Vine, acosta't a la barana,
veuràs com hi creixen flors.
En el pati amagat
hi cau la pluja.
La fosca i la llum
es reparteixen l'espai.
Vine, acosta't, i...
fem-nos, de nou, claror.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
preciós
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
EliminaOn puc comprar els teus poemes en finlandès? :D Bonic dibuix!!! Perquè és el pati amagat? Petons!!!
ResponEliminaEls meus poemes en finlandès... :D els hauràs de traduir tu, Merike!!! :D
ResponEliminaEl pati amagat, perquè era dins d'una casa, molt tancat... però era petit i bonic...
Petons!!!
Una flor s'ha acostat a la barana
ResponEliminai ha caigut una pluja de pètals,
a la claror dels teus somnis.
Fita
Preciós, Xavier... jo vull exactament això una pluja de pètals a la claror dels meus somnis... m¡encanta aquest regal!!! :)
EliminaVinc!!!
ResponElimina...a saludar-te i a omplir-me de claror i alegria.
(això que últimament vaig a mig gas)
Vine, vine... ja ho veig, ja Carmeta, que vas a mig gas... però m'alegro molt de veure't i si puc omplir-te de claror i alegria ... això ja seria genial!!! Gràcies per venir, bonica!!!
EliminaEns acostarem a la barana doncs. El raconet sembla que s'ho val.
ResponEliminaEra un pati molt petit, però on miressis tenia detalls preciosos...
EliminaLa fosca i la llum són amigues, es reparteixen l'espai, encara que finalment sembla que la claror, acaba amarant-ho tot...
ResponEliminaBon vespre,Carme,
Cadascuna al seu lloc, la fosca dels racons es manté... la claror la respecta.
EliminaBona nit, M Roser!
Em sembla un lloc molt bonic per a acostar-se.
ResponEliminaSí, doncs, vine tu també, maijo!!!
EliminaHe pensat que passaré estones a l'interior del patí. En la foscor que hi habita, escoltaré què em diu el silenci del degoteig de la pluja.
ResponEliminaDe tant en tant, sortiré a contemplar les teves flors. Ho faré sovint, per tal que la foscor no s'instal.li en els meus ulls ni la claror m'enlluerni.
I tant a dins com a fora sentiré la teva claror, la que m'arriba sempre de tú, amb cada paraula i amb cada imatge.
Bona nit Carme.
La fonda la Barretina, d'Orfes, té aquest pati que només el veus si vas al lavabo... ;) Val la pena anar-hi. Bona nit, Mònica.
EliminaVols dir que des del pati estant, veuré
Eliminatots els que vagin al lavabo, oi? Espero que ells no em vegin, gràcies a la complicitat de la foscor. Més que res per no interrompre la calma i la intimitat que tothom necessita quan vas al lavabo. :-))))
Des des pati estant... (A dalt a la no s'hi pot pujar) t'entrebancaràs amb els que vagin al lavabo i si encertes el dia, amb una sonada que fa fotos de cada racó, (del pati, no pas del lavabo). A dalt la galeria, a un racó l'escala, a l'altre una porta tancada, al costat de l'escala una font... I encara una volta que fa una porxada... Petit però ben aprofitat. Ja veureu els dibuixos...
EliminaA dalt, a la galeria que he dibuixat, no s,hi pot pujar... Volia dir.
EliminaAra mateix trec el cap!
ResponElimina:)
Va, vine!!! Ens encomanarem claror!!
EliminaEm fas venir ganes de conèixer aquest pati plujós
ResponEliminaT'hauràs d arribar fins a Orfes, doncs!!!
EliminaUn capvespre plujós, en un pati andalús, li va dir la lluna al sol ... acosta't.
ResponEliminaBona nit Carme.
Aquest pati és empordanès, Pere, i el dia era plujós, i jo em vaig acostar tant que ho he hagut de dibuixar...
EliminaBon dia i bon cap dexsetmana, Pere.
Esmorzar veient aquest colors de les flors, en un dia ennuvolat i gris, no te preu!!! :)
ResponEliminaGràcies, bruixeta!!!
EliminaAcostada a la barana, vinc cercant la teva llum; prenguem un cafè juntes, veient com cau la pluja.
ResponEliminaPreciosa galeria, Molt bonica!!
Aferradetes i bon dia! :)
M'has pintat una escena preciosa i m'hi apunto ara mateix. :)
EliminaAferradetes, guapa!!;)
El dibuix és deliciós, el poema també!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena...
EliminaUn dibuix i un poema preciosos. M'ha semblat que parlaves d'un claustre d'una església romànica.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol!!!
Elimina