dilluns, 27 de gener de 2014

El Joc Brossià d'Antaviana

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

Antaviana ens proposa  un Joc  Brossià:  versionar  aquest poema de Brossa:



Si eres una onada, series el meu joc favorit. 
Si m'estimaves sempre, series la plenitud. 

Si eres una manera de parlar, series el diàleg. 

Si ploraves inquieta, et buscaria i no et trobaria.
............................................................Joan Brossa

Si eres una onada, em capbussaria en tu.
Si eres  una barca, amararíem junts,
si m'estimaves sempre, de joia em vestiria,
si eres la paraula, series pausa infinita,
si ploraves  inquiet, segur que et trobaria
...................................................................Carme 



Si eres una onada, seria l'aigua que arrossegues fins a la platja i retorna amb tú
Si m'estimaves t'acompanyaria sempre en el teu anar i venir
Si eres soroll d'aigua series també la pau i la calma que necessito
Si ploraves inquieta, recolliria les teves llàgrimes i també jo, em faria mar. 
Mònica..........................................................................................................


Si eres uns onada em gronxaria.

Si m'estimaves sempre, em desfaria.
Si eres una manera de parlar, series l'accent.
Si ploraves inquieta, et consolaria i no et defalliria.
...............................................................................Montse


Si eres en Joan Brossa, de vegades no m'agrades. 
Si eres una manera de parlar, primer cal escoltar. 
Si m'estimaves sempre, som dues barques varades. 
Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades. 
Pere.............................................................................................







28 comentaris:

  1. Si eres la calidesa, series la Carme! Que bonic, sobretot el darrer vers.

    ResponElimina
  2. M'agraden molt les teues paràfrasis.

    ResponElimina
  3. Preciosa la teva versió. Intentaré fer-ne també una. I la pintura, també preciosa, em recorda alguna imatge viscuda en algun moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rebuda per mail, la poso al post... gràcies.

      Elimina
  4. T'ha quedat molt rebé!! Ets una artista, del llapis, de les pintures i del ordenador... :P

    Bona tarda Carme!!

    ResponElimina
  5. Si eres uns onada em gronxaria.
    Si m'estimaves sempre, em desfaria.
    Si eres una manera de parlar, series l'accent.
    Si ploraves inquieta, et consolaria i no et defalliria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El podries posar al Fons d'armari, no? De moment jo te'l poso aquí, gràcies!

      Elimina
  6. El dibuix es impressionant i la teva facilitat per fer poemes en deixa bocabadada

    ResponElimina
  7. Un dibuix preciós. Brossa és genial i tu li has fet una bona companyia. M'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que ens vam convertir en "experts" en "Si fossis" l'any passat, no me'l podia deixar escapar...
      Gràcies!!!

      Elimina
  8. i si eres no series, tal vegada un miratge

    bon vent....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un miratge que se l'endurà el teu bon vent?
      O un miratge que es pot tocar? :D

      Gràcies Gregori, bon vent!!!

      Elimina
  9. És tan bonic el teu dibuix que li fa ombra als poemes. Tornaré a contemplar-lo, per veure si em parla.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors tan poc habituals en les escenes de platja, de la foto de la Consol, em van captivar...

      Gràcies, bonica, Una abraçada.

      Elimina
  10. T'ha quedat una aquarel·la preciosa, amb lo difícil que és!
    Els poemes són una passada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria!!!, de fet tal com jo la faig, l'aquarel·la... la desvirtuo força o del tot com a aquarel·la, però no és gens difícil...

      Elimina
  11. Em captiva la teva dolçor,
    paraules i colors et dibuixen a tu.

    Bona nit, preciosa ... aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva, m'embolcalla a mi, lluneta, gràcies!!! Bon dia, de dimarts!!! Una abraçada immensa.

      Elimina
  12. Si eres en Joan Brossa, de vegades no m'agrades.
    Si eres una manera de parlar, primer cal escoltar.
    Si m'estimaves sempre, som dues barques varades.
    Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades.


    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no pinta bé, Pere... si de vegades no t'agrada, no, no, no pinta gaire bé...
      T'ha tornat a sortir el teu "enfant terrible" que se t'escapa de tant en tant...

      Bon dia i bon dimarts, Pere.

      Elimina
    2. Per cert, que si parlem de Joan Brossa, també t'he de dir que a vegades no m'agrada... a vegades sí!
      :DDDDD

      Elimina
    3. Efectivament, parlem d'en Joan Brossa.

      Elimina
  13. Em crida molt l'atenció aquest vers: "si eres la paraula, series pausa infinita".

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, hi ha persones, fins i tot jo mateixa en determinades condicions, que fan (fem) les pauses més llargues que les paraules... i és un tema sobre el qual hi he rumiat molt.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari