Sí, han segut anys durs, ho he invertit tot i m'he quedat sense res per veure'l per fi acabat... Vaig deixar el treball, vaig aviar de casa a la dona i els fills per a què no em molestaren... I en el tram final vaig haver de vendre tot el que tenia per a no morir-me de gana i cremar a poc a poc la casa per a no morir-me de fred...
Però sí, no hi ha dubte, ha valgut la pena...
Jo si que tindria els meus dubtes de si ha valgut la pena o no, però si ell n'està tan convençut...
ResponEliminaCaram, em sembla que a un preu molt alt, ha deixat moltes coses pel camí...
ResponEliminaPetonets, Ximo.
M'ha sorprès el seu ferm convenciment, sobretot perquè ha renunciat a moltes coses importants però m'imagino que això és ser un artista de cor, de debò. També m'imagino que haurà fet altres obres a part d'aquesta :)
ResponEliminaJo diria que no l’hi ha valgut tant la pena com es pensa... masses coses a perdut pel camí. Vols dir que el recompensà?
ResponEliminaUn artista que va a la seva contra vent i marea!
ResponEliminaUna recompensa molt pobre comparada amb tot el que ha anat deixant pel camí.
ResponEliminaAferradetes que són més bones que res!! :)
Gràcies Carme per publicar-lo, quina sorpresa més agradable! :)
ResponEliminaI gràcies Sa Lluna, Helena, Bruixeta, Sílvia, M.Roser i McAbeu pels vostres comentaris :)
Jo també penso que el protagonista està molt convençut, però potser s'ho hauria de fer mirar...
Salut per a tots i totes!
I gràcies de nou Carme :)