D'una foto de la Consol d'Hora Blava Antaviana ens proposa un Joc Brossià: versionar aquest poema de Brossa:
Si eres una onada, series el meu joc favorit.
Si m'estimaves sempre, series la plenitud.
Si eres una manera de parlar, series el diàleg.
Si ploraves inquieta, et buscaria i no et trobaria.
............................................................Joan Brossa
|
Si eres una barca, amararíem junts,
si m'estimaves sempre, de joia em vestiria,
si eres la paraula, series pausa infinita,
si ploraves inquiet, segur que et trobaria
...................................................................Carme
Si eres una onada, seria l'aigua que arrossegues fins a la platja i retorna amb tú
Si m'estimaves t'acompanyaria sempre en el teu anar i venir
Si eres soroll d'aigua series també la pau i la calma que necessito
Si ploraves inquieta, recolliria les teves llàgrimes i també jo, em faria mar.
Si m'estimaves t'acompanyaria sempre en el teu anar i venir
Si eres soroll d'aigua series també la pau i la calma que necessito
Si ploraves inquieta, recolliria les teves llàgrimes i també jo, em faria mar.
Mònica..........................................................................................................
Si eres uns onada em gronxaria.
Si m'estimaves sempre, em desfaria.
Si eres una manera de parlar, series l'accent.
Si ploraves inquieta, et consolaria i no et defalliria.
...............................................................................Montse
Si eres en Joan Brossa, de vegades no m'agrades.
Si eres una manera de parlar, primer cal escoltar.
Si m'estimaves sempre, som dues barques varades.
Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades.
Si eres una manera de parlar, primer cal escoltar.
Si m'estimaves sempre, som dues barques varades.
Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades.
Pere.............................................................................................
Si eres la calidesa, series la Carme! Que bonic, sobretot el darrer vers.
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
EliminaM'agraden molt les teues paràfrasis.
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves flors!
EliminaPreciosa la teva versió. Intentaré fer-ne també una. I la pintura, també preciosa, em recorda alguna imatge viscuda en algun moment.
ResponEliminaRebuda per mail, la poso al post... gràcies.
EliminaT'ha quedat molt rebé!! Ets una artista, del llapis, de les pintures i del ordenador... :P
ResponEliminaBona tarda Carme!!
Bon dia, lluna i moltes gràcies!!!
EliminaSi eres uns onada em gronxaria.
ResponEliminaSi m'estimaves sempre, em desfaria.
Si eres una manera de parlar, series l'accent.
Si ploraves inquieta, et consolaria i no et defalliria.
El podries posar al Fons d'armari, no? De moment jo te'l poso aquí, gràcies!
EliminaEl dibuix es impressionant i la teva facilitat per fer poemes en deixa bocabadada
ResponEliminaPetonassos agraïts, bruixeta...
EliminaUn dibuix preciós. Brossa és genial i tu li has fet una bona companyia. M'encanta!
ResponEliminaJa saps que ens vam convertir en "experts" en "Si fossis" l'any passat, no me'l podia deixar escapar...
EliminaGràcies!!!
i si eres no series, tal vegada un miratge
ResponEliminabon vent....
Un miratge que se l'endurà el teu bon vent?
EliminaO un miratge que es pot tocar? :D
Gràcies Gregori, bon vent!!!
És tan bonic el teu dibuix que li fa ombra als poemes. Tornaré a contemplar-lo, per veure si em parla.
ResponEliminaUna abraçada!
Els colors tan poc habituals en les escenes de platja, de la foto de la Consol, em van captivar...
EliminaGràcies, bonica, Una abraçada.
T'ha quedat una aquarel·la preciosa, amb lo difícil que és!
ResponEliminaEls poemes són una passada.
Moltes gràcies, Glòria!!!, de fet tal com jo la faig, l'aquarel·la... la desvirtuo força o del tot com a aquarel·la, però no és gens difícil...
EliminaEm captiva la teva dolçor,
ResponEliminaparaules i colors et dibuixen a tu.
Bona nit, preciosa ... aferradetes.
La teva, m'embolcalla a mi, lluneta, gràcies!!! Bon dia, de dimarts!!! Una abraçada immensa.
EliminaSi eres en Joan Brossa, de vegades no m'agrades.
ResponEliminaSi eres una manera de parlar, primer cal escoltar.
Si m'estimaves sempre, som dues barques varades.
Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades.
Bona nit Carme.
Això no pinta bé, Pere... si de vegades no t'agrada, no, no, no pinta gaire bé...
EliminaT'ha tornat a sortir el teu "enfant terrible" que se t'escapa de tant en tant...
Bon dia i bon dimarts, Pere.
Per cert, que si parlem de Joan Brossa, també t'he de dir que a vegades no m'agrada... a vegades sí!
Elimina:DDDDD
Efectivament, parlem d'en Joan Brossa.
EliminaEm crida molt l'atenció aquest vers: "si eres la paraula, series pausa infinita".
ResponEliminaA vegades, hi ha persones, fins i tot jo mateixa en determinades condicions, que fan (fem) les pauses més llargues que les paraules... i és un tema sobre el qual hi he rumiat molt.
Elimina