Col·lecció de moments: Lluna plena de gener entre xipresos

divendres, 24 de gener del 2014

Lluna plena de gener entre xipresos

Enlluernats

dubten els dos xipresos.

Fan unes pinces.

Com poden agafar-la

sense cremar-se.

Després s'allunyen

si no fos per la lluna

ningú els veuria.

........................................Carme

-Deixa'm la teva llum,

ni que per un instant sigui,

que en la nit no puc ser.

Deixa'm que m'il.lumini.

I si queda un instant,

i amb la llum els pentina.

Parlen els dos xiprers:

-La voldria abraçar.

-Jo, me la quedaria.

I la lluna s'en va

I somriu perquè és lliure.

..........................................Mònica

Enlluernats l'un de l'altre

dos xipresos s'acaricien.

La lluna es posa vermella

innocent ... mentre se'ls mira,

mentre bufa vent de nit.

...................................................Pere

-Altiva lluna

qui pogués acaronar-te!

-Xiprer, rep de llum

un bes, fred com la plata,

dins un núvol missatger.
.........................................................Glòria
Els xiprers parlen quiets en veu molt baixa,

se'ls acosta la lluna amb fils de seda.

Diu: “Aquesta conversa no m'encaixa!”,

i torna amb els núvols com una bleda.
...................................................................Miquel
Els xiprers i la lluna s'han donat un espai de llibertat i se saluden tot fent el seu camí.
....................................................................Consol

Xiprers com flames

vers la lluna gelada.

Núvols fets fum.

...................................................................Helena Bonals

Xiprers de gener,

agulles enfebrades

cap a la lluna gelada.

Xiprers dins la nit,

en estremit diàleg

amb el fosc cel adormit.

...........................................................................Eduard

Entre la boira
la lluna es mira els arbres.
Xiprers que dormen.
.................................................................................M Roser

festejant la nit,
la lluna els visita.
Plaer il·luminat.
..........................................................................Montse

30 comentaris:

Sergi24 de gener del 2014, a les 11:01
Certament, els xiprers intenten agafar la lluna, el gran somni de molta gent. Tot i que a la primera imatge sembla que se'ls aparegui un ovni...
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca24 de gener del 2014, a les 12:40
Reflex de lluna,
m'heu recordat el Pep Sala, i el got dels Sau.
ResponElimina
Respostes
mònica24 de gener del 2014, a les 17:18
-Deixa'm la teva llum,
ni que per un instant sigui,
que en la nit no puc ser.
Deixa'm que m'il.lumini.

I si queda un instant,
i amb la llum els pentina.
Parlen els dos xiprers:
-La voldria abraçar.
-Jo, me la quedaria.
I la lluna s'en va
I somriu perquè és lliure.

ResponElimina
Respostes
sa lluna24 de gener del 2014, a les 17:21
M'has fet pensar en aquest matí quan anava a la feina. El cel molt ennuvolat, de sobte surt la lluna en un xicotet clar, jo que la veig somric i penso
-ahir a la nit no et vas deixar veure
Abans del proper pensament s'havia amagat un altre cop.
-Doncs res, això ha estat tot, mira que ha estat molt poquet ... una mica més, no?.
Semblava que no podria ser perquè els núvols eren molt densos i negres. Però sí, ella que m'escolta, ha tret el cap de nou perquè ella vol quan vol, no quan la vull jo, tot i ser molt generosa.

Els xiprers han d'estar molt contents només perquè l'han pogut veure ;)

Aferradetes i molt bona tarda!!
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)24 de gener del 2014, a les 17:28
La màgia de la lluna que tots voldríem atrapar, com aquest xiprers que la tenen a tocar.
ResponElimina
Respostes
Pere24 de gener del 2014, a les 19:18
Enlluernats l'un de l'altre
dos xipresos s'acaricien.
La lluna es posa vermella
innocent ... mentre se'ls mira,
mentre bufa vent de nit.

Bona tarda Carme.
ResponElimina
Respostes
jpmerch24 de gener del 2014, a les 21:27
La lluna no crema, no veus que és de LED?
ResponElimina
Respostes
Garbí2424 de gener del 2014, a les 21:58
Jo hi veig un dinosaure....ves que no sigui el que ha arribat avui a Catalunya....
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog25 de gener del 2014, a les 2:03
-Altiva lluna
qui pogués acaronar-te!
-Xiprer, rep de llum
un bes, fred com la plata,
dins un nuvol missatger.
ResponElimina
Respostes
miquel25 de gener del 2014, a les 2:45
Els xiprers parlen quiets en veu molt baixa,
se'ls acosta la lluna amb fils de seda.
Diu: “Aquesta conversa no m'encaixa!”,
i torna amb els núvols com una bleda.
ResponElimina
Respostes
Consol25 de gener del 2014, a les 9:02
Els xiprers i la lluna s'han donat un espai de llibertat i se saluden tot fent el seu camí.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals25 de gener del 2014, a les 10:52
Xiprers com flames
vers la lluna gelada.
Núvols fets fum.
ResponElimina
Respostes
Eduard25 de gener del 2014, a les 11:22
Xiprers de gener,
agulles enfebrades
cap a la lluna gelada.
Xiprers dins la nit,
en estremit diàleg
amb el fosc cel adormit.
ResponElimina
Respostes
M. Roser25 de gener del 2014, a les 20:41
Entre la boira
la lluna es mira els arbres.
Xiprers que dormen.

Ostres no, que falto jo!!!
Bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
montse26 de gener del 2014, a les 9:05
festejant la nit,
la lluna els visita.
Plaer il·luminat.
ResponElimina
Respostes