divendres, 15 de gener del 2010

La poma de l'Elvira


L'altre  dia  una amiga blocaire,  l'Elvira de  Si dubto és  que sóc, si penso és que sóc  em va descobrir  un secret.  Bé,  un  secret  compartit,  tal i com acostumen a  ser  el secrets  dels  blocs.  Em  va  explicar  que  tot  fent  una bona mossegada  a  una poma,  hi ha la possibilitat  que  et  surti  un conte.  Eeeeep!   vaig  pensar  jo,  que  a mi m'agraden els  contes!  He  parat  molta  atenció a cada  poma  des  d'aquell dia.


Un matí, jo tenia  una mica  de mal de panxa  i vaig  decidir  fer-me  unes  pomes  al forn,  com que són boníssimes, a tothom li agraden  i  jo sóc  una exagerada,  en vaig  fer  10.  Deu  pometes  vermelles  per  anar  menjant  tal i com ens  vinguessin de gust.  És  evident  que per  a fer-les  al forn  no podia  queixalar-les.  Jo  els tallo  un barretet  i  després  trec  tot  el cor  i les llavors.  I aquest  forat  l'omplo de sucre.    Però  jo pensava...  si  hi  ha conte  dins,  que  hi té a veure  la mossegada?  I  tallava  amb  cura  i extreia  poc  a  poc  les llavors  per  si  sortia  alguna  cosa.  Només  amb  el començament  d'un  conte  ja em  conformava.  Però  les  pomes  callaven  i callaven.  


Fins  que  la  més  grossa  i la més  vermella  tenia  unes llavors  ben estranyes,  com si fossin  lletres.  Les  vaig  classificar  (cap quadrat  que és  una)  i  eren aquestes:  AAAAAAA C  DD EEE  III J  L MMM NNNN O P  TT UU  X,  vaig  pensar  en un  abecedari una mica  estrany,  fins  que vaig  començar  com si  jo fos  una d'aquestes  blocaires enjogassades,  que s'apunten  a tot, a confegir  paraules. 


Vaig  posar les  pomes  al forn,  tot  controlant  bé  la posició  de la meva  poma...  era meva  i jo ho sabia,    i  qui  sap  si el conte  acabaria sortint.  Per  més  que  combinava  lletres i paraules  no hi havia  manera  de treure'n  res.


Però quan me la vaig  menjar,    en silenci,  amb els  lletres davant,  em va sortir  una  frase:   Un matí jo tenia una mica  de mal de panxa...

26 comentaris:

  1. Quina "dolçor" de conte!!!

    Donc tenia raó l'Elvira, oi?, (jo tampoc ho havia sentit a dir mai, però m'agradarà pensar-hi).
    Desitjo ja et trobis bé.
    Com les pomes, crues, m'agraden força... i aprofitan que no em veu ningú... em sembla que també n'hi faré una queixaladeta a una... és que amb aquesta vermelló són ben temptadores!!!
    Un petonet, Carme.
    =)))

    ResponElimina
  2. La poma... i les lletres. Un conte nou. Va caure la poma a terra ja madura i plorava per que li faltava una U, passava un ruc i la va xafar esclafar, incomprensible ment li va passar el plor... Ara tenia les lletres màgiques, dos del seu nom la P i la A i la que li havia donat el ruc al xafar-la la U... P A U... Si el voleu acabar... E´s el que m'ha suggerit la P O M A.. Bon dia, Anton.

    ResponElimina
  3. Doncs si, ha sortit un conte i entretingut.
    La mossegada de la poma......sensual, m'ha fet pensar en el primer pecat d'Eva, que per cert, es un pecat meravellós.

    ResponElimina
  4. A més de col·leccionista, poeta i dibuixant...ets un pou d'idees!!! :)
    A partir d'ara, quan em mengi una poma al forn, m'hi fixaré bé! ;)

    Has provat de posar-hi un polsim de canyella?

    bon dia!

    ResponElimina
  5. Molt bo Carme el conte i la poma!!!! veus com si hi ha contes dins les pomes? t'ha sortit fantàstic!

    ResponElimina
  6. Demà mateix, compre pomes. Decidit.
    :)

    ResponElimina
  7. Esteu aconseguint que les pomes tinguin molt suc!

    La poma al forn, quin postre més facil i més bo!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. -assumpta- no deixis mai de mirar a dins!

    Anton, a més a més de regalar poemes arreu on passes ara contes! Gràcies!

    Fanal blau, fixa-t'hi bé, no cal que siguin al forn, crues també porten contes... i sí, amb canyella també són boníssimes, gràcies!

    Elvira, noia, quan tens raó, tens raó! No ha res més a dir... :) gràcies guapa! per la idea, per la poesia que porta dins.

    Noves flors... genial... farem el recull dels contes que sortien de dins les pomes!

    sànset, gràcies, són boníssimes! Un petó perfumat de poma!

    ResponElimina
  9. Carai! Quins contes més originals. Felicitats pels anys i per aquests dos contes. Ah! i pels dibuixos, tot m'agrada't molt,. Llàstima del temps que no puc mirar tot el què voldria. Voldria que el dia tingués més hores per poder endinsar-me més als vostres Blogs.

    ResponElimina
  10. Carme!!! Et prometo que quan vaig llegir aquella història de l'Elvira vaig pensar en tu!! :-))

    Fins i tot vaig estar a punt de posar "Si ho veu la Carme en fa un conte", però no ho vaig posar perquè si tu ho veies no et sentissis com "obligada"... i ara hem tingut el conte igualmeeeeent!! Què bé!!!

    Un conte que comença i acaba en sí mateix jeje... Molt original i molt bo! (tan bo com les pomes al forn!!) ;-))

    ResponElimina
  11. Santa imaginació! Quin conte més bonic, Carme.
    Les pomes només m'agraden d'aquesta manera. Al forn.
    Perdona, Carme, per insistir. Com no presentis els teus dibuixos per fer estampats, catifes o el què sigui, senyal de què ets BURRA (perdó!). Són tant bonics!
    Oh! Quina ràbia que em fas! Segur que no mous ni un dit. Com a mínim, registre'ls!

    ResponElimina
  12. Mª Antònia, ets benvinguda sempre que vulguis i puguis... ja se sap... el temps és limitat. Gràcies per les teves paraules. Una abraçada.

    Assumpta, ja m'ho crec, ja... que hi pensessis. Tu sempre penses en tothom! M'alegro que t'agradi! Una abraçada també per a tu, preciosa!

    Je, je, je... Anna, dec ser-ho, perquè realment no moc ni un dit (a part del de fer córrer el ratolí) i a més continuo creient que no s'ho valen. I no sabria què ni com bellugar... a passar-ho bé als blogs! i ja està!

    Ara si vols estampar-te'n algun en alguna samarreta, només has de fer que dir-ho! :)

    ResponElimina
  13. Maquimarquina? Ara no recordo el nom de la fàbrica o de la casa de catifes. Jo hi veig catifes en els teus dibuixos. Sé el què em dic, Carme. Ho sé molt bé. Són espectaculars. Originals i vistosos. Fora de la normalitat. Decoratius. Imagina aquest dibuix, el de les pomes, eh? Amb un sofà al damunt, negre o vermell, una butaca negre a l'altra banda de pell... és que ho veig! Ja pensaré...

    ResponElimina
  14. Que bo Carme! Mentre llegia anava pensant que això ja era un bon relat, i mira, m'he endut la grata sorpresa final.

    ResponElimina
  15. M'heu convençut (l'Elvira i tu). Començaré a menjar pomes a dojo a partir d'avui mateix per produir bons contes...
    Per cert, Carme, moltes felicitats pel teu aniversari.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Anna... però tu em vols donar feina, o què? quin compromís! només faltaria que em diguessin fes un estampat per una catifa i ja no sabria pas què fer... :) si és pur hobby i atreviment... no en tinc ni idea!

    Xexu, gràcies!

    Ramon, ja ens els deixaràs llegir, eh? Gràcies per la felicitació!

    ResponElimina
  17. Genial, Carme! Tens una imaginació fantàstica que ens fa gaudir moltíssim a tots els blocaires que tenim la sort de conèixer el teu bloc.

    ResponElimina
  18. M'has sorprès al final! Bona feina! Intentaré recordar-lo quan faci pomes al forn a les meves filletes...

    :)

    Utnoa

    ResponElimina
  19. Jo també vull llegir pomes! I al forn dius que també funciona? Ja sé què soparé demà... un conte! Carme, t'ha sortit rodó i molt bonic! Quina imaginació!

    ResponElimina
  20. Totes les pomes tenen una historia o un conte de fet al primer conte de la historia la poma era protagonista.

    ResponElimina
  21. Utnoa, per les teves filletes, primer les pomes al forn i després el conte que n'haurà sortit.

    Gràcies, Cèlia... saps els conte s que surten dins les pomes, tenen una condició: s'han de compartir. Ens l'¡hauràs d'explicar.

    Pel que fa a la meva imaginació, malgrat que sembla que esteu tots d'acord... us he de dir que us equivoqueu ... precisament sempre he cregut que jo no en tinc gaire ... em costa inventar situacions que no siguin realistes o quotidianes. Fent un gran esforç aconsegueixo alguna cosa. Vull retornar tot el mèrit imaginatiu d'aquest conte a qui li pertany: l'Elvira, creadora de tota la màgia que poden tenir els contes dins les pomes.

    Striper, doncs potser és per això! És una possibilitat. Però recorda que s'han d'explicar... :)

    ResponElimina
  22. molt bo. M'ha agradat molt. Ben original

    ResponElimina
  23. Khalina, gràcies, maca m'alegro que t'hagi agradat!

    ResponElimina
  24. M'ha agradat molt... no se sap mai on podem trobar una lletra... ara... les pomes en tenen moltes ;-)

    ResponElimina
  25. Calaix, es veu que sí, que entenen moltes... i fins ara sense saber-ho! Clar que més val tard que mai! T'enllaço!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari