dimarts, 2 de juny del 2009

Contagiant...

Un matí al metro,

les cares de la gent,

mirades serioses, tristes, buides, perdudes,

sobretot adormides.

I un riure gratis, com les abraçades.

Potser acabareu rient també.

19 comentaris:

  1. Poguer fer que el riure es transmetri en un ensopit vago de metro ja es molt!!!

    ResponElimina
  2. què saludable és riure!´
    us recomano un altre vídeo encomanadís:
    http://www.youtube.com/watch?v=QNlbSBC1DhI

    ResponElimina
  3. He vist el saludable avís de l'Assumpta a P.I.
    Comença la ronda amb bon peu, venga, a pujar escales i fer el cim.
    Riure, ja m'agrada... no esbojarradament, si, que neteji els ulls i les galtes se'n resentin. Una abraçada matinera. Anton.

    ResponElimina
  4. Doncs sí que he rigut!!! Més que res he imaginat la sensació de pujar a un vagó on tota la gent s'està partint de riure i s'encomana :-))

    Gràcies Anton, ets un sol!! :-))

    ResponElimina
  5. Riure s'encomana i et fa sentir bé.

    ResponElimina
  6. Me he reído muy a gusto aunque el final daba un poquillo de miedo,esa carcajada parecía de película de terror¿dónde parará ese vagón?
    Besos

    ResponElimina
  7. Boníssim i quina meravella. Si no fos tímida ho provaria dins el vagó del meu tren...això sí que és gimnàsia per a l'ànima!

    ResponElimina
  8. es molt bo riure. I més de bon matí, a la grisa ciutat.

    ResponElimina
  9. No he pogut aguantar gens, a la que el paio comença a riure, m'he posat a riure jo també. De fet, ja m'ha encomanat el somriure inicial!

    ResponElimina
  10. S'encomana?
    :-D
    :DDoncs amb aquesta porqueria de connexió que tinc avui, no l'hem pogut veure...
    (Riem de la cara que hem posat, ho provarem demà...)

    ResponElimina
  11. No deu ser fàcil, Striper, jo no ho he provat mai, però és una idea!

    Gràcies Jesús, també és ben divertit!

    Riure, també m'agrada, molt, Anton!

    Assumpta, deu ser impressionant!

    kweilan, sempre va bé

    Núria, de res, a tu també t'àgrada riure, oi?

    Tere, a lo mejor se rieron todos hasta las cocheras...

    Frannia, jo crec que tampoc m'atreviria... això si si ens ho proposéssim les dues... juntes vull dir, ja estaria millor.

    Ma-Poc, hauríemde riure molt més, segur.

    Khalina, segur que arregla el dia.

    Xexu, doncs tu t ambé tens el riure fàcil!

    Els del PiT... si e t deixes s'encomana, segur que sí.

    ResponElimina
  12. i tant que he acabat rient! gràcies per posar aquest vídeo, me'n vaig a dormir amb un somriure. Bona nit :-)))

    ResponElimina
  13. Per fi!
    :-D
    Boníssim aquest paio (el curt vull dir).
    Certament no me n'he pogut estar de riure. És molt més sà que plorar i l'escena és genial!

    Hi hi hi hihi... hi hi hi... hi hi hi... hi... he... hehe... ha ha ha ha ha... :D

    ResponElimina
  14. La veritat es que veure algú riure pel carrer em provoca quasi sempre un somriure, i això es super agradable... :)

    Me n'alegro que t'hagi agradat el poema per a la proposta de "la barana"... Gràcies pel comentari!

    Neo

    ResponElimina
  15. Una bona manera de començar el dia :):)

    Crec que al metro de Barcelona també haurien de posar a extres fent això, la gent ho necessita :)

    Jo un cop vaig tenir un atac de riure amb plors inclosos, i que va durar un bon ratet, i no se reia ningú. Barcelonins! Heu de riure una mica més :)

    ResponElimina
  16. Me'l van enviar l'altre dia i se'm va encomanar també!

    ResponElimina
  17. Una profunda reflexió sobre la condició humana i la diàmica de grups.
    L'he agafat pel meu fèsbuc.
    Gàcies, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari