dimarts, 10 de novembre del 2009

Com un cigne


Com una fulla  
que  es  creu  un cigne
damunt  de l'herba  
com si fos mar
entre  il·lusions  mig  rebregades
nedo  la vida
somric  un  somni
m'estiro  al camp.
Mirades  netes
per  estimar.


23 comentaris:

  1. Si te n'he llegits de bonics, aquest poema el trobo molt i molt especial. És bell, desestressant i molt esperançador, moltes gràcies Carme per embellirme el dia.

    ResponElimina
  2. Quin poema, Carme... M'has deixat bocabadada. Encomana una calma!
    Gràcies, és bellísim.

    ResponElimina
  3. Mirades netes per estimar....sense barreres de por, al desengany

    ResponElimina
  4. De vegades som com una fulla, se'ns emporta el vent, altres caiem a terra..., perdem la branca del nostre arbre, i quan protegim el fruit, o donem ombra a qui li cal...
    Mentre tinguem fulles hi hauran arbres...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Buuufffff!!!!

    gràcies un cop més dolcíssima...
    és una passada!

    Em supera de llarg!
    no tinc paraules...

    un petó dolcíssim, nina..
    :¬)********

    ResponElimina
  6. Gràcies, Cèlia, a vegades els dies s'espatllen o s'embelleixen per coses ben petites, crec que llegint-nos sempre acostumem a embellir-los. Un petó bonica.

    Anna, gràcies, la calma ens fa molta falta, a mi la primera, miro de sembrar-ne encara que sigui només per a consum propi i dels amics. :) Petonets

    Exacte, garbí, l'has clavada, sense por! Una abraçada .

    Gràcies, Striper!

    Eli, una abraçada.

    Sí, onatge, a vegades som com una fulla, a vegades no voldríem ser-ho i a vegades es bo de deixar-se anar una mica. Una abraçada.

    Barbollaire, una fulla-cigne és molt suggeridora, em va agradar caçar-la al vol. Gràcies per la foto, petonets per a tu també.

    estrip, gràcies!

    ResponElimina
  7. Ser fulla i creure's cigne: genial.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  8. Doncs fa cosa d'un parell d'anys, no se sap com, van aparéixer un parell de cignes a la badia, i era molt estrany veure que hi eren, dins la mar i tan bé, i la gent els portava menjar i tot... Se m'havia oblidat. No sé com degué acabar la cosa...

    ResponElimina
  9. Aquí
    en les meves nits,
    en la meva solitud
    escollida en les hores trenqui-les
    vaig envoltar la teva efígie,
    la teva estampa
    entre somnis i il•lusions.
    Mirades netes,
    fulles que llisquen
    sota la corrent en arrugues
    arrissades pel vent riu avall
    com la transparent full d’uns llavis.
    Entre el canyar de les meves mans
    guardo el petó translúcid
    pestanyes de veus murmuren meu coll
    robant olors primaverals.

    ResponElimina
  10. La fulla damunt l'herba com cigne al mar... és una imatge preciosa!!

    Nedem la vida! I, sobre tot, no ens oblidem mai de somriure... :-))

    ResponElimina
  11. Francesc, a vegades hi ha imatges que et cauen bé sense saber perquè. Una fulla que aixeca el coll com un cigne... acaba suggerint alguna cosa més.

    Noves Flors, no sap com m'alegra el teu comentari, ja que tot i que pensava que els cignes no estan al mar, no podia evitar de posar-ho així en el poema. Bé doncs sempre hi ha algun cigne singular que va a nedar pel mar... doncs aquests! :)

    Manel gràcies un cop més pel poema, qui va escriure que la tardor era la primavera de l'hivern?

    Assumpta, un gran somriure per a tu, bonica!

    ResponElimina
  12. Jo sóc de les que m'encanto i em quedo badant llegint tanta bellesa...

    ResponElimina
  13. Què bonic!Avui t'has superat amb aquests versos!

    ResponElimina
  14. Nedar en lloc de caure. Ens has donat un bon moment de la teva col·lecció.

    Bona tardor.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Zel, un petó.

    kweilan, m'alegro que t'agradin.

    Rafel, caure? realment si he de triar sempre és millor nedar... gràcies, bona tardor, doncs!

    ResponElimina
  16. Les il·lusions mig rebregades
    en el pit resen confiades
    de son esperat destí
    I es miren il·lusionades
    han aconseguit noves mirades
    que ompliran d'estima el pit.
    ...........Anton.

    ResponElimina
  17. Un cant a la vida!!...Tot i tenir unes il.lusions mig rebregades, sentir la pau i la llibertat de "nedar la vida com una fulla sobre el mar" i "estirar-se al camp" i"somriure amb els somnis" i "estimar"...No es pot demanar més!!
    Ja veig que ho vas veure clar, que la meva imatge et quedaria molt bé a la capçalera del teu blog.Sembla que l'hagués fet a mida, perque entonés amb els teus colors.Em fa molta ilusió veure-la aquí.Gràcies per escollir-la.
    Una abraçada molt forta

    ResponElimina
  18. Anton, moltes gràcies! Les teves paraules són plenes d'esperança i de futur.

    Montse, ja veus, eh? jo també trobo que queda fantàstica! Gràcies per deixar-me-la. Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Per variar, estic d'acord amb la Cèlia i també amb Striper: Mirades netes per estimar. És tot un poema preciós, i el final es increíblement tendre. Petons.

    ResponElimina
  20. Com una fulla estimo el terra al que caic...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari