.JPG)
A l'altiplà
Des d'on mires el món.
Hi ha vells vestigis.
Cada pedra és un mot.
El cromlec el poema.
Llegeixo signes
que expliquen el passat,
Els teus senyals
Com petjades a l'herba
Marquen, de nou, inicis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El passat sempre ens ensenyarà com afrontar el futur. Un dibuix preciós, m’agrada el canvi de tons que marquen paisatges diferents.
ResponEliminaAprenem sempre del que ha passat abans... gràcies buixeta!
EliminaEls vestigis del futur.
ResponEliminaDonen lloc a molt bones reflexions. I a l'art.
M'agrada especialment la idea de cromlec com a poema.
És molt suggerent.
Gràcies a tu també, Jordi, per la idea del cromlec que em va portar als dibuixos, a les respostes al teu blog i també a aquest altre poema. Una troballa, el teu cromlec.
EliminaEls inicis hi han de ser cada dia.......
ResponEliminaHi han de ser, inicis amb projecció de futur i no pas de passat...
EliminaÉs clar, hem tornat a ... l'edat de pedra.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Hi ha qui ens hi porta a marxes forçades!!!
EliminaBon vespre, Pere!
el Pere l'ha encertat!
ResponEliminaper sort les pedres , els dibuixos i el teu poema són presents i bells!
L'ha encertat de ple!
EliminaGràcies, Elfree!
Tot canvia però hi ha coses que romanen. Que bé que ho expresses, tant amb paraules com amb colors.
ResponEliminaDoncs, tu també ho llegeixes molt bé, Sílvia!
EliminaDes de les alçades de la vida, cada pedra que veiem pot amagar un poema del passat, els del futur els escriurem nosaltres en unes altres pedres...
ResponEliminaBona nit Carme.
Les alçades de la vida, donen perspectives diverses, i sovint encertades.
EliminaCom a un cercle, on el final és un nou inici.
ResponEliminaRes és del tot nou, res és del tot vell.
Molt bona nit, nina!
Aferradetes
Res de nou sota el sol... com diu el refrany.
EliminaMolt bona tarda-vespre-nit... una abraçada gegant.
Tornar a començar sempre,les vegades que calgui. Petonets
ResponEliminaBen bé així, Loreto. Gràcies, guapa, petonets...
EliminaDóna molt de joc, el cromlec!
ResponEliminaUna troballa del Jordi, sense cap dubte una bona troballa... tens raó, ha donat per molt.
Elimina