Dedicat a tots els "sense rellotge" del món, els que ja l'han arraconat,
encara que facin trampa i mirin l'hora del mòbil... com jo...
L'home ha quadriculat el temps.
El temps, abans, déu sense consciència
s'ha enutjat pel desvetllament del seu son.
Ens ha condemnat a l'eterna tirania dels segons.
Pels segles dels segles.
Un gran càstig ha de correspondre a una gran falta.
Però, ningú té temps de reflexionar quin és el pecat.
No en podrem reparar mai la culpa.
Viurem eternament en la il.lusió d'un temps inexistent.
Atrafegats, esclaus, com si les petites peces falses
en que hem partit els moments fossin reals
No, no, jo sense rellotge no vaig enlloc! Em sento com despullat sense ell, em falta alguna cosa.
ResponEliminaUff jo hi el rellotge ara m'el trec per dormir intento passar de ell el cap de setmana pero entre setmana es un vici . la puntualitat i portar l'hora exacte.
ResponEliminaPtser la vida tindria que ser sense menys rellotge, però per sapuiguer l'estona que vull la pastaem fa falta.
ResponEliminaLa nostra presó de veritat és el temps. I les presses. Segur que viuríem més anys -i millor- si exterminéssim tots els rellotges!
ResponElimina*Sànset*
Jeje, jo sóc igual que tu també! Al principi només em treia el rellotge a l'estiu, ara ja mai me'n poso (tot i fer trampes, sí). Salutacions
ResponEliminaEm solidaritzo en tot els que necessiten portar rellotge per manca de temps lliure.
ResponEliminaSalut!
fa cinc anys vaig deixar el rellotge en un calaix. és clar que només va ser un símbol perquè, com tu, miro l'hora al mòbil. però em sembla que fou un símbol important per a mi. i el temps té la mesura que cadascú vol donar-li.
ResponEliminaCarme, GRÀCIES. El far et fa l'ullet i també te les dóna... Fa anys que no porto rellotge.
ResponEliminaTemps sense temps...
El rellotges és una andròmina
inventada pels homes...
A mi m’agraden els rellotges
de sol a temps de lluna...,
i els de sorra desgranant
temps pel cos de la vida.
El temps no existeix,
viure i estimar sense
rellotge ni temps.
Un que va voler estalviar temps
va morir ofegat de temps...
Una de les pitjors esclavituds
és la del rellotge i la
seva cadena de temps...
Una abraçada sense rellotge.
onatge
M'agraden el rellotges. Les seves agulles tombant constantment com una baldufa, simbolitzant rodes i sínies...Només en porto al matí i deixo que m'esclavitzin les seves porcions mentre faig veure que treballo. A la tarda consulto el de la plaça de la vila, el de l'estació del tren, el del rètols de les farmàcies, el de l'acadèmia, el de l'associació, el d'aquelles persones que es creuen pel camí...Crec que em persegueixen, mentre la meva col-leció ocupa calaixos i el sobre de la taula de la saleta. Em sento Momo, però sóc incapaç de tronar-me el temps.
ResponEliminaPreciós el dibuix!
Seria bo poder deixar el rellotge..però no és pot sempre. Ara per el pont de sant Joan el deixaré uns dies
ResponEliminaMai m'han agradat els rellotge, quasi mai n'he portat al canell, però es clar estic especialitzada a mirar les agulles dels rellotges dels altres a l'inrevés al bus, al metro..
ResponEliminaEl temps és més fàcil de copsar-lo quan badem, parem, anem lents, a pas de formiga , és a dir quan el perdem el recuperem!
Xexu, a mi també em passava... abans...
ResponEliminaStriper, a vegades s'ha de portar l'hora exacta, a mi també em passa.
A la cuina tinc un avisador que em pita a l'hora que l'hi demano.
Sànset, sentir el temps, sens mesurar-lo, estirar-lo i arronsar-lo segons el moment... qui no ho ha provat no pot saber-ho...
Marta, mira una mica de trampa és ben necessària en el món que vivim, oi?
Montse, necessitar, necessitar, crec que el necessitem tots! Passa que fem una mica de trampa i assegem experiències amb el temps.
Clídice, estic totalment d'acord amb tu.
l'onatge no compta pas cadd a quant s egons ha de venir l'onada...
Pilar, fas una bona combinació, ni tot ni res...
garbí doncs que gaudeixis molt aquests dies!
lolita... quina sort que poguéssim sempre perdre i recuperar el temps!
Jo odio portar rellotge.. m'incomoda moltíssim!
ResponEliminaClara, jo vaig començar així, com una molèstia física... em feia nosa, l'estri, l'objecte, finalment em va acabar fent nosa el concepte, la mesura de els hores. I entre una cosa i l'altra, fa molt s i molt s anys que no en duc. El mòbil sí!
ResponEliminaJo tampoc sé anar sense rellotge. Suposo que deu ser un aprenentatge més dels molts que haig de fer a la vida encara... :-)
ResponEliminaUn dia o altre Rita, segur que se n'aprèn, per necessitat o per falta de necessitat, segons com t'ho miris... :)
ResponEliminaHe de reconèixer que no sabria viure sense rellotge! Miro l'hora constantment!
ResponEliminaInsulsa humanitat
ResponEliminaque s'inventa l'estult rellotge
per marcar ses pases,
per marcar son temps.
Dins del pit té l'aparell
que marca cada moment
i si un déu li va posar,
com pot demanar que se'l tregui...
Nècia humanitat
que no compren els seus valors
i es ven per les seves preses
a mans foranes que el fan esclau.
Qui no té cor...?
Qui se'l deixa fora?
Clar que manen
els que no tenen cor
per que necessiten un rellotge?
.........................Anton
Hem sembla que he escupit... perdoneu, no vull ofendre.
Em torno escèptic, caram.
Deixeu el rellotge a casa i proveu de seguir les hores amb el vostre rellotge biològic. Potser tindreu una sorpresa, amb una mica d'entrenament i un xic d'atenció funciona amb força exactitud (+ -15 minuts).
ResponEliminaEn cas de dubte sempre podeu demanar l'hora al primer que passi ...
I si no com la cançó: "Amb el temps, va, tot va bé"
Bona tarda Carme.
En general, el porto sempre, eh? Però avui, mira per on, no sé ni el perquè, me l'he oblidat damunt la tauleta de nit.
ResponEliminaBona senyal, em senbla.
La dolenta: m'ha passat felicitar-te a temps! Perdoooooooooooó, Carmeta (em sap un greu!).
Per molts anys i per molts i molts moments de glòria!!!
A mi em costaria molt desfer-me'n. Primer perquè intente que les coses que he de fer em quadren -i sóc d'aquells que les hores tenen només 50 minuts-, i després perquè m'agrada l'estètica del rellotge a la monyica -canyell o gobanella- i sempre me n'estic comprant.
ResponEliminaSalut i Terra
Guaite'l! Mentre dinàvem a Vall-de-roures, Onatge m'explicava que des de casa veia el far, ara ja el podem veure tots!
ResponEliminaQuant al temps, en conec d'altres que el miren també pel mòbil, potser teniu raó i som els qui encara el duem al canell uns romàntics... seran els rellotges de canell d'aquí un temps com els fars? símbols d'un passat?
L'home i la dona som quadriculats...
Per la feina em cal dur rellotge....encara que crec tinc clara la distinció entre temps cronològic, temps de rellotges i temps personal interior ...magnifiques paraules .... tanmateix el tema del temps és un tema que m'atrau, que m'atrapa i m'embolcalla...Davant aquest far imponent i solitari proclamo que porto rellotge però durant tots aquest mesos l'hora que marcava era la d'abans de març..és a dir anava una hora avançada....
