Un artista amoïnat per què feia dies que no tenia cap idea, rondava neguitós per tota la casa, de sobte davant d'aquella taula, tot mirant la xemeneia, visualitza el poema:
Som quelcom
en tant que existim,
demà serem pols
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Més que un poeta, aquest artista era un filòsof!
ResponEliminaSi som, i existim,
ResponEliminaés en la memòria,
demà serem pols-
Ei, ara que s'acosta febrer, i repassada la imatge, volia canviar el meu darrer verset:
ResponEliminademà serem cendra
La inspiració salta d'on menys te l'esperes.
ResponEliminaGràcies a tots, per comentar els diferents posts de participació!
ResponEliminasi existim... es que ja hem set pols... i ho tornaren a ser
ResponEliminaPols i memòria.
ResponEliminaPreciós!
Aferradetes :)