Volia destruir aquell dibuix, l'únic record d'aquell pare inexistent, que no era tot un senyor, com la mare li deia, ni havia marxat a Austràlia per mirar de prosperar, ni havia mort heroicament per salvar els seus companys.
Morta la mare ho havia descobert: va marxar cames ajudeu-me en saber que aviat seria pare. No era tot un senyor. Ni tan sols tot un home. I tampoc dibuixava gaire bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I és clar, la mare per fer creïble el seu relat, guardava la foto d'uns guants i un barret com si haguessin estat del pare...El seu primer impuls, va ser tirar la foto a la llar de foc...
ResponEliminaPam! A final l'acabes retratant bé! Però no es mereix altra cosa, que pagui la seva falta amb el menyspreu. Ostres, el posseïdor d'aquest barret i dels guants no ha sortit massa ben parat en cap microconte...
ResponEliminaHi ha records que val més deixar de recordar.
ResponEliminaAixò ni és un pare, ni és un home, és un merda ( amb perdó de l’expressió).
ResponElimina:-(
ResponEliminaEls pares, en aquest cas la mare, sempre protegint els fills.
ResponEliminaHi ha "mentides" que mai haurien de ser desvetllades, ja va patir prou la mare per les dues.
ResponEliminaHo has retratat molt bé!!
Aferradetes :)
Tot un retrat familiar, secrets de família. Molt potent!!
ResponElimina