ResponEliminaJo deu fer uns 17 anys que no en porto, però faig com tu, Carme, mirar-la al mòbil (a vegades amb més freqüència que altres). Els matins em sol despertar 1 minut abans que soni el despertador, pràcticament el 90% dels matins, imagín que això deu ser el rellotge biològic.
ResponEliminaJo no porte rellotge, però sóc dels qui fan trampa i miren l'hora al mòbil (no sense esforç, tot s'ha de dir, de vegades em costa posar-me les ulleres... :)
ResponEliminaDe moment, encara he de portar rellotge però si algun dia de vacances he pogut prescindir d'ell, ha estat un plaer. Però, normalment encara que no treballi no sé anar sense.
ResponEliminaQue bonic seria poder prescindir del temps... però en som esclaus, encara que no vulguem, encara que no portem rellotge,...
ResponEliminaUn far preciós. M'agraden els fars, semblen d'un altre temps, d'un altre lloc. Salut.
Jo en sóc una més. mai no en porte, en tinc cent mil, però faig com tu, Carme, mire em mòbil, si és que no me l'he oblidat, he, he.
ResponEliminaAi, Carme!! :-))
ResponEliminaAquest migdia he vingut a casa teva, he vist el dibuix i les teves paraules, he saltat a ca l'Onatge, l'he felicitat... i no t'he deixat cap comentari a tu!! Sóc un desastre :-))
Jo vull anar a un far!! Vull pujar-hi a dalt!!
Qué boniques paraules! El temps ens fa esclaus, és veritat, jo en quan puc me'l trec perquè molesta... i igualment arribe tard sempre! passe del temps!
ResponEliminaQue cadascun conformi el Temps a la seva mida, al seu temps. Amb consciència, la consciència del que hi posem dintre d'aquest Temps i del que hi desterrem. Aleshores serem amos del Temps. Més coses: menys temps, menys gaudi i més atrafegament. Menys coses, doncs més temps per a gaudir-les. Afaiçonem el Temps, convertim-nos en déus. Vivim!
ResponEliminaCom ratolins en una roda que gira eternament, o l'ase rere la pastanaga. Molt inquietant de debò. ^_^
ResponEliminaNo, sense el meu rellotge, em pareix una màquina impresindible per a mi. Soc una esclava sumisa.
ResponEliminaPetons
El rellotge també indica altres coses:
ResponEliminaun conferenciant explicava que quan la gent començava a mirar el rellotge és que havia d'acabar i quan la gent el mirava i després el sacsejava és que ja s'havia passat del temps amb escreix.
guau! m'han agradat moltíssim els versos!!!
ResponEliminavaig perdre el rellotge amb la relliscada que em va trencar la cama. Fa mesos que vaig sense, i ma mare, cansada que vagi tard, m'ha arreclat un de vell. Diu que a veure si així deixo d'estar tan despistada.
(sembla mentida, 34 anys i encara creu que tinc remei i puc canviar per no arribar tard)
Vinc tard...però porto el rellotge al canell.
ResponEliminaQui em regala un rellotge, segur que l'encerta; m'agraden tots! M'atrauen: els de canell, els de paret, els de sorra, els de tauleta de nit, els de sol, els de cadena, els dels campanars...M'atrauen com a objecte, i molt més com a concepte.
Tinc un record ben viu del primer rellotge que vaig tenir; tenia set anys i encara el guardo (era un Citizen d'esfera fosca, "trencador" en aquell moment, quan vaig fer la primera comunió!). S'estilava que algú de la família te'n regalés un. En aquest cas, va ser un oncle molt estimat.
Si que és cert que de vegades el vivim com un tirà que imposa, però d'altres, pot arribar a ser un àngel sense pressa...
Però m'encanta el temps i m'encanten els rellotges.
Uns quants tic tacs per abraçades!
Els dies que tinc festa vaig sense hora tot el dia i saps? el temps s'allarga.
ResponEliminaM'encanten els rellotges de tot tipus. No m'agrada mirar-lo al mòvil.
Bona nit Carme. De tot en fas poesia. Ets la millor!!!!!