Mirall de dues cares
Demà,
compraré un mirall de dues cares
al matí
em maquillaré d'una banda
a la nit
em rentaré la cara per l'altra
i tu
mira'm com vulguis
Demà,
et miraré com ets,
des del matí,
cap maquillatge no t'amaga prou
com per no veure't.
Fins a la nit.
Et miraré com ets.
I tu...
Mira'm com sóc.
Mirall trencat
I la meva imatge
es va fer mil imatges
i... no sabia trobar-me
Mil imatges
mil bocins.
No sé trobar-te
no sé trobar-me.
Hem oblidat com buscar-nos,
junts?
junts?
Mirall transparent
Darrere el mirall només hi ha la meva imatge
és a dir jo mateix
dóna-li la volta i em veuràs
emmirallant-me.... del revés.
Del dret i del revés
el mirall t'emmiralla.
Giro i giro de tots costats
i sempre em surt el teu somriure.
Mirall de cada dia
Baixant amb l'ascensor el mirall em va parlar:
"Tens trenta segons per dir-me alguna cosa"
Veient la meva imatge de sorpresa
No vaig saber ... què dir-me.
........................................................................Pere
El mirall em va fer l'ullet
i em va dir: "Per fi!
he trobat la manera,
de sorprendre't i fer-te callar,
fins i tot els pensaments."
Instants brevíssims.
Carme.........................................................
El mirall reflectia,
la claror dels teus ulls
i com que tu somreies,
tot s'omplia de llum.
...................................................M Roser
Mirall mentider,
mostres una imatge
que no reconec...
..................................................Glòria
Trencat, reflectint els meus bocins
veig cada trosset viscut
el que sóc, feta de mica en mica.
...................................................sa lluna
Davant del mirall
mirades que parlen,
ahir era com tu,
demà seràs com jo.
...........................................Montse
la claror dels teus ulls
i com que tu somreies,
tot s'omplia de llum.
...................................................M Roser
Mirall mentider,
mostres una imatge
que no reconec...
..................................................Glòria
Trencat, reflectint els meus bocins
veig cada trosset viscut
el que sóc, feta de mica en mica.
...................................................sa lluna
Realment meu deixat muda... quins versos més preciosos i quin dibuix més impactant
ResponEliminaAquest dibuix el vaig fer fa molt de tempos, quan només dibuixava amb el Paint de l'ordinador i tenia pràctica... ara no sé pas si me'n sortiria!
EliminaGràcies, bruixeta...
Mirall de dues cares.
ResponEliminaPere després de llegir 14 vegades el poema em sembla que ho tinc clar:
Compraras un mirall de dues cares (diguem cara A i cara B)
Els matins et maquillaras pel costat A
A la nit et rentaras la cara i un cop neta et miiraras pel costat B.
És així?
Es que al principi no sabia si et compraves un mirall perquè reflectís les dues cares que tenies, si et maquillaves una part de la cara i l' altra banda no i si a la nit et rentaves la banda maquillada i l'altra no o a la inversa.
Ufffff.
Carme:
Que bonic poder mirar-se un altre tal com
som i tornar a trobar-se al matí següent perquè es segueix estan junts.
____________
Mirall trencat
A vegades la imatge que tenim de nosaltres mateixos ha de trencar-se i en els bocins trobar el motiu per tornar a refer el que som.
És difícil trobar l'altra/a si abans no ens hem trobat a nosaltres mateixes/os.
__________
Mirall transperent
Tots hauriem de ser allò mateix que projecta el mirall on ens mirem. Segurament ens sentiriem millor.
________
Mirall de cada dia:
A tots dos:
El dia que vulgueu baixem en ascensor tots tres, vosaltres aneu fent poemes i jo i el mirall de l'ascensor els anem comentant.
I tots quatre ens fem un bon tip de riure.
_________
Quina feinada avui!!!!!
En teniu algun més?
Gràcies a tots dos. Genials!!!!
Ei! Gràcies pel comentari exhaustiu!!! No te'l contestaré exhaustivament... encara que potser caldria.
EliminaPerò sí que hi ha una cosa que m'has fet pensar i que no em vull estalviar de comentar. Tens molta raó que és difícil trobar l'altra/e si no ens hem trobat nosaltres mateixos, però utòpica que sóc sempre he pensat que si es dóna el cas que ens perdem estant junts ens hauríem de poder buscar i trobar junts, també. Més que una realitat és un somni, només un somni. A l'hora de la veritat no és així.
Una abraçada.
Els miralls són uns llocs estranys... hi ha vegades que ens tornen la mirada, però altres vegades... altres vegades no ens tornen res, i a més a més... se'n riuen de nosaltres.
ResponEliminaPotser per això és que vaig aprendre a riure'm d'ells... i també amb ells :)
Estranys i tan quotidians al mateix temps... riure sempre és bo...
EliminaUn mirall és un motiu molt poètic sempre. Us n'heu sortit molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!!!
Eliminaem trec el barret dues vegades!
ResponEliminaDoncs moltíssimes gràcies, dues vegades!!!
EliminaDavant del mirall
ResponEliminamirades que parlen,
ahir era com tu,
demà seràs com jo.
Mirall d'intercanvi, doncs... intercanvi si més no en el temps... gràcies, sempre, per la teva participació fidel, Montse.
EliminaOstres, insuperable
ResponEliminaGràcies, Loreto! Un petó, preciosa...
EliminaEl mirall reflectia,
ResponEliminala claror dels teus ulls
i com que tu somreies,
tot s'omplia de llum.
Mirall còmplice, el teu. Preciós, M Roser!!! Gràcies!!!
EliminaBenvolguda Carme, has convertit aquest joc de miralls en un joc de mirades.
ResponEliminaGuardaré aquest preciós diàleg poètic a la meva particular col · lecció de moments. Una col · lecció que va néixer fa anys com ... un amor a primera vista.
Bona nit.
Pere, hi ha amors a primera vista que porten conseqüències sorprenents, inesperades, màgiques, agradables i riques de contingut i de llarga durada... moltíssimes gràcies, per guardar aquest diàleg i per fer-lo possible.
EliminaBon diumenge!!
I quin gran equip que feu, Pere i Carme, dialogant plegats en aquest llenguatge de versos i mirades! Gràcies a tots dos per permetre'ns gaudir de tanta bellesa.
ResponEliminaUna forta abraáda!
Una forta abraçada, Montse, i moltísismes gràcies, per permetre'm també un moment de diàleg poètic amb tu.
EliminaQuins versos més bonics!, un mirall que dialoga...
ResponEliminaTé mil matisos la imatge que reflecteix el mirall, tot depèn de l'ull que observa.,
Abraçada!
A vegades els diàlegs apareixen en els llocs més impensats... com un mirall.
EliminaAbraçada, Audrey!
Escletxes al mirall: mil cares.
ResponEliminaMil cares i mil diàlegs!!! Gràcies, Olga!
EliminaUn tòpic, diria. Tots els bocins eren el mirall, i un espill
ResponEliminaI me'ls miro a dues bandes.
EliminaA veure si m'hi trobo.
Cada bocí també és mirall i espill... mira-t'ho bé, Jordi, segur que hi ets... ;)
EliminaQuin joc de miralls! No tinc paraules, us aplaudeixo a tots!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Consol!! I una abraçada ben forta.
EliminaM'agraden molt els miralls i els heu sabut manejar molt bé. Sembla un raconet preciós dins l'espectacularitat d'un gran saló de miralls, com el que hi ha a Versalles.
ResponEliminaM'agrada com ho dius, ben bé un raconet... :) Aquests miralls del Pere em van agradar tant que me'ls vaig apropiar... :)
EliminaAmb el vostre permís m'he emmirallat al vostre mirall.Un dels costats del mirall és d'augment? Tot i amb això després de llegir-vos m'he vist molt petit.
ResponEliminaMirall trencat: us desitjo set anys de sort.
Felicitats.
Fita
Tothom qui vulgui s'hi pot emmirallar... i entre tots ens ajudem a créixer una mica cada dia...
EliminaGràcies per la sort, te la desitgem a tu també, Xavier!!!
Mirall mentider,
ResponEliminamostres una imatge
que no reconec...
Ja tens raó, ja, a vegades no ens reconeixem, però potser acusem el mirall de mentider i som nosaltres que esperem una cos a que no som... :)
EliminaTrencat, reflectint els meus bocins
ResponEliminaveig cada trosset viscut
el que sóc, feta de mica en mica.
Aferradetes :)
De mica en mica, ens fem... cada dia... de trossets viscuts, preciós, boncia! Gràcies!
EliminaAferradetes dolcetes.