Fràgils tonalitats de la vida
submergides en la claror inabastable.
Perfums enyorats, presoners del temps.
Els dits cerquen camins a les palpentes,
explorant la llum, per compartir-la,
abans que fugi de les línies incertes
que les mans volen reseguir.
Bellesa (i transcendència) en les teues paraules i en el teu dibuix, que crec que és una gerbera.
ResponEliminaSí, jo també crec que és una gerbera (margarida africana, també) gràcies, Noves Flors!
ResponEliminaAquest any hi vaig veure més flors i no tantes composicions florals i es nota en els teus dibuixos... Com sempre unes paraules que acompanyen :)
ResponEliminaBona tarda carme
Molt bonic, però sembla que s'estan ofegant aquestes flors amb tanta aigua,no?
ResponEliminasàvies son les mans, en busca sempre del que volen
ResponEliminaoh, quina imatge,
ResponEliminahi he quedat hipnotitzada......
=;*)
Ja saps que fa poc que et conec, Carme... Realment ets una artistassa, eh? M'agrada molt el que fas!
ResponEliminaJo també penso que són més boniques al natural. Les voldríem aturar i que la seva bellesa en acompanyi sempre, però potser és que no entenem encara l'essència!
ResponEliminaPerfums enyorats, presoners del temps... i com una olor ens transporta a un passat efímer que resta en el record, olors intensos, tonalitats fràgils, i la línia de la vida sempre incerta!
ResponEliminaEl dibuix d'avui t'ha quedat que ni pintat, je je
M'ha agradat arribar a aquesta dimensió màgica aconseguida amb la claredat inabastable, submergida en el silenci de l'aigua.
ResponEliminaSegur que la claredat esdevé llum.
Petonets, Carme!
No sé si és una gerbera però en tots cas no és gens gebrada més aviat és tèbia com les paraules, tèbies, càlides , de la fragilitat del to vital immersa en la claror....ai els dits pobrets anant cecs a les palpentes!!! culpa de les línies mentideres que fan fugir la llum .....i mans i dits una mica embolicats per tal de compartir-la!
ResponEliminaNomés vinc a dir-te que l'he trobat preciós: el poema i el dibuix.
ResponEliminaUn petó de bona nit!
El meu "urbanitisme" fa que cregui que no he sentit mai el nom de la flor... "gerbera" :-)
ResponEliminaEl que sí puc dir és que el dibuix és una passada... Això ja és una mena de disseny total, una festa de colors i contrasts... M'encanta!!
"I és allà on els dits
ResponEliminahan dibuixat la tendresa,
que la pell floreix
amb la tonalitat,
lluminosament perfumada,
de tu.
No hi han línies incertes.
Sols la certesa del teu pas
en mi."
Un petó dolç, nina
:¬)*
(ps. gràcies un cop més...)
Així es conservaran millor. Rot i que hi veig molta aigua...
ResponElimina*Sànset*
Joana, gràcies, que tiguis molt bon dia!
ResponEliminaAda, pot ser que tinguis raó, però jo només he copiat. Esperem que no s'ofeguin!
Tant de bo fossin sempre sàvies les mans i savis els cors, garbí!
Gràcies Hypatia, maca! Petonets!
Ferran, jo trobo que aquesta paraula em va força gran, però te l'agraeixo molt de totes maneres, gràcies i un petó!
ResponEliminaCèlia, a les persones, em sembla que ens falta molt per entendre l'essència, qui sap si les flors ho tenen més clar.. :) Petonets.
lolita, un comentari genial, una bona interpretació, gràcies!
I el teu també, Pilar, sempre completes el posts amb les teves paraules
Elvira, sembla que t'hi hagis capbussat a dins i els teus dits s'hagin embolicat amb els meus, tot dibuixant línies i paraules. Gràcies!
ResponEliminaFanal blau, doncs gràcies per passar. Un petó de bon dia?
Assumpta, et confessaré una cosa, la vaig buscar, la flor i el nom, jo tampoc la vaig reconèixer. M'agrada aprendre una mica més dels noms de les coses. :) Per això sé que també els diuen margarides africanes i que són de la familia dels girasols. Tot buscat... un petó!
Poeta, barbollaire, gràcies per dur-me la teva poesia fins aquí. Em sembla tot un privilegi. Un petonet també per a tu.
Sànset, a vegades massa i a veades massa poc... costa de trobar la mesura de les coses. :)
Molt bonic, Carme, m'encanta
ResponEliminaGràcies, Joana!
ResponEliminaAquest també el trobo genial, Carme. Ets la millor alhora de fer catifes! Les flors, els colors... molt ben combinat.
ResponEliminaBen bé que tots caminem a cegues.
ResponEliminaAquesta fragilitat de tonalitats amaga una força interior considerable. ^_^
Anna, finalment, ja fas que vegi catifes en els meus dibuixos...
ResponEliminaGràcies perdició! caminem a mitges, de la fosca a la llum tantes vegades, tantes... i una més!