens agrada tant passar per aquí i entretenir-nos una estona!!...
ResponEliminaAquesta "llana/cotó" que ens dòna aquesta escalfor tant dolça i els colors tant macos de les troques que ens aporten tanta alegria!!
Maremeva!!... Quina capseta màgica!!
Una abraçada molt forta.
Montse, que maca que ets!!! Segueixo acumulant la vostra llaneta que escalfa i segur que no se m'acabarà mai...
EliminaUna abraçada ben forta!
Preciosa la metàfora de la llana! La teva llana tampoc no s'acabarà mai perquè són les idees que et fan ser creativa, constant i tota una artista, Carme.
ResponEliminaEsperem que no s'acabi, ni la llana de els idees ni la llana d'acompanyar-nos.
EliminaI "aquella inexhaurible/ tinta blava de l'aigua". Ve a ser el mateix.
ResponEliminaI ...
EliminaAquests dos versos, genials
de l'Helena Bonals!!!
Gràcies per recordar-los!!!
Tenen raó: tens moooooolta llana i no se t'acaba mai! i a fe de Déu que no sempre et diem coses, però tu, ens aculls sempre igual, tant si parlem com si callem. Ets màgica? :)
ResponEliminaMontse, bonica... però això no és el que fem la majoria de la gent? Potser per aquí, per aquests barris i aquests veïns, tots som màgics...
EliminaPetonassos, reina!!!
Crec que no necessites desitjar tenir aquesta capseta, la tens de fa molt. Ets la troca mare, el motor que ens fa seguir, que ens escalfa i ens anima cada dia.
ResponEliminaNo paris de fer-nos jerseis!! Gràcies nina!!
Bessets embolcallants :)
És un gustet fer jerseis per a vosaltres, que sou genials!!!
EliminaAbraçades de llana de colors...
Aquest ha de ser un conte molt bonic. M'has fet agafar ganes de tenir-lo. A mi també m'agrada molt teixir coses per a tothom i estimar-los molt també!
ResponEliminaÉs dolcet i preciós, sí!!!
EliminaT'agradarà si el trobes.
He llegit l'explicació del conte que li fas a Fanalet i m'encanta, el conte. La llana no és infinita per a tothom, s'ha de tenir una determinada actitud davant els altres i davant la vida perquè la llana no se t'acabe mai. Bonic, no?
ResponEliminaSí que ho és... primer vaig resumir el conte ben curtet, com si no volgués descobrir la màgia i explicar-lo del tot, però finalment no me n'he sabut estar. L'actitud és fonamental sempre... no ens en hauríem d'oblidar...
EliminaQuin conte més bonic...Està bé això de fer jerseis de llana per la gent que estimes, perquè no es refredin els sentiments...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
És bonic, me l'han regalat, aquest matí, l'he portat al cotxe mentre duia els nens a l'escola i l'hem explicat. Jo conduïa i explicava, ells miraven els dibuixos...
EliminaBona nit, M Roser!