dilluns, 21 de juny de 2010

Temps de flors - 9 - Gerbera

 


Fràgils  tonalitats  de  la vida
submergides en la claror  inabastable.

Perfums   enyorats,  presoners  del temps.
Els  dits cerquen camins a les  palpentes,
explorant la llum,  per compartir-la,
abans que fugi de les  línies incertes
que les mans  volen reseguir.




23 comentaris:

  1. Bellesa (i transcendència) en les teues paraules i en el teu dibuix, que crec que és una gerbera.

    ResponElimina
  2. Sí, jo també crec que és una gerbera (margarida africana, també) gràcies, Noves Flors!

    ResponElimina
  3. Aquest any hi vaig veure més flors i no tantes composicions florals i es nota en els teus dibuixos... Com sempre unes paraules que acompanyen :)
    Bona tarda carme

    ResponElimina
  4. Molt bonic, però sembla que s'estan ofegant aquestes flors amb tanta aigua,no?

    ResponElimina
  5. sàvies son les mans, en busca sempre del que volen

    ResponElimina
  6. oh, quina imatge,
    hi he quedat hipnotitzada......
    =;*)

    ResponElimina
  7. Ja saps que fa poc que et conec, Carme... Realment ets una artistassa, eh? M'agrada molt el que fas!

    ResponElimina
  8. Jo també penso que són més boniques al natural. Les voldríem aturar i que la seva bellesa en acompanyi sempre, però potser és que no entenem encara l'essència!

    ResponElimina
  9. Perfums enyorats, presoners del temps... i com una olor ens transporta a un passat efímer que resta en el record, olors intensos, tonalitats fràgils, i la línia de la vida sempre incerta!

    El dibuix d'avui t'ha quedat que ni pintat, je je

    ResponElimina
  10. M'ha agradat arribar a aquesta dimensió màgica aconseguida amb la claredat inabastable, submergida en el silenci de l'aigua.
    Segur que la claredat esdevé llum.
    Petonets, Carme!

    ResponElimina
  11. No sé si és una gerbera però en tots cas no és gens gebrada més aviat és tèbia com les paraules, tèbies, càlides , de la fragilitat del to vital immersa en la claror....ai els dits pobrets anant cecs a les palpentes!!! culpa de les línies mentideres que fan fugir la llum .....i mans i dits una mica embolicats per tal de compartir-la!

    ResponElimina
  12. Només vinc a dir-te que l'he trobat preciós: el poema i el dibuix.
    Un petó de bona nit!

    ResponElimina
  13. El meu "urbanitisme" fa que cregui que no he sentit mai el nom de la flor... "gerbera" :-)

    El que sí puc dir és que el dibuix és una passada... Això ja és una mena de disseny total, una festa de colors i contrasts... M'encanta!!

    ResponElimina
  14. "I és allà on els dits
    han dibuixat la tendresa,
    que la pell floreix
    amb la tonalitat,
    lluminosament perfumada,
    de tu.

    No hi han línies incertes.
    Sols la certesa del teu pas
    en mi."


    Un petó dolç, nina
    :¬)*

    (ps. gràcies un cop més...)

    ResponElimina
  15. Així es conservaran millor. Rot i que hi veig molta aigua...

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Joana, gràcies, que tiguis molt bon dia!

    Ada, pot ser que tinguis raó, però jo només he copiat. Esperem que no s'ofeguin!

    Tant de bo fossin sempre sàvies les mans i savis els cors, garbí!

    Gràcies Hypatia, maca! Petonets!

    ResponElimina
  17. Ferran, jo trobo que aquesta paraula em va força gran, però te l'agraeixo molt de totes maneres, gràcies i un petó!

    Cèlia, a les persones, em sembla que ens falta molt per entendre l'essència, qui sap si les flors ho tenen més clar.. :) Petonets.

    lolita, un comentari genial, una bona interpretació, gràcies!

    I el teu també, Pilar, sempre completes el posts amb les teves paraules

    ResponElimina
  18. Elvira, sembla que t'hi hagis capbussat a dins i els teus dits s'hagin embolicat amb els meus, tot dibuixant línies i paraules. Gràcies!

    Fanal blau, doncs gràcies per passar. Un petó de bon dia?

    Assumpta, et confessaré una cosa, la vaig buscar, la flor i el nom, jo tampoc la vaig reconèixer. M'agrada aprendre una mica més dels noms de les coses. :) Per això sé que també els diuen margarides africanes i que són de la familia dels girasols. Tot buscat... un petó!

    Poeta, barbollaire, gràcies per dur-me la teva poesia fins aquí. Em sembla tot un privilegi. Un petonet també per a tu.

    Sànset, a vegades massa i a veades massa poc... costa de trobar la mesura de les coses. :)

    ResponElimina
  19. Aquest també el trobo genial, Carme. Ets la millor alhora de fer catifes! Les flors, els colors... molt ben combinat.

    ResponElimina
  20. Ben bé que tots caminem a cegues.
    Aquesta fragilitat de tonalitats amaga una força interior considerable. ^_^

    ResponElimina
  21. Anna, finalment, ja fas que vegi catifes en els meus dibuixos...

    Gràcies perdició! caminem a mitges, de la fosca a la llum tantes vegades, tantes... i una més!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari