dijous, 18 de març del 2010

Pinya

Obrir-se amb l'eina del temps
i l'escalfor  del sol
per desfer-se en mil  bocins,
com mil recomençaments

Amb el temps
tot s'obre...
el sol ho fecunda
de vida, i després
de vegades es desfà
en mil bocins
sense recomençaments...
Sort que tornar a començar,
sempre és diferent...
onatge
La roda del carro
no ha parat compte
i la pinya ha esclafat.
Quanta vida encapsada
que s'ha espaordit
i ara es barreja
en la terra panalosa
com recapte l'ocells.
Pinya perduda, destroçada
per un avatar del desti.
Anton
I de la pinya, els pinyons.
Closca i clofolla,
protegida la llavor
que té perfum de vida nova,
de resina, de boscatge i d'abundor.
Isabel
Darrere de cada silenci, l'etern soroll d'una nova possiblitat.
Francesc

24 comentaris:

  1. Cada dia és un recomençar...aquí el goig i aquí la por. Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  2. Recomenço un nou...bon dia, Carme!
    I un aplaudiment per aquesta poesia-dibuixada o aquest dibuix poetitzat.

    ResponElimina
  3. Dolç moment per començar el dia...la pinya boníssima i digestiva i...maca per fora i per dins!
    bon dia Carme!

    ResponElimina
  4. T'ha quedat molt bé aquesta pinya, Carme. Molt. La trobo maca, maca!
    M'ha fet pensar en un racó del jardí. Van molt bé per encendre el foc. Amb aquesta no ho faria, clar. Té nom: Carmeta!

    ResponElimina
  5. Darrere de cada silenci, l'etern soroll d'una nova possiblitat.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  6. La pinya, hospitalària generosa, s'obre espargint les seves llavors que extendran l'hospitalitat per tot arreu. Així neix la inmortalitat de la unió, amb què s'aconsegueixen les millors fites.
    Com a símbol d'unió i força té molt a veure en el fet casteller.
    Bon dia pintora poetesa.

    ResponElimina
  7. Tan de bo a la vida tot fos com una pinya...

    Amb el temps
    tot s'obre...
    el sol ho fecunda
    de vida, i després
    de vegades es desfà
    en mil bocins
    sense recomençaments...
    Sort que tornar a començar,
    sempre és diferent...

    Una abraçada amb dolçor de pinya.
    onatge

    ResponElimina
  8. La roda del carro
    no ha parat compte
    i la pinya ha esclafat.
    Quanta vida encapsada
    que s'ha espaordit
    i ara es barreja
    en la terra panalosa
    com recapte l'ocells.
    Pinya perduda, destroçada
    per un avatar del desti.

    ResponElimina
  9. I l'escalfor del temps ens dóna el seu gustós fruit.

    ResponElimina
  10. I de la pinya, els pinyons.
    Closca i clofolla,
    protegida la llavor
    que té perfum de vida nova,
    de resina, de boscatge i d'abundor.

    Isabel

    ResponElimina
  11. La vie recommence..!


    i tant.. el temps és una bona eina:)
    molt xula la pinya!!

    ResponElimina
  12. El temps és una eina que va fent la seva feina sense aturar-se mai i millor que sigui així. :-))

    ResponElimina
  13. Darrerament només em deixo caure pel meu blog per a escampar de la millor manera que puc, les notícies que van corrent sobre la moguda del cementiri nuclear. Avui, no he pogut tancar el blog sense entrar a veure aquesta pinya que em sortia dibuixadeta en petit i llegir-te.
    De vegades potser em convindria aturar-me i deixar que em toques el sol i anar sembrant els meus pinyonets a mida que em relaxo, però no en sé i a aquestes alçades no m'hi veig, sincerament.
    M'ha agradat (com sempre) aturar-me a casa teua. Veure altres companys i companyes d'altres blogs amics que aneu fent camí. Jo tinc tants camins oberts que no puc anar per tots a la vegada sense esgotar-me.
    En fi...! Res! Que la primavera ja quasi la tenim aquí i em sembla que gairebé tothom la esperam amb ganes, després d'aquest hivern tant llarg i fred.
    Un petó Carme. I molts records a tothom! :)

    ResponElimina
  14. Mmmmmm m'encanta la pinya!! :-))

    El temps vist com una eina... mai m'ho hagués plantejat, però ho trobo la mar de simbòlic ;-)

    ResponElimina
  15. Només d'imaginar-me el bon gust d'aquests pinyons oberts amb l'eina del temps i l'escalfor del sol, sento un rau rau! mmmmm! boníssims!
    El trobo maquíssim!

    ResponElimina
  16. He llegit els versos i m'he quedat pensativa, m'ha fet pensar en mi. Els he tornat a llegir i hi he trobat una resposta a les moltes preguntes que em faig últimament.
    Certament el temps és una eina i espero que sigui eficaç.
    M'agraden els mil recomençaments, m'agradaria desfer-me en mil bocins...

    ResponElimina
  17. Frannia, bona nit guapa, cada dia, de nou!

    Gràcies, fanalet, una abraçada, guapa!

    Ara, ja bona nit, Joana, un petó de bona nit.

    Gràcies, mestra, per posar-me bona nota!

    Salut i Terra, Francesc!

    Pilar, així la vida s'escampa i continua i recomença ala vegada. Bona nit Pilar

    ResponElimina
  18. onatge, tant de bo la vida fos com una pinya... ho pensaré... :) una abraçada.

    Anton, gràcies per la poesia, ja la tinc a dalt el post... la pinya perduda i esclafada... també deixa els seus fruits i llavors. Un petó de bona nit.

    garbí, que bons són els pinyons!

    Isabel, aquest perfum de vida nova.... fa una olor boníssima.

    La vie recommence, la vie continue, la vie ne s'arrete jamais. Que et vagi molt bé, per allà baix.

    Mc, el temps... costa d'entendre a vegades...

    Trini, he anat seguint els rteus anuncis de suport a la causa... avui he deixat a mitges l'article, perquè m'he connectat a estoneetes curtes. Crec que tots fem més coses de les que hi caben en el nostre temps, i sempre hem de prioritzar... el que ens sembla més important. Acabaré d e llegir l'article, abans dp'aanr a dormir. Bona nit guapa!

    Assumpta, el temps a vegades és complicat, però fa la seva feina i per això ho he vist d'aquesta manera.

    Cèlia, si que en són de bons!

    Noves flors, com un pinyó o com una pinya que escampa llavors... aquí la gent fem tantes coses que m'ha semblat que escampavem llavors arreu.

    Guspira, la màgia de les paraules es fa més evident en situacions com aquesta... m'encanta que hagis intuit respostes... bona nit guapa. Mil bocins? que siguin mil llavors de coses o activitats que germinaran.

    ResponElimina
  19. Necessitem ja el sol que ens faça obrir com a la pinya!!
    Preciós el dibuix... m'encanta

    ResponElimina
  20. Voldria fer-me taca de tinta i entrar dins un dibuix dels teus com el d'avui(perdó ahir) i acostar-m´hi a la pinya badada amb l'eina del temps a les mans i ajudar-la pobreta a escampar-se encara més i a treure els pinyons....

    ResponElimina
  21. I mira que a mi no m'agrada la pinya... però aquesta l'he trobada exquisidaaa!
    ;)))

    ResponElimina
  22. Albanta, sembla que el sol es fa esperar, aquest any!

    Elvira, ets com un solet...

    assumpta, les de pinyons no t'agraden? :)

    ResponElimina
  23. Saps, la pinya tropical, no m'agrada i jugava amb la dualitat del nom. Encara que sí m'agrada el suc... coses rares, ja t'ho dic!

    Les altres sí, i tant!!!

    Petons, matiners!
    Que tinguis molt bon dia!
    ;)))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari