dissabte, 25 de gener de 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 5è - Pere

JOCS DE MIRALLS



















Mirall de dues  cares

Demà,
compraré un mirall de dues cares
al matí
em maquillaré d'una banda
a la nit
em rentaré la cara per l'altra
i tu
mira'm com vulguis


Demà,
et miraré  com ets,
des del matí,
cap maquillatge no t'amaga prou
com per  no veure't.
Fins a la nit.
Et miraré  com ets.
I tu...
Mira'm com sóc.



Mirall trencat


I la meva  imatge 

es va fer mil imatges
i... no sabia trobar-me


Mil imatges
mil bocins.
No sé trobar-te
no sé  trobar-me.
Hem oblidat  com  buscar-nos,
  junts?



Mirall transparent


Darrere  el mirall només  hi ha la meva imatge
és a dir jo mateix
dóna-li la volta i em veuràs
emmirallant-me....   del revés.


Del dret  i del revés
el mirall t'emmiralla.
Giro i giro de tots costats
i sempre em surt el teu somriure.




Mirall de cada  dia

Baixant amb l'ascensor el mirall em va parlar:

"Tens trenta segons per  dir-me alguna cosa"
Veient la meva  imatge de sorpresa
No vaig  saber ...  què  dir-me.
........................................................................Pere


El mirall em va fer l'ullet
i em va dir:  "Per  fi!
he trobat  la manera,
de sorprendre't i fer-te  callar,
fins i tot  els pensaments."
Instants  brevíssims. 
Carme.........................................................




Davant del mirall
mirades que parlen,

ahir era com tu,

demà seràs com jo.
...........................................Montse

El mirall reflectia,
la claror dels teus ulls
i com que tu somreies, 
tot s'omplia de llum.

...................................................M Roser

Mirall mentider,
mostres una imatge 
que no reconec...

..................................................Glòria

Trencat, reflectint els meus bocins
veig cada trosset viscut
el que sóc, feta de mica en mica.

...................................................sa lluna

37 comentaris:

  1. Realment meu deixat muda... quins versos més preciosos i quin dibuix més impactant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dibuix el vaig fer fa molt de tempos, quan només dibuixava amb el Paint de l'ordinador i tenia pràctica... ara no sé pas si me'n sortiria!

      Gràcies, bruixeta...

      Elimina
  2. Mirall de dues cares.
    Pere després de llegir 14 vegades el poema em sembla que ho tinc clar:
    Compraras un mirall de dues cares (diguem cara A i cara B)
    Els matins et maquillaras pel costat A
    A la nit et rentaras la cara i un cop neta et miiraras pel costat B.
    És així?
    Es que al principi no sabia si et compraves un mirall perquè reflectís les dues cares que tenies, si et maquillaves una part de la cara i l' altra banda no i si a la nit et rentaves la banda maquillada i l'altra no o a la inversa.
    Ufffff.
    Carme:
    Que bonic poder mirar-se un altre tal com
    som i tornar a trobar-se al matí següent perquè es segueix estan junts.
    ____________
    Mirall trencat

    A vegades la imatge que tenim de nosaltres mateixos ha de trencar-se i en els bocins trobar el motiu per tornar a refer el que som.

    És difícil trobar l'altra/a si abans no ens hem trobat a nosaltres mateixes/os.
    __________
    Mirall transperent

    Tots hauriem de ser allò mateix que projecta el mirall on ens mirem. Segurament ens sentiriem millor.
    ________
    Mirall de cada dia:
    A tots dos:
    El dia que vulgueu baixem en ascensor tots tres, vosaltres aneu fent poemes i jo i el mirall de l'ascensor els anem comentant.
    I tots quatre ens fem un bon tip de riure.
    _________
    Quina feinada avui!!!!!
    En teniu algun més?

    Gràcies a tots dos. Genials!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Gràcies pel comentari exhaustiu!!! No te'l contestaré exhaustivament... encara que potser caldria.

      Però sí que hi ha una cosa que m'has fet pensar i que no em vull estalviar de comentar. Tens molta raó que és difícil trobar l'altra/e si no ens hem trobat nosaltres mateixos, però utòpica que sóc sempre he pensat que si es dóna el cas que ens perdem estant junts ens hauríem de poder buscar i trobar junts, també. Més que una realitat és un somni, només un somni. A l'hora de la veritat no és així.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. Els miralls són uns llocs estranys... hi ha vegades que ens tornen la mirada, però altres vegades... altres vegades no ens tornen res, i a més a més... se'n riuen de nosaltres.


    Potser per això és que vaig aprendre a riure'm d'ells... i també amb ells :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estranys i tan quotidians al mateix temps... riure sempre és bo...

      Elimina
  4. Un mirall és un motiu molt poètic sempre. Us n'heu sortit molt bé.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Doncs moltíssimes gràcies, dues vegades!!!

      Elimina
  6. Davant del mirall
    mirades que parlen,
    ahir era com tu,
    demà seràs com jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirall d'intercanvi, doncs... intercanvi si més no en el temps... gràcies, sempre, per la teva participació fidel, Montse.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràcies, Loreto! Un petó, preciosa...

      Elimina
  8. El mirall reflectia,
    la claror dels teus ulls
    i com que tu somreies,
    tot s'omplia de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirall còmplice, el teu. Preciós, M Roser!!! Gràcies!!!

      Elimina
  9. Benvolguda Carme, has convertit aquest joc de miralls en un joc de mirades.
    Guardaré aquest preciós diàleg poètic a la meva particular col · lecció de moments. Una col · lecció que va néixer fa anys com ... un amor a primera vista.

    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, hi ha amors a primera vista que porten conseqüències sorprenents, inesperades, màgiques, agradables i riques de contingut i de llarga durada... moltíssimes gràcies, per guardar aquest diàleg i per fer-lo possible.

      Bon diumenge!!

      Elimina
  10. I quin gran equip que feu, Pere i Carme, dialogant plegats en aquest llenguatge de versos i mirades! Gràcies a tots dos per permetre'ns gaudir de tanta bellesa.
    Una forta abraáda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una forta abraçada, Montse, i moltísismes gràcies, per permetre'm també un moment de diàleg poètic amb tu.

      Elimina
  11. Quins versos més bonics!, un mirall que dialoga...
    Té mil matisos la imatge que reflecteix el mirall, tot depèn de l'ull que observa.,

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els diàlegs apareixen en els llocs més impensats... com un mirall.

      Abraçada, Audrey!

      Elimina
  12. Respostes
    1. Mil cares i mil diàlegs!!! Gràcies, Olga!

      Elimina
  13. Un tòpic, diria. Tots els bocins eren el mirall, i un espill

    ResponElimina
    Respostes
    1. I me'ls miro a dues bandes.
      A veure si m'hi trobo.

      Elimina
    2. Cada bocí també és mirall i espill... mira-t'ho bé, Jordi, segur que hi ets... ;)

      Elimina
  14. Quin joc de miralls! No tinc paraules, us aplaudeixo a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Consol!! I una abraçada ben forta.

      Elimina
  15. M'agraden molt els miralls i els heu sabut manejar molt bé. Sembla un raconet preciós dins l'espectacularitat d'un gran saló de miralls, com el que hi ha a Versalles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius, ben bé un raconet... :) Aquests miralls del Pere em van agradar tant que me'ls vaig apropiar... :)

      Elimina
  16. Amb el vostre permís m'he emmirallat al vostre mirall.Un dels costats del mirall és d'augment? Tot i amb això després de llegir-vos m'he vist molt petit.
    Mirall trencat: us desitjo set anys de sort.
    Felicitats.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom qui vulgui s'hi pot emmirallar... i entre tots ens ajudem a créixer una mica cada dia...

      Gràcies per la sort, te la desitgem a tu també, Xavier!!!

      Elimina
  17. Mirall mentider,
    mostres una imatge
    que no reconec...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja, a vegades no ens reconeixem, però potser acusem el mirall de mentider i som nosaltres que esperem una cos a que no som... :)

      Elimina
  18. Trencat, reflectint els meus bocins
    veig cada trosset viscut
    el que sóc, feta de mica en mica.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica, ens fem... cada dia... de trossets viscuts, preciós, boncia! Gràcies!

      Aferradetes dolcetes.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari