 |
| Una foto de la Remei |
Verticals i tot, la grafia del pes no ens dóna ales. O ens corba en el desig de romandre sempre desafiants. Com jonc de riu, humida però mai corcada.
.......................................................................................................cantireta
Tu i jo,
ens dibuixem fins l'infinit
de grafies corbes...
Entre batecs d'ales
i reflexos tremolosos.
Tu i jo
com punts suspensius
que s'afonen.
.........................................................................................................carme
.jpg) |
| Una versió simplificada. |
El moviment de l'aigua
desdibuixa el reflex de la nostra imatge.
Alliberats de la definició,
acceptem de bon grat fer-nos paisatge.
En l'aire som figura,
en el reflex,
només l'esbós d'una ombra sobre l'aigua.
................................................................................Mònica Massó
Funambulista per la fina corda de la vida
sense xarxa
fimbrant com un jonc.
sense xarxa
fimbrant com un jonc.
.............................................................................................Pere
Som com joncs
en equilibri precari,
enfilem la vida.
............................................................................................Montse
Enfilats,
ben amunt,
ni que sigui en precari.
El món sembla millor
i el fons es veu molt lluny.
............................................................................................jo rai
Les línies, vives
verticals encorbades
però no vençudes.
.....................................................................................Noves Flors
De tant en tant
els versos gairebé
volen. Sorgint
de la realitat,
volen ser culminats.
.................................................................................Helena Bonals
Fent equilibris
petits ocells reposen.
Cadires de joncs!
.............................................................................................M Roser
La tarda en calma,
llambreja damunt l'aigua
la llum i l'aire.
..................................................................................................Glòria
Som com joncs
en equilibri precari,
enfilem la vida.
............................................................................................Montse
Enfilats,
ben amunt,
ni que sigui en precari.
El món sembla millor
i el fons es veu molt lluny.
............................................................................................jo rai
Les línies, vives
verticals encorbades
però no vençudes.
.....................................................................................Noves Flors
De tant en tant
els versos gairebé
volen. Sorgint
de la realitat,
volen ser culminats.
.................................................................................Helena Bonals
Fent equilibris
petits ocells reposen.
Cadires de joncs!
.............................................................................................M Roser
La tarda en calma,
llambreja damunt l'aigua
la llum i l'aire.
..................................................................................................Glòria
El moviment de l'aigua
ResponEliminadesdibuixa el reflex de la nostra imatge.
Alliberats de la definició,
acceptem de bon grat fer-nos paissatge.
En l'aire som figura,
en el reflex,
només l'esbós d'una ombra sobre l'aigua.
A vegades desdibuixats, a vegades més definits... sempre acabem reflectint-nos, d'una manera o altra.
EliminaEl poema va cap amunt...
Funambulista per la fina corda de la vida
ResponEliminasense xarxa
fimbrant com un jonc.
La foto preciosa i vosaltres com sempre ... especials :)
Bona nit Carme.
Funambulista em sento moltes vegades, Pere! I evidentment sense xarxa...
EliminaGràcies de nou per afegir-t'hi.
Bon diumenge, Pere.
Som com joncs
ResponEliminaen equilibri precari,
enfilem la vida.
Preciós! L'enfilem sigui com sigui... Montse, vas cap amunt.
EliminaContinuo aplaudint mentre faig de funambulista.
ResponEliminaAquí tenim molta corda. Una gran maroma de joncs.
Molta corda, Jordi, i molts equilibris entre tots. :) M'agrada aquest espectacle!!!
Eliminason una colla d'artistes, que sabeu crear paraules i dibuixos encisadors.
ResponEliminaMoltes gràcies, bruixeta!!!
EliminaLes pintures em recorden les notes en un pentagrama, una música que puc sentir a través dels vostres poemes.
ResponEliminaMúsica, dius... això ens fa pujar de categoria, eh? :) Gràcies, maca!!!
EliminaEnfilats,
ResponEliminaben amunt,
ni que sigui en precari.
El món sembla millor
i el fons es veu molt lluny.
Si el món ha de semblar millor m'enfilo on sigui, jo rai!!! :) Gràcies per ser-hi i per compartir.
EliminaUna abraçada.
ResponEliminaLes línies, vives
verticals encorbades
però no vençudes.
Ja hi ets, tu també, Noves Flors!!! Moltes gràcies!!!!
ResponEliminaAi marona meva... jo vaig passant... però no sé fer poemes :-)
ResponEliminaDona... si no vols no cal que en facis... però jo recordo que en un temps en feies, eh?
EliminaA les itineràncies... :D
Hehehehe però no vaig "progressar adequadament" ;-)))
EliminaGenial, m'encanta llegir-vos
ResponEliminaGràcies, Loreto!!!
EliminaBravo, poetes! Un plaer immens, seguir-vos.
ResponEliminaUna abraçada.
Una abraçada, Montse!!!
EliminaUauuuu! Foto preciosa, dibuix seductor, paraules màgiques. Que bonic aquest encontre d'ocells i poetes!!!
ResponEliminaOcell i poetes... m'agrada com ho dius. Gràcies!!!
EliminaDe tant en tant
ResponEliminaels versos gairebé
volen. Sorgint
de la realitat,
volen ser culminats.
De tant en tant, volen, tens raó i és un plaer veure'ls volar i fer-los volar... entre tots, encara millor.
EliminaJa hi ets, Helena!
bravo! afegeixo i punt suspensius i punts volats jugant a empaitar les comes i els punts i apart que seriosos us miren mentre volen per damunt dels vostres diàlegs!
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus punts... hi queden molt bonics i molt divertits!!!
EliminaUi, he arribat una mica tard...
ResponEliminaFent equilibris
petits ocells reposen.
Cadires de joncs!
Petonets , Carme.
No, no, encara no és massa tard... vinga, amunt!!!
EliminaGràcies i petonets...
Jo també faig tard, com sempre!
ResponEliminaLa tarda en calma,
llambreja damunt l'aigua
la llum i l'aire.
Doncs a mi em sembla una hora fantàstica... Amunt també!!! Gràcies, Glòria!!!
EliminaFines barres verticals que semblarien barrots que no ens empresonen.
ResponEliminaEns obren l'espai cap a la llibertat!
Fita
Perduts entre les arrels humides
ResponEliminamentre els cossos emergeixen com joncs
amb la mirada posta a l'horitzó nítid
d'una realitat que anem construint.
El reflex, lligam del que hem estat i serem.
Bona setmana, preciosa!
Aferradetes: