dilluns, 14 de juny del 2010

El far d'onatge

Dedicat  a  tots  els  "sense  rellotge"  del món,  els  que ja l'han  arraconat,
encara  que  facin trampa  i mirin l'hora  del mòbil...   com jo...


L'home ha quadriculat el temps.
El temps, abans, déu sense consciència
s'ha enutjat pel desvetllament del seu son.

Ens  ha  condemnat  a l'eterna tirania dels segons.
Pels segles dels segles. 

Un gran càstig ha de correspondre a una gran falta.
Però, ningú té temps de reflexionar quin  és el pecat.
No en podrem reparar mai la culpa.

Viurem eternament en la il.lusió d'un temps  inexistent.
Atrafegats,  esclaus,  com si les petites peces falses
en que hem partit els  moments fossin reals


37 comentaris:

  1. No, no, jo sense rellotge no vaig enlloc! Em sento com despullat sense ell, em falta alguna cosa.

    ResponElimina
  2. Uff jo hi el rellotge ara m'el trec per dormir intento passar de ell el cap de setmana pero entre setmana es un vici . la puntualitat i portar l'hora exacte.

    ResponElimina
  3. Ptser la vida tindria que ser sense menys rellotge, però per sapuiguer l'estona que vull la pastaem fa falta.

    ResponElimina
  4. La nostra presó de veritat és el temps. I les presses. Segur que viuríem més anys -i millor- si exterminéssim tots els rellotges!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Jeje, jo sóc igual que tu també! Al principi només em treia el rellotge a l'estiu, ara ja mai me'n poso (tot i fer trampes, sí). Salutacions

    ResponElimina
  6. Em solidaritzo en tot els que necessiten portar rellotge per manca de temps lliure.

    Salut!

    ResponElimina
  7. fa cinc anys vaig deixar el rellotge en un calaix. és clar que només va ser un símbol perquè, com tu, miro l'hora al mòbil. però em sembla que fou un símbol important per a mi. i el temps té la mesura que cadascú vol donar-li.

    ResponElimina
  8. Carme, GRÀCIES. El far et fa l'ullet i també te les dóna... Fa anys que no porto rellotge.

    Temps sense temps...

    El rellotges és una andròmina
    inventada pels homes...
    A mi m’agraden els rellotges
    de sol a temps de lluna...,
    i els de sorra desgranant
    temps pel cos de la vida.

    El temps no existeix,
    viure i estimar sense
    rellotge ni temps.

    Un que va voler estalviar temps
    va morir ofegat de temps...

    Una de les pitjors esclavituds
    és la del rellotge i la
    seva cadena de temps...


    Una abraçada sense rellotge.
    onatge

    ResponElimina
  9. M'agraden el rellotges. Les seves agulles tombant constantment com una baldufa, simbolitzant rodes i sínies...Només en porto al matí i deixo que m'esclavitzin les seves porcions mentre faig veure que treballo. A la tarda consulto el de la plaça de la vila, el de l'estació del tren, el del rètols de les farmàcies, el de l'acadèmia, el de l'associació, el d'aquelles persones que es creuen pel camí...Crec que em persegueixen, mentre la meva col-leció ocupa calaixos i el sobre de la taula de la saleta. Em sento Momo, però sóc incapaç de tronar-me el temps.
    Preciós el dibuix!

    ResponElimina
  10. Seria bo poder deixar el rellotge..però no és pot sempre. Ara per el pont de sant Joan el deixaré uns dies

    ResponElimina
  11. Mai m'han agradat els rellotge, quasi mai n'he portat al canell, però es clar estic especialitzada a mirar les agulles dels rellotges dels altres a l'inrevés al bus, al metro..

    El temps és més fàcil de copsar-lo quan badem, parem, anem lents, a pas de formiga , és a dir quan el perdem el recuperem!

    ResponElimina
  12. Xexu, a mi també em passava... abans...

    Striper, a vegades s'ha de portar l'hora exacta, a mi també em passa.

    A la cuina tinc un avisador que em pita a l'hora que l'hi demano.

    Sànset, sentir el temps, sens mesurar-lo, estirar-lo i arronsar-lo segons el moment... qui no ho ha provat no pot saber-ho...

    Marta, mira una mica de trampa és ben necessària en el món que vivim, oi?

    Montse, necessitar, necessitar, crec que el necessitem tots! Passa que fem una mica de trampa i assegem experiències amb el temps.

    Clídice, estic totalment d'acord amb tu.

    l'onatge no compta pas cadd a quant s egons ha de venir l'onada...

    Pilar, fas una bona combinació, ni tot ni res...

    garbí doncs que gaudeixis molt aquests dies!

    lolita... quina sort que poguéssim sempre perdre i recuperar el temps!

    ResponElimina
  13. Jo odio portar rellotge.. m'incomoda moltíssim!

    ResponElimina
  14. Clara, jo vaig començar així, com una molèstia física... em feia nosa, l'estri, l'objecte, finalment em va acabar fent nosa el concepte, la mesura de els hores. I entre una cosa i l'altra, fa molt s i molt s anys que no en duc. El mòbil sí!

    ResponElimina
  15. Jo tampoc sé anar sense rellotge. Suposo que deu ser un aprenentatge més dels molts que haig de fer a la vida encara... :-)

    ResponElimina
  16. Un dia o altre Rita, segur que se n'aprèn, per necessitat o per falta de necessitat, segons com t'ho miris... :)

    ResponElimina
  17. He de reconèixer que no sabria viure sense rellotge! Miro l'hora constantment!

    ResponElimina
  18. Insulsa humanitat
    que s'inventa l'estult rellotge
    per marcar ses pases,
    per marcar son temps.
    Dins del pit té l'aparell
    que marca cada moment
    i si un déu li va posar,
    com pot demanar que se'l tregui...
    Nècia humanitat
    que no compren els seus valors
    i es ven per les seves preses
    a mans foranes que el fan esclau.
    Qui no té cor...?
    Qui se'l deixa fora?
    Clar que manen
    els que no tenen cor
    per que necessiten un rellotge?
    .........................Anton
    Hem sembla que he escupit... perdoneu, no vull ofendre.
    Em torno escèptic, caram.

    ResponElimina
  19. Deixeu el rellotge a casa i proveu de seguir les hores amb el vostre rellotge biològic. Potser tindreu una sorpresa, amb una mica d'entrenament i un xic d'atenció funciona amb força exactitud (+ -15 minuts).
    En cas de dubte sempre podeu demanar l'hora al primer que passi ...
    I si no com la cançó: "Amb el temps, va, tot va bé"

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  20. En general, el porto sempre, eh? Però avui, mira per on, no sé ni el perquè, me l'he oblidat damunt la tauleta de nit.
    Bona senyal, em senbla.
    La dolenta: m'ha passat felicitar-te a temps! Perdoooooooooooó, Carmeta (em sap un greu!).
    Per molts anys i per molts i molts moments de glòria!!!

    ResponElimina
  21. A mi em costaria molt desfer-me'n. Primer perquè intente que les coses que he de fer em quadren -i sóc d'aquells que les hores tenen només 50 minuts-, i després perquè m'agrada l'estètica del rellotge a la monyica -canyell o gobanella- i sempre me n'estic comprant.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  22. Guaite'l! Mentre dinàvem a Vall-de-roures, Onatge m'explicava que des de casa veia el far, ara ja el podem veure tots!
    Quant al temps, en conec d'altres que el miren també pel mòbil, potser teniu raó i som els qui encara el duem al canell uns romàntics... seran els rellotges de canell d'aquí un temps com els fars? símbols d'un passat?
    L'home i la dona som quadriculats...

    ResponElimina
  23. Per la feina em cal dur rellotge....encara que crec tinc clara la distinció entre temps cronològic, temps de rellotges i temps personal interior ...magnifiques paraules .... tanmateix el tema del temps és un tema que m'atrau, que m'atrapa i m'embolcalla...Davant aquest far imponent i solitari proclamo que porto rellotge però durant tots aquest mesos l'hora que marcava era la d'abans de març..és a dir anava una hora avançada....

    ResponElimina
  24. Jo deu fer uns 17 anys que no en porto, però faig com tu, Carme, mirar-la al mòbil (a vegades amb més freqüència que altres). Els matins em sol despertar 1 minut abans que soni el despertador, pràcticament el 90% dels matins, imagín que això deu ser el rellotge biològic.

    ResponElimina
  25. Jo no porte rellotge, però sóc dels qui fan trampa i miren l'hora al mòbil (no sense esforç, tot s'ha de dir, de vegades em costa posar-me les ulleres... :)

    ResponElimina
  26. De moment, encara he de portar rellotge però si algun dia de vacances he pogut prescindir d'ell, ha estat un plaer. Però, normalment encara que no treballi no sé anar sense.

    ResponElimina
  27. Que bonic seria poder prescindir del temps... però en som esclaus, encara que no vulguem, encara que no portem rellotge,...
    Un far preciós. M'agraden els fars, semblen d'un altre temps, d'un altre lloc. Salut.

    ResponElimina
  28. Jo en sóc una més. mai no en porte, en tinc cent mil, però faig com tu, Carme, mire em mòbil, si és que no me l'he oblidat, he, he.

    ResponElimina
  29. Ai, Carme!! :-))

    Aquest migdia he vingut a casa teva, he vist el dibuix i les teves paraules, he saltat a ca l'Onatge, l'he felicitat... i no t'he deixat cap comentari a tu!! Sóc un desastre :-))

    Jo vull anar a un far!! Vull pujar-hi a dalt!!

    ResponElimina
  30. Qué boniques paraules! El temps ens fa esclaus, és veritat, jo en quan puc me'l trec perquè molesta... i igualment arribe tard sempre! passe del temps!

    ResponElimina
  31. Que cadascun conformi el Temps a la seva mida, al seu temps. Amb consciència, la consciència del que hi posem dintre d'aquest Temps i del que hi desterrem. Aleshores serem amos del Temps. Més coses: menys temps, menys gaudi i més atrafegament. Menys coses, doncs més temps per a gaudir-les. Afaiçonem el Temps, convertim-nos en déus. Vivim!

    ResponElimina
  32. Com ratolins en una roda que gira eternament, o l'ase rere la pastanaga. Molt inquietant de debò. ^_^

    ResponElimina
  33. No, sense el meu rellotge, em pareix una màquina impresindible per a mi. Soc una esclava sumisa.

    Petons

    ResponElimina
  34. El rellotge també indica altres coses:
    un conferenciant explicava que quan la gent començava a mirar el rellotge és que havia d'acabar i quan la gent el mirava i després el sacsejava és que ja s'havia passat del temps amb escreix.

    ResponElimina
  35. guau! m'han agradat moltíssim els versos!!!

    vaig perdre el rellotge amb la relliscada que em va trencar la cama. Fa mesos que vaig sense, i ma mare, cansada que vagi tard, m'ha arreclat un de vell. Diu que a veure si així deixo d'estar tan despistada.

    (sembla mentida, 34 anys i encara creu que tinc remei i puc canviar per no arribar tard)

    ResponElimina
  36. Vinc tard...però porto el rellotge al canell.
    Qui em regala un rellotge, segur que l'encerta; m'agraden tots! M'atrauen: els de canell, els de paret, els de sorra, els de tauleta de nit, els de sol, els de cadena, els dels campanars...M'atrauen com a objecte, i molt més com a concepte.
    Tinc un record ben viu del primer rellotge que vaig tenir; tenia set anys i encara el guardo (era un Citizen d'esfera fosca, "trencador" en aquell moment, quan vaig fer la primera comunió!). S'estilava que algú de la família te'n regalés un. En aquest cas, va ser un oncle molt estimat.
    Si que és cert que de vegades el vivim com un tirà que imposa, però d'altres, pot arribar a ser un àngel sense pressa...
    Però m'encanta el temps i m'encanten els rellotges.
    Uns quants tic tacs per abraçades!

    ResponElimina
  37. Els dies que tinc festa vaig sense hora tot el dia i saps? el temps s'allarga.
    M'encanten els rellotges de tot tipus. No m'agrada mirar-lo al mòvil.
    Bona nit Carme. De tot en fas poesia. Ets la millor!!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari