 |
| D'una fotografia de la Iruna |
M'agradaria retallar la vida, com qui retalla la roba fina d'unes cortines, només per embellir-la, tot fent ganxet, formes i dibuixos bonics que canviïn la uniformitat i la monotonia dels instants. Flors i sanefes i pilanets baixos i pilanets alts, fins que quedés la mesura exacta del retall que n'he fet.
Vaig veure la cortina a ca l'Iruna, és molt bonica, tan de bo es pogués retallar la vida i embellir-la a cop de rotulador...
ResponEliminaPetonets Carme
M'agradaria, sí!
EliminaPetonets, lluna!!!
Jo també m'apuntaria a retallar-la, fer-la bonica com és i no com la vivim. Treure tot tot allò que l'embruta.
ResponEliminaMolt bona tarda, nina!
Aferradetes :)
M'agraden les cortines, de petita m'hi amagava sempre al darrere i em sentia protegida. Aquestes fetes a mà són ben bé una obra d'art.
ResponEliminaAra mateix no em faria res fer-ne unes... Però el temps ja no dóna per més...
EliminaCarme,em sembla que no la podrem retallar pas.
ResponEliminaMés aviat l'apedacem com els genolls dels pantalons quan erem petits (ara en comprem uns de nous) o l'escurcem i l'allarguem com els camalls d'aquells mateixos pantalons.
I fent això, a vegades la fem més bonica i altres no, però sempre, en tot cas, més portable.
Amb la vida fem com amb la roba; com amb els pantalons de quan erem petits i la mare ens l'apedaçava i ens l'escurçava.
Saps com defineix el diccionari el verb "apedaçar"?: posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.) sense aconseguir-ne la reparació completa.
Això fem amb la vida,Carme, mentre l'anem vivint: mirar de posar-la en millor estat, sense aconseguir-la reparar del tot.
Decididament Carme, si vols, l'apedacem juntes. De fet, em sembla que ja fa temps que ho estem fent.
Una abraçada immensa, de modista a modista.
Tens raó, això és el que fem, apedaçar-la, amb més o menys traça, segons els moments... Si ens acompanyem per apedaçar-la, és molt millor...
EliminaUna abraçada immensa.
Embellir la vida, això és el nostre gran repte, el mèrit és dels que ho aconsegueixen.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Ho intentem cada dia, amb més o menys èxit... Oi, Pere?
EliminaBona nit.
Dos cortinetes menudes
ResponEliminali creà sa mare als ulls...
les pujava i les baixava
fent-hi o dilecta llum...
tant precioses les trobava,
tota la vida amb elles jugà
i sempre li dava gràcies
a la dona que les hi creà.
Aquelles fines cortines
sempre noves les tindrà
i per més que es feu modista
mai les tisores veuran.
......................... Anton.
Primer he pensat, "hehehe, en Puck et pot fer aquests retalls!" xò el cert és que els teus retalls son delicats, per millorar la peça, per embellir-la. I això, al Puck, encara necessita una mica de traça....
ResponEliminaOstres, en Puck, quin espavilat... El retallant i jo intentant fer les filigranes... He, he, he
EliminaAquestes són les úniques rtallades que podem permetre.
ResponEliminaTant de bo fossin les úniques que féssim...
EliminaI tant que estaria bé embellir la vida com una preciosa cortina de ganxet...Sempre que passo per alguna casa que en tenen a les finestres, me les quedo mirant. Quina gràcia, he recordat que també havia fet pilanets, punt baix, i era molt entretingut.
ResponEliminaBona nit, Carme.
A mi m'agradava fer ganxet, però fa molt temps que no en faig... I m'agrada molt també mirar-me-les...
EliminaBona nit, M Roser!
La quantitat de punts que em van ensenyar a fer, i que no m'han servit per res! Sóc una negada amb les manualitats. Recordo un joc de taula de filtiré que em va donar una feinada.....No em va quedar gaire bé! :(
ResponEliminaLa meva filla a Begur té unes cortinetes molt semblades. Les va comprar fetes, però.
Ens ensenyaven potser massa coses... amb menys haguéssim après més i gaudit més, crec jo...
EliminaA mi m'agradaria tornar a la mitja i el ganxet, però gasto massa temps per aquí dibuixant i escrivint i no n'hi ha més!!!
Jo sempre dic: retalls de.
ResponEliminaGairebé podria ser el títol d'un llibre, d'un conte, no ho sé.
És una manera de dir que tot està per fer, que tot és possible.
Una manera de dir la llibertat.
Retalls de...
EliminaM'agrada que tot estigui per fer i tot sigui possible, molt millor que quan ja està fet ...
SAPS CARME ? QUAN ERA JOVE MUNTAVA EXPOS als meus amics pintors . I quan veig les coses que fas me venen ganes de tornar a fer-ho , t'atreviries a muntar una panoràmica de la teva obra grafica i poetica en una sala adecuada???
ResponEliminaNo sé si m'atreviria, Miquel Àngel, sempre he pensat que no s'ho val... hi ha pintors que pinten tant bé!!! Que en saben tant!!! I jo què sé!!! Jugo i jugo...
EliminaQuina artista! ... Ai! si puguérem retallar la nostra vida, cadascú a la seva mida, no tindria gràcia ni hi haurien sorpreses!
ResponEliminaDoncs jo bé que m'hi apuntaria!!! :D
Elimina