 |
| D'una foto de la Bruixeta |
Blat de moro i Moresc
També Blat dindi
Blat indi o blat de l'Índia
O més: Blat de les Índies
Roses de dacsa
bufes i esclafitons,
clotxes, crispetes,
borles, flors o mongetes
cotufes, palometes*...
Camps de panotxes...
Creuo isoglosses:
solcs de panolles
amb les seues pellofes.
Semblen boges,
de tan pèl-roges
........................................Miquel
Quina il•lusió!!!!! M’encanta el dibuix que has fet de la fotografia :)
ResponEliminaNo trobo pas que m'hagi sortit molt bé, però... es fa el que es pot... petonets...
EliminaNomés conec blat de moro (el més comú a casa meva), i moresc i panís els solc fer servir pel que comunament coneixem com a 'quicos'. Les altres no les havia sentit anomenar.
ResponEliminaPer a mi també blat de moro és la forma més habitual, però panís ja el tinc molt assimilat i dacsa em va semblar genial!
EliminaDacsa sembla una paraula estrangera...
EliminaO el femení de DACS, els famosos colors de cera :-DD
A mi no em fa aquesta impressió, d'estrangera, veus?
Eliminahe, he he... podríem dir tinc tres DACS blaus i quatre DACSES vermelles
Quatre dacses vermelles com les quatre barres catalanes ;-))
EliminaMés, més.
ResponEliminaLa sonoritat de la dacsa és de molt bon gust.
No coneixia dacsa, diria que tot el post és gràcies a la seva descoberta... de molt bon gust... cert. ;)
EliminaPanotxes.
ResponEliminaQuan erem petits les colliiem de la planta i ens entreteniem a "despullar-la" en deiem. Després les feiem a la brassa i amb mantega eren delicioses. Ho segueixen sent, tot i que nosaltres ens hem fet grans.
M'encanten els colors del dibuix.
Panotxes, l'he posat de títol, en comptes del que hi havia que era Sinònims.
EliminaPanotxes em sembla una bona aportació. Molta gent ho diu així. Però no sé si és ben bé un sinònim perquè fa referència a l'espiga, al fruit, no pas a la matèria del que està fet. Bé no sé si m'explico. Com que els versos ja estaven "tankats" ;) m'ha semblat un bon lloc posar-ho al títol.
Gràcies! Jo no n'havia menjat mai de petita... a casa meva no tenien costum i això que recordo haver jugar a amagar-nos entre els camps de blat de moro. Molt més alt que nosaltres...
Jo, blat de moro, panís i moresc...
ResponEliminaLes panotxes, són molt bones fetes a la brasa i després amb un raig d'oli d'oliva...A mi m'agrada deixar-les assecar i penjar-les per les fulles a la paret, són molt decoratives...
Petonets de mitja tarda.
Són una preciositat!!! Són boniques i tenen un color que m'agrada molt.
EliminaPetonets de vespre.
Panotxes Seguim Consumint...Anton.
ResponEliminaPanotxes Segueixen Ornant Escales... ;)
EliminaMolt instructiu, tantes paraules per anomenar el mateix! Les penotxes són molt estètiques: el color, la forma...tot.
ResponEliminaSón molt maques!!!
EliminaA la Marina Alta fan unes coques de dacsa delicioses. Les panotxes a la brassa amb sal només, i furtades si pot ser.
ResponEliminaM'agrada molt la paraula dacsa...
EliminaPer Girona també en diuen panolles, fins i tot un restaurant de la Vall d'Aro així se'n diu.
ResponEliminaUna llengua condensada a una tanka, ben oberta, amb un gran ventall de maneres d'assaborir-les.
Panolles, també la pujarem al post...
EliminaQuin munt de noms per dir la mateixa cosa! Curiós i instructiu.
ResponEliminaA mi m'agraden les panotxes bullides. Fa temps que no en menjo, ara que hi penso. :(
I tant! Em sembla sorprenent...
EliminaCamps de panotxes...
ResponEliminaCreuo isoglosses:
solcs de panolles
amb les seues pellofes.
Semblen boges,
de tan pèl-roges
Divertidíssim el teu poema, Miquel! M'agrada molt, tant enjogassat com és.
EliminaEm fa venir gana!! :-))
ResponEliminaAra mateix em menjaria uns quants kikos, o crispetes... mmmmmmmmmmmmm :-DDD
Ostres, noooooo! no volia pas fer-te venir gana!!!
Elimina
ResponEliminaAqui a l'Empordà a les tiges del blat de moro l'hin diuen "canoques".
Per treure les "panotxes" cal "espellofar" "capses" de blat de moro i les fulles serveixen per al "jas" dels animals ...
Bona nit Carme.
Canoques de la planta, la tija, no ho havia sentit a dir mai. Gràcies per la teva aportació, Pere.
Eliminai panotxa serviria?? Jo les vaig tastar fa un parell d'anys i em van encantar! Normalment em menjava el panís dolç d'aquest enllaunat, però així "al natural" és boníssim! Igual que el teu dibuix!
ResponEliminaJo no les he tastat mai, així a la brasa com diuen més d'un per aquí dant i m'encantaria fer-ho.
EliminaNo sé si la fórmula ha variat. Fa més de 30 anys, un treballador d'una planta que tracta industrialment el blat de moro, m'explicà que gran part de la dolçor de la cocacola, així com el caramel líquid d'alguns flams, l'extreien de la part dolça del gra de blat de moro.
ResponEliminaFita
Doncs ja he après una cosa nova!!! Gràcies, Xavier!!!
EliminaBlat de moro, per aquí es diu.
ResponEliminaM'encanten les crispetes, però fa temps que no n'he fetes ... potser aquest cap de setmana ...
Molt bon dia, Carme!
Bessets!
Recuperem les crispetes!!! Jo fa molt que no en menjo també...
EliminaMolt bona tarda, lluneta. Una abraçada.
Per mi és moresc (o kikos quan ja està torrat/fregit/condimentat) Vinc d'un terreny on no es cultiva i les panotxes les vaig coneixer de grandeta... Crec que unes vacances a València en varem menjar tal com dieu a la brasa comprades al passeig que hi havia a la llera del Túria allà al segle XX :)
ResponEliminaBon dia de dijous Carme!!
He, he, he... m'ha fet molta gràcia aquesta expressió teva "allà al segle XX"
EliminaBon vespre, lluna!
M'agrada molt la varietat de sinònims d'aquesta paraula. Me'n recordo que de petita em feia riure molt quan em deien que era blat de moro. El meu preferit és "dacsa" i que els valencians en diguin "rosetes" de les crispetes.
ResponEliminaRosetes, a mi també m'agrada molt! I m'agraden molt!!! ;)
Elimina